Estats Units
Una campanya tacada per la violència
El segon intent d’assassinat contra Trump en cursa electoral crea alarma en la societat nord-americana
L’atac al líder republicà s’emmarca en un context de creixent tensió política i polarització als Estats Units
El fet no ha alterat les tendències de les enquestes, però reforça el discurs victimista de l’expresident
A menys de 50 dies de les eleccions presidencials als Estats Units, Donald Trump ha sortit il·lès d’un segon intent d’assassinat. Aquest cop, l’atac va tenir lloc al seu club de golf a Florida, i l’agressor, Ryan Wesley Routh, va ser detingut poc després. Routh és un treballador de la construcció de 58 anys amb diversos antecedents penals, incloent-hi robatori de material, una fugida després d’un atropellament, evasió d’impostos i possessió d’armes, com ara una metralladora automàtica qualificada de destrucció massiva.
Segons el seu perfil de LinkedIn, va assistir a la Universitat Estatal Tècnica i Agrícola de Carolina del Nord i es va traslladar a Hawaii el 2018. El més destacat de la seva identitat, però, és la seva obsessió amb la guerra a Ucraïna. Encara que les seves xarxes socials van ser desactivades després de la seva detenció, algunes captures mostren com incitava voluntaris de tot el món a combatre a favor de Kíiv i afirmava voler “cremar el Kremlin fins als fonaments”. En un altre missatge, es va oferir com a voluntari per “lluitar i morir” al costat d’Ucraïna.
A diferència del primer atac a Trump a Pennsilvània al juliol, en què un dels seus seguidors va perdre la vida, aquest cop no hi ha hagut víctimes mortals. No obstant, la tensió que acompanya aquests fets torna a posar sobre la taula el clima de violència política al país.
Aquest nou episodi ha sacsejat realment la campanya de Trump? Si bé la gravetat dels fets és innegable, no sembla que hagi alterat de manera significativa el curs de la campanya o les enquestes. De fet, aquest segon atac reforça una narrativa que Trump ha estat construint des de fa mesos: la d’un candidat perseguit, resistent a l’establishment i a les forces que, segons ell, intenten evitar el seu retorn al poder. Aquesta imatge de víctima s’ha consolidat en el seu discurs, que ofereix a la seva base un nou motiu per mobilitzar-se i considerar-lo el líder ferm i inamovible que ha promès ser.
Cal preguntar-se si aquests episodis tenen un impacte més enllà del seu cercle més fidel. Històricament, intents d’assassinat com els de presidents com Gerald Ford o Ronald Reagan van provocar un breu increment de popularitat, però aquests efectes sovint es dissipen ràpidament. En el cas de Trump, l’augment del suport entre els seus seguidors és evident, però les enquestes mostren que aquesta base ja està consolidada. És a dir, els esdeveniments violents no han canviat substancialment l’opinió dels votants indecisos ni han provocat una desmobilització de l’electorat rival. El que sí que han fet és reforçar la imatge que ell mateix ha volgut transmetre: un home en guerra contra el sistema.
L’atac també s’emmarca en un context de creixent violència política als Estats Units. No es tracta d’un cas aïllat. Des del gener del 2021, amb l’assalt al Capitoli, la polarització ha anat augmentant fins a nivells preocupants. Aquest clima no afecta només Trump, sinó que reflecteix una tensió que recorre tant el Partit Republicà com el Demòcrata. Figures destacades com Kamala Harris, que ara es presenta com a candidata demòcrata després de la retirada de Joe Biden, també han condemnat fermament aquest tipus de violència i han subratllat que la política nord-americana ha arribat a un punt crític.
Biden, per la seva banda, va ordenar al seu equip que “continuï assegurant-se” que el Servei Secret tingui “tots els recursos, la capacitat i les mesures de protecció necessàries” per garantir la seguretat “contínua” de l’expresident i candidat presidencial Donald Trump després d’aquest segon intent d’assassinat, en aquesta ocasió mentre jugava a golf a Florida. “Em sento alleujat que l’expresident estigui il·lès”, va manifestar, després d’elogiar la feina del Servei Secret i la resta de forces de l’ordre “per la seva vigilància i els seus esforços per mantenir segur l’expresident i els qui l’envolten”, segons diu un comunicat de la Casa Blanca.
Pel que fa a la campanya en si, no hi ha dubte que aquest segon intent d’assassinat aporta un nou grau de tensió, però també confirma que la base de Trump es manté intacta i fidel. Malgrat tot, amb un país cada cop més dividit, el principal repte per a qualsevol candidat serà aconseguir mobilitzar els indecisos i els que fins ara han mostrat desinterès o escepticisme davant de la situació política. L’impacte real d’aquests atacs, per tant, no es troba tant en les enquestes immediates com en el clima general de violència que acompanya la campanya del 2024, un fenomen que probablement marcarà aquestes eleccions com unes de les més tenses de la història recent.
Aquest episodi demostra que la polarització no només s’ha manifestat en els debats i la retòrica incendiària, sinó que ha traspassat les línies de la seguretat física dels candidats. Mentre Trump s’esforça a capitalitzar aquests incidents en benefici polític, el país es pregunta si aquesta tendència a l’escalada de la violència podria provocar un punt sense retorn en la política nord-americana.
Així doncs, malgrat l’intent d’assassinat, la campanya de Trump no s’ha vist alterada de manera substancial. Al contrari, ha reforçat el seu discurs de resistència davant d’un sistema que considera corromput. Però el país, i especialment els votants indecisos, potser miren aquests fets amb altres ulls: els d’una democràcia que ha de trobar un camí per sobreviure a la seva pròpia divisió interna.