memòria democràtica
Torna la campanya per fer de Via Laietana 43 un espai de memòria
Els testimonis de tortures patits per Carles Sastre i Carmen González s’han escoltat avui davant el número 43 de la Prefectura Superior de Polícia espanyola a Barcelona en la represa de la campanya que persegueix convertir l’edifici en un centre d’interpretació de la tortura i la reperssió. Tot i la pluja, la convocatòria ha aplegat desenes de persones.
La iniciativa, promoguda per la Comissió de la Diginitat i la sectorial de represaliats de l’Assemblea Nacional Catalana, inicia el quart any de mobilització amb la voluntat de no aturar-se fins aconseguir el seu propòsit. “No ens aturarem, no ens aturaran”, ha tornar a proclamar avui l’advocada Pilar Rebaque, una de les organitzadores.
Rebaque ha fet un balanç dels dos mesos que l’activitat reivindicativa ha estat aturada recordant el traspàs d’Armand de Fluvià, activista pels drets dels col·lectius homosexuals i víctima també de les tortures de Via Laietana. L’advocada també ha recordat que la justícia espanyola segueix frenant els casos de denúncia de víctimes del franquisme, menystenint la nova llei de Memòria Democràtica, i ha explicat que avui mateix hi ha hagut una vista de recurs d’un cas que instrueix instrucció 3 de Barcelona i que, en un principi, ha quedat arxivat.
El testimoni de Carmen González, una dona gitana detinguda només quan tenia 17 anys acusada d’ajudar el seu marit en un atracament, ha estat llegit per la periodista Maria Favà, recollint entre altres la declaració que la víctima va fer al llibre Torturades.
Carles Sastre, va ser detingut el 1977 acusat de l’atempta a Josep Maria Bultó, alliberat per la llei d’Amnistia, i detingut una altra vegada el 1985 i empresonat fins el 1996. És el pres de Terra Lliure que més anys ha passat a la presó. Ha explicat que en el seu cas confon les dues detencions, que recorda que el tenien encaputxat, que amb ell van jugar a la ruleta russa i ha denunciat que com a mínim fins als anys 90 s’ha torturat a Via Laietana.