La porta d’entrada al Maresme

Amb una extensió de tan sols 2,9 quilòmetres quadrats, Montgat és la porta d’entrada sud del Maresme sota la pressió urbanística de l’àrea metropolitana. Com molts punts de la comarca, en els seus orígens era un dels barris mariners dels pobles de muntanya, en aquest cas de Tiana, i va ser un dels últims a segregar-se’n, l’any 1933. Això explica la història recent de Montgat i la identitat que es va anar forjant al voltant del nucli de cases de pescadors. Als límits amb el Barcelonès, Tiana i Montgat són actualment els dos únics municipis maresmencs que formen part de l’àmbit metropolità integrats dins l’organisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que engloba els 36 municipis més propers a la capital catalana.

Montgat també hi ha qui el bateja com el municipi “de les quatre barres”, pels múltiples traçats que li trinxen el terme municipal, començant per la via del tren i l’N-2 a la seva façana i la B-20 i l’autopista C-31, que divideixen la part de muntanya. Les vies de comunicació trinxen el territori enmig d’una complexa orografia amb turons que han fet créixer la població en nuclis disgregats: el veïnat antic és a llevant del turó de Montgat (barri de San Joan) i arriba fins al barri residencial de Montsolís. El veïnat de les Mallorquines és el més poblat i industrial, a tocar de Badalona, i els nous barris com les Costes, Can Siurana, Can Maurici i la urbanització del Turó del Mar.

La recent història del municipi ve marcada per l’arribada del primer tren entre Barcelona i Mataró, que hi va obligar a fer el primer túnel de ferrocarril que travessa el turó de Montgat. El nou mitjà de transport i l’estació van ser un revulsiu per a la indústria, i la classe treballadora no va trigar a establir-se a l’entorn de les Mallorquines. Als anys setanta del segle passat, els terrenys a prop de l’estació estaven ocupats per grans complexos fabrils, entre els quals destacaven el lleixiu Conejo i el grup Explosius Río Tinto. D’aquest passat industrial, en queda ben poca cosa i resten els terrenys buits de fàbriques, ara propietat de l’AMB, que s’haurien de descontaminar abans de poder-se destinar a altres usos. Els polígons industrials s’han anat convertint en noves zones residencials que han vist créixer la població fins als 12.458 habitants que tenia censats Montgat el 2023. Una transformació que encara té recorregut quan es planteja modificar el pla metropolità perquè es pugui convertir més sòl industrial en residencial amb la promoció de 500 habitatges.

Aquest futur planejament urbanístic i les actuacions per frenar la regressió del litoral i la falta de sorra a les platges són dos dels grans reptes del mandat. Montgat va ser un dels municipis més afectats per les garbinades que es van succeir l’hivern passat i que van deixar sense sorra les platges. Un estiu sense platja i sense guinguetes, amb les pèrdues econòmiques que això genera a les arques municipals. També s’ha tancat l’aparcament per no sobreocupar el poc espai de platja que quedava davant les casetes dels banys de mar.

Per fer front a aquesta situació, l’AMB ha reclamat insistentment a la Generalitat i al govern espanyol una actuació contundent i estabilitzar a mitjà i a llarg termini el litoral. L’alcalde, Andreu Absil, no es resigna i reclama actuacions urgents per reomplir de sorra i fer els espigons submergits que retinguin la platja. “No podem renunciar a un dels espais públics i un dels atractius que tenim”, assegura, convençut que les aportacions de sorra es podran fer aviat i “aixecant el dit” perquè tard o d’hora es faci l’actuació inclosa dins del pla litoral del Maresme.

En els darrers comicis, ERC es va mantenir com a primera força en nombre de vots, però empatant, en aquesta ocasió, amb el PSC en nombre de regidors. Els suports per buscar consens se’ls va endur l’alcalde socialista, Andreu Absil, que el 2019 va liderar la moció de censura a l’exalcaldessa d’ERC Rosa Muntané pactant amb Junts i Som Montgat. El mateix govern tripartit es revalidava a l’inici de mandat, amb els mateixos socis, i defensa que s’han d’encarrilar nous projectes per dinamitzar el municipi després d’una feina “ingent” per posar al dia l’estructura municipal i les finances.

ERC, al capdavant de l’oposició, lamenta la falta d’interlocució dels que governen i el poc lideratge per tirar endavant projectes consensuats. Els republicans alerten que el creixement del nombre de pisos, més de 500, que plantegen fer als terrenys industrials que queden al municipi és “desorbitat”. A l’oposició també hi ha dos regidors d’En Comú Podem i un de Valents.

El pressupost municipal del 2024 ascendeix a 15,7 milions d’euros i, entre les inversions, es preveu fer millores al poliesportiu per resoldre les filtracions d’aigua i tirar endavant el projecte de Can Gel, que s’ha de convertir en l’hotel d’entitats.

L’enquesta sobre la percepció ciutadana dels serveis i l’administració que fa la Diputació de Barcelona deixa Montgat en un bon lloc quan es tracta de puntuar sobre el compromís amb el canvi climàtic (52,2% “molt/bastant”). Entre els serveis més ben valorats, hi ha el transport públic, el trànsit i l’enllumenat. I el que suspenen els enquestats són les dificultats per accedir a l’habitatge, les oportunitats de feina i la recollida d’escombraries i reciclatge. Montgat es va avançar, abans de les eleccions municipals, per desplegar el sistema amb contenidors tancats. Segons l’alcalde, el canvi de model ha permès reduir el “turisme de brossa” en un 18% perquè els veïns dels municipis propers no hi poden tirar les bosses. “Queda molta pedagogia per fer per tal que la gent entengui que, com més es recicla, més diners podrem destinar al contracte de la neteja i no apujar la taxa”, indica Absil, que reconeix que l’Ajuntament està valorant com pot bonificar la taxa d’escombraries als veïns que fan bé el reciclatge.