Política

El risc d’arribar a morir d’èxit

Sitges ho té tot per ser un municipi estable, però encara no ha trobat la recepte per ser-ho

Un turisme divers i multitudinari, la fragmentació política i la falta d’habitatge, els principals reptes

El procés judicial obert contra l’actual equip de govern també paralitza l’activitat política

Sitges encapçala la llista dels preus més alts per un habitatge, i es troba a faltar una oferta accessible

El muni­cipi de Sit­ges és, per defi­nició, i per història, turístic. Té una marca posi­ci­o­nada potent des de fa dècades que l’ha col·locat en el mer­cat naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal, degut a la seva posició en ple lito­ral del Gar­raf, pel lle­gat històric –que ja parla de visi­tants a prin­cipi del segle pas­sat– i pel fet d’aco­llir turis­mes de dife­rents tipus. És cone­gut per la seva capa­ci­tat d’ober­tura al col·lec­tiu gai des molt abans que ho fes­sin altres pobla­ci­ons. I això l’ha con­ver­tit en un punt de referència pel que fa a cul­tura i turis­mes LGTBI+. D’altra banda, actu­al­ment, el turisme de nego­cis arriba al 50% del balanç de visi­tes turísti­ques, d’entrada d’ingres­sos i de visi­bi­li­tat inter­na­ci­o­nal. Ofe­reix més de 4.500 pla­ces hote­le­res, la majo­ria de qua­tre estre­lles com a mínim. Acull con­gres­sos, con­ferències, semi­na­ris i reu­ni­ons empre­sa­ri­als; i és la ciu­tat de l’Estat espa­nyol que no és capi­tal que n’acull més. Assu­mir cons­tant­ment la població flo­tant del muni­cipi és un dels des­a­fi­a­ments als quals s’enfron­ten els visi­tants i els governs muni­ci­pals des de fa dècades.

És, jun­ta­ment amb Sant Cugat, una de les pobla­ci­ons més cares de Cata­lu­nya. Les dades de la renda per càpita i el fet, entre altres exem­ples, que les boti­gues del poble esti­guin sem­pre ober­tes, de dilluns a diu­menge, fa pen­sar que ho té tot per viure-hi tran­quil i dis­fru­tant d’una deses­ta­ci­o­na­lit­zació d’esde­ve­ni­ments que li garan­tei­xen visi­tants tot l’any. Però, com passa en mol­tes altres pobla­ci­ons de costa, viu en un etern dilema entre con­ti­nuar apos­tant-ho tot al turisme i arris­car-se a morir d’èxit, o anar lli­mant l’arri­bada mas­siva de visi­tants i garan­tir unes con­di­ci­ons de vida més còmodes als resi­dents.

Així, gràcies als diver­sos esde­ve­ni­ment que con­voca al llarg de l’any, ha creat una entrada de visi­tants cons­tants, fet que, d’altra banda, la podria por­tar a morir d’èxit. En el dar­rer car­na­val, i sobre­tot gràcies a la gratuïtat dels trens de roda­lies de Renfe, la població va rebre un milió de visi­tants. Casos sem­blants són altres cites com ara el Fes­ti­val de Cinema –que ha acon­se­guit ressò inter­na­ci­o­nal des fe fa anys–, la cele­bració del Pride, o el Rally Costa Brava. Fins i tot la festa major està decla­rada d’interès naci­o­nal per la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i és motiu també d’arri­bada de nom­bro­sos visi­tants.

En les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals, els resul­tats van ator­gar a Sit­ges la con­dició de ser una de les pobla­ci­ons amb més frag­men­tació política de Cata­lu­nya. Així va que­dar demos­trat a l’hora d’esta­blir el govern muni­ci­pal. Men­tre es donava per fet que la llista més votada (Junts) acon­se­gui­ria, d’una manera o una altra, arri­bar als onze regi­dors que calia per fer majo­ria, un gir de guió va pro­pi­ciar l’epi­sodi sor­presa de veure com l’alcal­dia es man­te­nia en mans d’ERC, gràcies a un pacte mul­ti­la­te­ral, amb qua­tre par­tits i amb l’acord que en el dar­rer any l’alcal­dia seria per al par­tit, els Comuns, que curi­o­sa­ment no ha entrat en el govern muni­ci­pal.

Procés judi­cial pen­dent

En aquest dar­rer any, una altra de les difi­cul­tats que tin­gut el muni­cipi per gau­dir d’una vida política més asse­re­nada ha estat el procés judi­cial en què està immers bona part de l’equip de govern. Quan feia tres dies que s’havia cons­tituït el govern muni­ci­pal, l’alcal­dessa de Sit­ges, Aurora Car­bo­nell, d’ERC, i diver­sos regi­dors i tre­ba­lla­dors de l’Ajun­ta­ment van ser detin­guts en una ope­ració poli­cial de pel·lícula, que ja ha estat qua­li­fi­cada de des­me­su­rada per mol­tes opi­ni­ons, per un pos­si­ble cas de cor­rupció a l’Ajun­ta­ment, en una inves­ti­gació per la supo­sada con­cessió irre­gu­lar de sub­ven­ci­ons a enti­tats soci­als. Entre les per­so­nes detin­gu­des hi havia l’exre­gi­dor de Pro­moció Econòmica Gui­llem Escolà, de Sit­ges Grup Inde­pen­dent; el secre­tari del con­sis­tori, Òscar Buxe­ras; una tècnica de plat­ges; un altre fun­ci­o­nari jubi­lat que havia estat direc­tor de l’àrea de Ter­ri­tori en ante­ri­ors man­dats; el pre­si­dent de la Taula del Ter­cer Sec­tor Sit­ges-Gar­raf, Joan Car­les Nicolás, i algu­nes per­so­nes recep­to­res de les sub­ven­ci­ons. Es dona la cir­cumstància que les deten­ci­ons no van ser orde­na­des per la jut­gessa que porta el cas, sinó que han estat ini­ci­a­tiva de la Poli­cia. Arran d’un informe poli­cial, el jut­jat d’ins­trucció 8 de Vila­nova i la Geltrú està inves­ti­gant, des del maig del 2022, pre­sump­tes delic­tes de pre­va­ri­cació, mal­ver­sació i fal­se­dat docu­men­tal de l’Ajun­ta­ment de Sit­ges res­pecte a la Taula del Ter­cer Sec­tor Sit­ges-Gar­raf i una coo­pe­ra­tiva de la població en l’adju­di­cació de sub­ven­ci­ons i con­trac­tes menors entre el 2017 i el 2022.

L’altre gran taló d’Aquil·les a Sit­ges és la falta d’habi­tatge acces­si­ble. La població encapçala la llista dels preus més alts. En la dar­rera dècada, cap altre muni­cipi ha superat el preu mitjà per metre qua­drat cons­truït en la com­pra d’habi­tat­ges de la vila, que aquest pri­mer tri­mes­tre del 2024, segons els prin­ci­pals por­tals del sec­tor –Ide­a­lista i Foto­casa–, ha arri­bat als 4.273 euros. Les pro­mo­ci­ons d’habi­tatge pro­te­git són insu­fi­ci­ents. Per aquest motiu, diver­sos sec­tors de la població ja han recla­mat una taula amb la soci­e­tat civil, els agents econòmics i els par­tits polítics de la comarca per plan­te­jar polítiques d’habi­tatge amb l’horitzó del 2050.

Lli­gat a la pressió turística i d’habi­tatge hi ha la qüestió dels equi­pa­ments. Tant en el sec­tor edu­ca­tiu o cul­tu­ral com en l’espor­tiu o social, el muni­cipi ha fet curt per assu­mir l’enorme presència humana que ha de ges­ti­o­nar. S’amplien ins­tal·laci­ons i se’n fan de noves, però hi ha molts flancs pen­dents de resol­dre, encara.

També hi ha rep­tes en ter­mes de sos­te­ni­bi­li­tat. Aquest estiu el Minis­teri de Tran­sició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Demar­cació de Cos­tes, va optar per ini­ciar els tre­balls per reom­plir de sorra les plat­ges del Gar­raf i de Sant Sebastià. L’actu­ació no va ser ben vista per diver­sos sec­tors sit­ge­tans, entre ells el mateix equip de govern, que s’ha mani­fes­tat en con­tra de recórrer sem­pre a la draga de sorra. Les plat­ges de Sit­ges són de les que més patei­xen quan venen tem­po­rals, i l’Ajun­ta­ment ja ha dema­nat un estudi a fons del minis­teri per no haver d’optar sem­pre per actu­a­ci­ons que només són solu­ci­ons a curt ter­mini.

Vallcarca
Poques localitats tenen en cartera un projecte de grans dimensions tan important com pot ser el de Vallcarca. Un projecte internacional pretén convertir l’antic complex cimenter –que data de 1903– en una ciutat tecnològica. Es tractaria de la construcció d’un centre que atrauria al voltant de 4.000 treballadors qualificats en les noves tecnologies, un campus universitari i un gran centre dades, articulat en un parc fluvial –la recuperació de la riera de Vallcarca– que desembocaria a la platja. Darrere la iniciativa hi ha alguns inversors de notable pes, com ara Fomento de Construcciones y Contratas, i altres empreses. El projecte inclou també diverses zones residencials, o almenys això pretén, perquè per aconseguir-ho caldran diverses modificacions urbanístiques. L’Ajuntament ha assegurat que ho sotmetrà a consulta, mentre que l’oposició reclama més transparència i més informació pública.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia