“Falta ambició i no som la ciutat de referència que havíem estat”

Tots els gran municipis tenim una situació complicada. És el debat del finançament local: som l’administració més propera i hem de tenir els recursos i les competències adequats. Vam afrontar una pandèmia mundial que va paralitzar absolutament totes les administracions i qui va donar la cara vam ser els ajuntaments. Va requerir un sobreesforç i vam donar suport al teixit econòmic empresarial i comercial amb 3 milions. Són situacions sobrevingudes i la nostra planificació va quedar desmuntada. La segona variable és l’augment del cost de la vida i crec que Junts va construir un relat que han continuat al govern. Les dades econòmiques són fàcilment controlables, interpretables i es poden maquillar. Un exemple és que entre Junts i ERC hem vist contradiccions sobre el dèficit.

El primer que va fer Junts quan va entrar al govern va ser apujar-se els sous un 20%. Si realment estàs en una situació econòmica molt complicada, crec que no és tolerable. Els sous de l’anterior mandat eren molt dignes. Per tant, crec que la realitat és que la situació no era tan complicada com ells ho havien venut. Van mantenir els impostos justificant-ho per no fer pagar a la ciutadania aquest dèficit, però indirectament ho estan fent pagar perquè han retallat en subvencions o en suport a les entitats, a la cultura tancant centres de referència com Can Maristany... Nosaltres hauríem apujat impostos com l’IBI i prioritzat mantenir les polítiques socials i econòmiques i els serveis públics.

El cost s’haurà de veure al final del mandat, perquè hem vist últimament que han entrat a l’Ajuntament molts assessors i assessores. No es poden donar lliçons quan no fas les coses de la manera adequada.

Quan critiquen ERC, jo entenia que haguessin entrat al govern per mantenir aquells temes prioritaris de l’anterior mandat com justificaven. Però la realitat és una altra. ERC ha renunciat a temes cabdals i és un govern molt dividit. Ho hem vist en declaracions, en accions, i ja han tingut una crisi.

Amb l’escola La Mirada. És prioritari, perquè Sant Cugat no es pot permetre que uns infants s’estiguin gairebé deu anys en barracons. A l’anterior mandat es va defensar una ubicació amb consens amb la comunitat educativa, una sentència va fer que s’hagués d’aturar la construcció, Junts sempre va posar pals a les rodes i al govern va decidir buscar altres ubicacions. ERC no ha defensat els interessos de la comunitat educativa, dels infants i un dels grans reptes de l’anterior mandat.

A principi de mandat es va aprovar una moció de consens a instància nostra per intentar fer l’escola el més aviat possible, però durant tot aquest procés ens hem trobat una obscuritat, males pràctiques, i no se’ns ha facilitat ni a nosaltres ni a la comunitat educativa documentació pública. Hem fet l’esforç per buscar una ubicació de consens, no ha estat possible, i creiem que la nova no compleix en absolut els requeriments per a una escola: a tocar de l’autopista, fora del barri i en un entorn no saludable. I la comunitat educativa tampoc hi està d’acord.

Ja ho veurem. Hi ha uns procediments i també hauran de posar-se d’acord amb la Generalitat. Si és la definitiva vetllarem perquè sigui el més correcte pel que fa a infraestructures i comunicacions.

No. Ens agradaria fer una oposició constructiva, però vam sentir que es buscaria un altre espai, que estava tot parlat, que les activitats que s’estaven donant es farien en altres centres, però la realitat és que moltes ja no es fan i hem perdut l’únic equipament de referència cultural d’art contemporani i d’integració social. Es prenen decisions sense consensuar, els agents implicats s’enfaden, manifesten el seu malestar i aleshores improvisen. Encara esperem que ens presentin el pla d’actuació municipal. Som una ciutat de 100.000 habitants, que té més de 3.000 empreses que generen 60.000 llocs de treball, amb una taxa d’atur del 5%, amb la renda per càpita de les més altes, ben comunicada...

Sí, i és una prioritat per a nosaltres i és una de les banderes a què ha renunciat ERC. És d’urgència absoluta. No pot ser que expulsem els nostres joves. En 20 anys hem passat de lloguers de 800 euros a 1.500 euros i necessitem un pla com el que vam aprovar l’anterior mandat i tirar-lo endavant. I buscar sòl, no vendre’n de públic. Amb l’única pastilla que teníem a Ca n’Ametller, el nou govern va dir que renunciava al projecte. Tenim un alcalde proper, però li manca pensar en gran, ser conscient del potencial que té aquesta ciutat, i li falta ordre, planificació i prioritzar. Ara soc al Senat i he ofert ajuda diverses vegades en temes importants que veig de ciutat com els jutjats o ara el de la comissaria, i decideixen no agafar l’ajuda. Hi ha decisions que es prenen a Madrid i no trobo bé que aquest govern no hi vagi o no pacti amb altres administracions. Crec que els falta ambició i per això no som la ciutat de referència que havíem estat.

El tarannà del govern de Junts actual no té res a veure amb els governs de Recoder o Conesa. Tenien una visió molt més oberta, miraven cap enfora, eren de la política del diàleg, de l’acord i del consens.