Política

Les finances, a l’ull de l’huracà

El nou govern de Junts i ERC vol tancar l’any liquidant el dèficit de 22 milions i posar el comptador a zero

El repte del mandat depèn d’evitar l’èxode de població jove i oferir pisos de lloguer assequibles

Un dels objectius és desencallar la ubicació de l’escola La Mirada i fer-la definitivament a la Guinardera

L’equip de govern té encara pendent presentar el pla d’actuació municipal d’aquest mandat
L’Ajuntament i l’AMB busquen l’acord per evitar la judicialització per la gestió dels busos urbans

Girat com un mitjó. Així és com ha evolucionat la política a Sant Cugat del Vallès des que el 17 de juny del 2019 va prendre possessió del càrrec la republicana Mireia Ingla en una de les sessions plenàries més mogudes que es recorden en una ciutat caracteritzada per l’ordre i la formalitat. ERC, amb un pacte amb el PSC i la CUP, va fer una sacsejada al tauler polític municipal després de 32 anys de governs convergents –Joan Aymerich, Lluís Recoder, Mercè Conesa i Carmela Fortuny– i les relacions entre els republicans i la formació postconvergent de Junts semblaven obrir una ferida difícilment reconduïble. D’aquell ple amb guerra de xiulets i crits de “botiflers” o “155” confrontats amb els de “3%” han passat cinc anys i, sens dubte, aquell clima enrarit ja és història. El 2023 Junts va tornar a guanyar amb canvi de cap de llista, passant de Fortuny al periodista Josep Maria Vallès –vol repetir el 2027–, i el càstig a les urnes a les tres formacions que van formar el tripartit que els va impedir tornar a sumar els va permetre tornar a l’alcaldia.

El passat no va ser un mandat fàcil per a un govern nou tenint en compte que va haver de fer front a una pandèmia al cap de nou mesos, projectes que han continuat cuejant com ara el de la ubicació de l’escola La Mirada , el projecte urbanístic de Ragull Centre, la situació de les finances municipals, combinat amb les dinàmiques polítiques nacionals, i tampoc van poder aturar l’embranzida d’encariment de pisos de lloguer i compra que foragita molts joves del municipi, malgrat que la població gairebé s’ha doblat en 24 anys i s’han aixecat molts barris nous, molta de la qual provinent de Barcelona atreta per una oferta més propera a la natura i al parc de Collserola. Era una de les puntes de llança del tripartit, com reconeix la portaveu del PSC, Elena Vila, però no han pogut donar continuïtat a la seva acció de govern aprovada en el pla d’habitatge assequible. D’aquesta manera, una ciutat amb la cinquena renda per càpita més elevada del país, sisena en creació de riquesa i amb la taxa d’atur més baixa de l’Estat el 2023, afronta el repte d’evitar l’expulsió de veïns amb preus de lloguer que la situen com la segona més cara en lloguer amb preus que arriben als 1.500 euros.

Però retornant al fil de la política, què ha provocat el gir de les relacions entre Junts i ERC fins al punt que s’hagin plantejat formar govern i les seves relacions semblin anar diametralment oposades a la direcció dels dos partits en l’àmbit nacional? Deixant de banda les necessitats que les sumes i restes atorguen a les formacions per poder formar govern, segurament l’altra variable més important que explica molts pactes és el canvi de fitxes en el tauler dels partits i les relacions personals que això genera. Ho admet el mateix alcalde, Josep Maria Vallès, que no era cap de llista en les eleccions del 2019, i que s’ha entès amb una cara nova d’ERC al municipi com la de l’exsenador Bernat Picornell després de la renúncia de Mireia Ingla a l’acta de regidora pels mals resultat en els comicis del 2023. El saló de plens també s’ha renovat amb la tornada del PP i els comuns i tant el PSC com la CUP han aportat cares noves a la nova configuració, amb la mateixa Vila substituint l’històric Pere Soler –també va plegar pels mals resultats electorals i Vila ha confirmat que en les properes eleccions vol ser cap de llista– pel cantó socialista, mentre que la CUP ha estrenat el duet format per Marco Simarro i Ariadna Sierra.

Tots aquests canvis han encetat un nou cicle polític a Sant Cugat. I aquest primer any de mandat ha estat marcat per la situació econòmica de l’Ajuntament, després que l’equip de govern anunciés un dèficit de més de 22 milions arrossegat pel tripartit. Els ball de retrets ha sigut una constant entre govern i oposició, tot i que ERC manté, com també els que van ser els seus socis del mandat passat, que la sentència a l’impost de les plusvàlues del Tribunal Constitucional que els va deixar amb 15 milions menys d’ingressos, les despeses de la pandèmia i els increments de l’IPC expliquen la situació en què es troba l’Ajuntament. El PSC acusa Junts de fabricar un relat per presentar una situació més catastròfica de la real mentre s’apugen el sou i retallen ajudes a les entitats i serveis i, com tota l’oposició, rebutja el darrer pla de sanejament presentat al juliol per sortir de l’atzucac de retallades aquest mateix any i de la tutela financera de la Generalitat.

Les derivades de la situació econòmica han tingut uns mesos el sector cultural en peu de guerra per l’anunci de no continuar pagant el lloguer de l centre d’art Maristany , una qüestió que l’alcalde diu que està ja resolta, com també la demanda sobre el model de gestió del teatre de La Unió quan obri portes aviat.

Amb l’arribada de Salvador Illa al capdavant del govern de la Generalitat, l’equip de govern del principal municipi amb un alcalde de Junts i envoltat d’una àrea metropolitana governada pel PSC, tindrà el difícil repte d’aconseguir millores en equipaments i serveis com ara el de la Biblioteca Central. De moment han decidit tirar pel dret i desencallar la segona residència pública obrint concurs amb privats, però, amb l’esperat hospital comarcal Vicente Ferrer, l’alcalde ja ha insistit a Rubí i Castellbisbal –els dos del PSC– perquè facin pressió. Les relacions amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a qui reclamaven 20 milions per la gestió del bus urbà, també estan encarrilades per evitar la desjudicialització, explica Vallès.

Entre els reptes del mandat hi ha les obres del complex aquàtic de Mira-sol, l’adjudicació del nou contracte de neteja i recollida de residus, el pla de manteniment de voreres, la reducció de processos administratius com han fet amb els terminis de les llicències urbanístiques, el nou pavelló a la Guinardera i impulsar l’Aliança per a la Innovació, presentada ahir amb Sant Cugat Empresarial i una trentena d’empreses. Queda pendent el pla d’actuació de mandat (PAM), que l’oposició reclama amb insistència.

Habitatge i Ragull Centre
Un dels projectes que va enfrontar més l’anterior govern tripartit amb Junts, que fins i tot va presentar un contenciós administratiu, és el Ragull Centre. Malgrat certes contradiccions entre els socis, sembla que es recupera el projecte però amb modificacions molt substancials, explica l’alcalde. El 2022 Junts es va oposar al convenir entre l’Ajuntament i els laboratoris Ferrer, propietaris dels terrenys, ja que inicialment s’hi preveien 118 habitatges en dos edificis d’11 plantes al polígon de Can Magí. Una primera modificació va passar el volum de les edificacions a tres edificis de vuit, sis i quatre plantes i ara Vallès assegura que estan en converses amb els propietaris per reduir el projecte a edificacions de tres o quatre plantes i que ho podran acordar entre l’octubre i el novembre. En el moment en què estigui encarrilat, Vallès afirma que retiraran la demanda presentada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.