Política

Cristina Mundet

Cap de l’oposició a Vilobí d’Onyar (Independents de la Selva)

“Can Sagrera era una oportunitat d’or i es va perdre”

“L’Ajuntament ha desaparegut en qüestions com ara l’ampliació de l’aeroport i l’estació del TAV i que ens poden perjudicar”

“La cançoneta de la falta de diners durarà tota la legislatura i amb aquesta excusa no es fa res. No hi ha pla de mandat”

No hi ha comunicació institucional; la ciutadania no sap què es fa a l’Ajuntament

Veterinària de 53 anys, té una empresa de gestió mediambiental. Casada i amb dues filles, fa 30 anys que resideix a Vilobí d’Onyar, d’on va ser alcaldessa del 2015 al 2023.

Per què la política municipal?
Era secretària de l’AMPA quan va esclatar la reivindicació de la gestió del menjador escolar. Va ser una acció molt potent i amb molta repercussió, i per a les eleccions em van venir a buscar. Calia un canvi al municipi.
Quin balanç fa dels anys com a alcaldessa?
Ha estat una experiència brutal i he disfrutat. També he après moltes coses, de bones i de dolentes. He pogut estar en política en un moment per al país que m’ha engrescat moltíssim.
Ara és a l’altra banda. Un pacte de Junts i VIU (antic PDeCAT) l’ha dut a l’oposició. Com valora aquest primer any, tant en clau personal com política?
Se n’ha d’aprendre, també. S’ha d’aprendre a ser regidora, a ser alcaldessa i a estar a l’oposició, perquè ningú te n’ensenya. El primer que has de pensar és quin és el teu paper i què esperen els teus votants. És a dir, la gent que t’ha votat què espera que facis ara que no pots governar, administrar ni dirigir. Des de l’oposició tens una perspectiva que abans no tenies.
Quin tipus d’oposició fa?
El nostre paper és fiscalitzar. I, sobretot en tots aquells temes que considerem que són molt importants per al nostre municipi, ser la gota malaia. Tot i això, col·laborem en tot el que podem: la Fira de la Llet, la festa major, els Reis…
Com és la comunicació amb l’equip de govern?
La relació personal és cordial. En l’àmbit institucional, la comunicació és inexistent més enllà de la que és obligatòria com ara que et comuniquin que hi ha un ple o una reunió en el temps límit en què t’ho poden comunicar i sempre a través de la via oficial. No hi ha transparència. No sé si per voluntat que no n’hi hagi o per ignorància o per impossibilitat de fer-ho bé. Hi havia un protocol de com s’havia de comunicar amb criteris periodístics, amb un llibre d’estil. Ha caigut i no s’ha substituït per cap altre protocol o criteri. No es comunica absolutament res. La ciutadania no sap què es fa a l’Ajuntament. Només les activitats culturals a través de WhatsApp. La comunicació institucional és desastrosa i ens hem venut als interessos d’empreses i persones afins. És a dir, comuniquem el que fan empreses i persones afins, evidentment sense cap contraprestació econòmica, usant els canals de l’Ajuntament. El canal oficial de l’Ajuntament i el web, a banda de l’agenda cultural, serveix per fer propaganda de determinades activitats que fan empreses i persones afins. Ha passat a ser un canal de publicitat. No hi ha una relació de l’activitat de l’alcalde o de l’Ajuntament.
Quines són les qüestions en què sou la “gota malaia”?
Podem dir que hi ha dos blocs. Per una banda, els projectes que estaven sobre la taula i han caigut. Puc entendre que per a un equip de govern no siguin prioritàries determinades coses i que decideixi no tirar-les endavant, però hi havia dos projectes molt importants. L’un és el centre cultural Can Sagrera. Teníem 1.400.000 euros de subvenció i en faltaven 600.000, que l’Ajuntament podia aportar en tres anys per poder-lo completar. Simplement s’ha deixat passar el temps, perquè era un ajut Next Generation que implicava tenir-ho enllestit el 2025. S’ha deixat morir i no és per falta de diners. Perquè ara han rebut una subvenció per arreglar les canonades d’aigua de Sant Dalmai i Salitja, que era necessari canviar-les; faltaven 600.000 euros i els han trobat. Can Sagrera no va interessar. I és difícil tornar a tenir una subvenció d’un milió d’euros. Era una oportunitat d’or que s’ha deixat perdre, i no per falta de diners. Un altre projecte –i aquí sí que van dir que no hi creien– era la via verda entre Vilobí i l’aeroport, per sota de la qual havia d’anar la canonada per connectar-se al Consorci d’Aigües Costa Brava. Ara no és necessari, però, d’aquí a deu anys, segurament sí. El projecte estava fet, teníem una subvenció i se n’havia de demanar una altra per poder fer l’obra. No creien en el projecte i s’ha deixat. Després hi ha qüestions que no són projectes ni costen diners i que ens poden perjudicar com a municipi. I són l’estació del TAV, l’ampliació de l’aeroport i la línia de molt alta tensió, a més de la depuradora de Sant Dalmai. Són qüestions per les quals estàvem lluitant amb mobilitzacions i ara l’Ajuntament ha deixat de ser-hi. S’ha venut al govern de la Generalitat i a l’espanyol, ja sigui per impotència, desídia, falta de coneixements, ignorància... I a interessos particulars, com amb la depuradora de Sant Dalmai.
Què passa amb la depuradora de Sant Dalmai?
El Consell Comarcal de la Selva va fer el projecte amb tres propostes, les va valorar i va considerar més adient l’opció que no era gaire a prop de cap veí, però sí d’una fàbrica. La fàbrica va fer un projecte alternatiu i ha aconseguit que s’allunyi i perjudiqui un grup de cases. L’Ajuntament ha donat suport a aquest projecte. Per tot això, en cada ple insistim en totes aquestes qüestions. Perquè, si no dius les coses, és quan la gent fa el que vol. Pots perdre, però has de lluitar. Són qüestions que no costen diners, només esforç. Trobo a faltar, com a Ajuntament, fer pressió.
Quins són els punts forts de Vilobí i les seves deficiències?
La seva gent és el punt fort. Tenim un grau d’associacionisme i d’activitat molt gran. Tot i ser tres pobles amb una manera de fer diferent, hi ha unitat. La gent de Vilobí es mou. El que tenim més deficient és el transport públic. La comunicació amb bus és molt deficitària.
El nou equip de govern fa una aposta de contenció. Com estan les arques municipals?
S’ha fet un pla de sanejament. L’abril de l’any passat, abans de les eleccions, vam dir que s’havia de fer. L’ha fet la Diputació de Girona. Semblava que havia de ser un suflé a punt d’explotar, però ara es veu que s’ha desinflat i ens el podem menjar. Estem tots tranquils. El que crec que passarà és que la cançoneta de la falta de diners durarà tota la legislatura i amb aquesta excusa no es farà res. Quan van entrar a l’Ajuntament, ja sabien quins eren els números, però malgrat tot el primer que van fer va ser apujar-se el sou. La diferència rau en com afrontes una situació. Van apujar-se el sou i van gastar-se molts diners en la festa major, a més de retallar en cultura i educació i serveis; per a nosaltres, sensibles. Prefereixo fer la meitat de la festa major que no obrir l’espai jove o eliminar el reforç educatiu. No hi ha un pla de mandat ni planificació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.