Un Comebe per al front del Segre
Espadaler explora la creació d’un nou ens de memòria per als espais de la batalla del Segre i els Pallars, amb seu a determinar
Satisfacció per part de les entitats memorialistes, que reclamen més protagonisme per a un front “oblidat”
Les entitats memorialistes de la demarcació de Lleida han rebut amb satisfacció i grans expectatives el propòsit del nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, d’explorar la creació d’un ens similar al Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe) o el Consorci del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) per als centres de memòria relacionats amb la batalla del Segre i els Pallars. Espadaler ho va anunciar dimecres en el marc de la comissió de Justícia del Parlament, on va exposar les línies mestres d’actuació del seu departament: “Explorarem la creació d’un nou organisme dels espais del front del Segre i dels Pallars, una reivindicació territorial legítima a la qual intentarem donar sortida d’acord amb el territori.”
La iniciativa va sorgir durant la primera reunió que el conseller va mantenir amb els directors dels serveis territorials, que van explicar que la qüestió “no està prou ben resolta”. Espadaler creu que el nou organisme revertiria “un dèficit” i serviria per avançar en la implicació municipal en les polítiques de memòria.
De moment no han transcendit més detalls de quina personalitat jurídica hauria de prendre. El Comebe és un ens de dret públic de caràcter associatiu i voluntari adscrit a la Generalitat integrat també pel Consell Comarcal de la Terra Alta i diversos ajuntaments. Igualment, el MUME és un consorci format per l’Ajuntament de la Jonquera, la Generalitat, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Universitat de Girona. Sembla evident, doncs, que el futur ens lleidatà tindrà participació de la Universitat de Lleida, un potent centre d’investigació i estudi de la memòria.
El president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, Carles Vallejo, aplaudeix la iniciativa, que durant l’anterior legislatura no s’havia exposat en aquest fòrum. Ho troba positiu perquè podria implicar les administracions que aporten recursos a la recuperació de la memòria, com ara ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Lleida. “Seria una manera d’aproximar el territori al projecte i que no sigui simplement una estructura de la conselleria”, diu Vallejo, que reivindica que els directors tant del Memorial Democràtic, del Comebe i del MUME com d’aquest futur ens del Segre es nomenin per concurs públics per tal d’evitar “els continus canvis de gestió política que no permeten una mínima planificació i estabilitat”. “Això a la darrera redacció de la llei de memòria encara no està prou explicitat”, adverteix Vallejo, que espera que s’hi inclogui durant el tràmit parlamentari. En aquest sentit, Vallejo celebra que el conseller hagi respectat la seva reivindicació que els equips del Memorial no es toquessin fins a l’aprovació de la nova llei. Espadaler va assegurar que l’aprovació del projecte de llei de memòria és per al govern “el més prioritari, al costat del pressupost”.
En qualsevol cas, el també president de l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme veu la iniciativa de bon ull perquè podria canalitzar el turisme de memòria, tenint en compte l’experiència positiva de l’Ebre, on el Comebe “ha incrementat molt” aquest tipus de visitants.
“Jo crec que això és positiu, ja s’hauria d’haver fet abans”, observa el president de l’Associació Batalla del Segre, Vicent Font Bernaus. La tria de la seu del nou ens no està decidida, per bé que s’han proposat diverses opcions —“pot ser aquí o allà”, va afirmar Espadaler—, però hi ha consens entre les entitats memorialistes que no necessàriament s’ha d’instal·lar a la ciutat de Lleida, tenint en compte que hauria de ser un organisme en xarxa, com a l’Ebre, on el Comebe vehicula a Corbera d’Ebre cinc centres d’interpretació, dos memorials i 21 espais històrics. “Es podria fer a Lleida, però si reivindiquem les comarques també es podria fer a Balaguer, perquè tot està molt centralitzat a Lleida i de vegades la gent que ho té més lluny, de la muntanya no baixa, i també és front del Segre”, argumenta Font.
Joan Ramon Segura, membre de Lleida 1936, una plataforma d’entitats per la creació d’un centre d’interpretació de la guerra i la postguerra a la capital de Ponent, també rep amb entusiasme la possibilitat d’un ens que aixoplugui els punts d’interès de la batalla del Segre: “És un projecte en què fa molt, molt de temps que hi estem treballant i ens fa molta il·lusió, perquè el del Segre és un front oblidat, encara que va viure una cosa tan important com que durant nou mesos va fer de front. Estem oblidats i que es faci una mica de justícia m’emociona.” Segura hi afegeix a títol personal: “No cal que sigui un macrocentre a Lleida, que no ha de ser centralista. Hi ha d’haver un centre important a la ciutat, però la seu podria estar perfectament a Seròs, a Balaguer, a Tremp, en xarxa. Hauria d’agafar tota l’amplitud del front.”