Política

europa

Alemanya torna a controlar totes les seves fronteres terrestres

La mesura busca frenar la immigració que arriba en el país per via irregular

La decisió no ha agradat a alguns socis europeus, que la veuen com un cop dur a l’espai Schengen

Ale­ma­nya torna a con­tro­lar de manera tem­po­ral des d’aquest dilluns les seves nou fron­te­res ter­res­tres amb l’objec­tiu de reduir la immi­gració irre­gu­lar. Una mesura que, d’una banda, ha gene­rat les crítiques de diver­sos dels seus socis euro­peus que ho veuen com un cop dur per l’espai Schen­gen i, de l’altra, els elo­gis de l’extrema dreta.

Els con­trols poli­ci­als han tor­nat aquest matí a les línies divisòries amb l’Estat francès, els Països Bai­xos, Bèlgica, Luxem­burg i Dina­marca, després que l’any pas­sat ja els hagués rein­troduït en les seves fron­te­res amb Polònia, la República Txeca, Àustria i Suïssa.

El govern ale­many va anun­ciar la decisió la set­mana pas­sada després d’un atac mor­tal amb gani­vet, dels històrics resul­tats del par­tit d’extrema dreta Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD) en dos estats clau de l’est d’Ale­ma­nya i amb la mirada posada en els comi­cis d’aquest diu­menge a Bran­den­burg, on també es pre­veu que el par­tit ultra­dretà i antiim­mi­gració obtin­gui uns molts bon resul­tats.

La rein­tro­ducció dels con­trols fron­te­rers per part del govern del can­ce­ller Olaf Scholz estan posant a prova la uni­tat euro­pea. Alguns dels estats mem­bres de la Unió Euro­pea veuen la mesura com un allu­nya­ment de l’espai Schen­gen de lliure cir­cu­lació de per­so­nes, que incloure 25 estats de la UE, més Suïssa, Noru­ega, Liech­tens­tein i Islàndia.

La zona Schen­gen per­met la lliure cir­cu­lació sense con­trols fron­te­rers i es con­si­dera un dels grans èxits del bloc euro­peu, així com un actiu econòmic c molt impor­tant. El trac­tat per­met esta­blir con­trols en cas d’amenaça greu per l’ordre públic i la segu­re­tat inte­rior, sem­pre que siguin situ­a­ci­ons excep­ci­o­nals i res­pec­tant el prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat. La mesura s’aplica, per exem­ple, en cas de grans esde­ve­ni­ments com els recents Jocs Olímpics de París o cime­res en les quals par­ti­ci­pen un gran nom­bre de diri­gents inter­na­ci­o­nals.

El pri­mer minis­tre polonès, Donald Tusk, va ser el pri­mer a cri­ti­car la decisió d’Ale­ma­nya, que va qua­li­fi­car d’“inac­cep­ta­ble des del punt de vista de Polònia” i va exi­gir més ajuda de Berlín per asse­gu­rar les fron­te­res exter­nes de la UE en comp­tes d’un endu­ri­ment dels con­trols inters. Tusk ha pro­po­sat con­sul­tes “urgents” amb tots els estats mem­bres de la UE per estu­diar la decisió d’Ale­ma­nya. “Es tracta de facto d’una sus­pensió a gran escala de Schen­gen”, va asse­gu­rar el man­da­tari polonès.

Per la seva banda, el pri­mer minis­tro de Grècia, el con­ser­va­dor Kyri­akos Mit­so­takis, va dir dijous pas­sat que seria un error “pas­sar a una lògica d’exemp­ci­ons ad hoc de l’acord de Schen­gen, amb con­trols fron­te­rers que per­ju­di­quen un dels èxits fona­men­tals de la UE”.

Per con­tra, altres diri­gents euro­peus el pri­mer minis­tre d’Hon­gria, l’ultra­con­ser­va­dor Vik­tor Orbán, va cele­brar la decisió del govern tri­par­tit ale­many. Ho va fer amb un irònic mis­satge a les xar­xes soci­als en el qual deia: “Ale­ma­nya ha deci­dit impo­sar con­trols fron­te­rers estric­tes per fre­nar la immi­gració irre­gu­lar. Can­ce­ller Scholz, ben­vin­gut al club” i una eti­queta en la qual cri­dava a “fre­nar” l’arri­bada de migrants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.