Política

Un ‘thriller’ a la tarragonina

L’adjudicació del contracte de la brossa, amb presumptes espionatges a una funcionària, sacseja la ciutat

Tarragona i set municipis més de l’entorn fan els primers passos per crear l’Àrea Metropolitana del Camp

A la Tabacalera s’hi situarà un centre universitari d’esports, la biblioteca i el conservatori de música

“Ja hem fet avinent al president Illa que el tramvia és el més important que pot fer el govern al territori”
El contracte de la brossa, de 233 milions, és el més important del consistori de les darreres dues dècades

Té tots els ingre­di­ents d’intriga i tensió emo­ci­o­nal, com als millors thri­llers, però la situ­ació que viu en aquests moments la ciu­tat de Tar­ra­gona arran dels pro­ble­mes en la lici­tació i adju­di­cació del nou con­tracte de la brossa no són cosa de ficció. El procés per adju­di­car aquest ser­vei, de 233 mili­ons d’euros per als pròxims deu anys i que és el més impor­tant del con­sis­tori de les dar­re­res dues dècades, s’ha enra­mat judi­ci­al­ment, amb denúncies per l’envi­a­ment d’infor­ma­ci­ons anònimes a mit­jans de comu­ni­cació i a grups polítics, i amb un pre­sumpte espi­o­natge i segui­ment a la cap tècnica del depar­ta­ment de Neteja Pública del con­sis­tori, que ja va denun­ciar els fets a l’abril. El mateix alcalde de Tar­ra­gona, Rubén Viñuales (PSC), al juliol, va fer ana­lit­zar el seu mòbil als Mos­sos d’Esqua­dra, tot i que en aquest cas sem­bla que no va ser pun­xat. Qui té molt a per­dre, pot tenir la temp­tació de fer tram­pes, i pel camí de l’adju­di­cació del ser­vei que ha de per­me­tre tenir la ciu­tat més neta hi baixa, a hores d’ara, aigua tèrbola.

L’inici del procés d’adju­di­cació del con­tracte de neteja i reco­llida de resi­dus ve de l’ante­rior equip de govern, encapçalat per Pau Ricomà (ERC), que en les elec­ci­ons muni­ci­pals del maig de l’any pas­sat va per­dre en favor d’un can­di­dat, Rubén Viñuales, que es pre­sen­tava amb les sigles del PSC però que pro­ve­nia de Ciu­ta­dans (Cs), on havia mili­tat durant vuit anys i n’havia estat regi­dor al con­sis­tori tar­ra­goní. Actu­al­ment governa en soli­tari, però té en pers­pec­tiva un pacte de govern amb Junts i amb En Comú Podem, fet que, si final­ment es fes rea­li­tat, li per­me­tria pas­sar dels nou als catorze regi­dors. L’opo­sició, ara en mans dels repu­bli­cans, pren el cas del con­tracte de la brossa com un dels cavalls de bata­lla a la ciu­tat. I a banda de la trama que afecta el pre­sumpte espi­o­natge a per­so­nes (des­ta­pat pel digi­tal Porta enrere) s’hi bar­reja la que enfronta les empre­ses que aspi­ren a ser-ne les adju­di­catàries: Paprec, la pri­mera clas­si­fi­cada; Urba­ser, la segona, i FCC, la ter­cera, amb recur­sos i mesu­res cau­te­lars que han allar­gat el procés. La neteja de la ciu­tat fun­ci­ona, ara per ara, amb el ser­vei pror­ro­gat.

Però que la brossa no ens impe­deixi veure el sol. L’equip de govern té davant seu una sèrie de pro­jec­tes que, si res no els fa enrere, han de fer lluir més una ciu­tat que des de l’any 2000 és patri­moni mun­dial de la Unesco pel seu con­junt arqueològic romà. El patri­moni és una de les fonts d’atracció turística, i l’any pas­sat es va regis­trar una xifra rècord d’arri­bada de turis­tes, amb més de mig milió (510.268 visi­tants). Sobre un dels monu­ments més repre­sen­ta­tius, l’amfi­te­a­tre, el con­sis­tori ha con­vo­cat un con­curs per a la redacció d’un pla direc­tor, que ha gua­nyat l’equip d’arqui­tec­tes Pau Jansà Olivé, Amàlia Jansà Feno­llosa, Genís Boix Oliva i Manuel Pri­eto Muñoz. Amb aquest tre­ball es recu­pe­rarà “l’esplen­dor” de l’amfi­te­a­tre, garan­tint la seva con­ser­vació i man­te­ni­ment futurs. És, indica l’equip de govern, “un full de ruta molt impor­tant per traçar les línies de com cal tre­ba­llar amb el patri­moni a la ciu­tat en glo­bal”.

Actu­al­ment es dona la con­junció que l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona, la Gene­ra­li­tat i el govern espa­nyol estan en mans soci­a­lis­tes. I això, supo­sa­da­ment, podria des­en­ca­llar alguns dels eterns pro­jec­tes pen­dents, com ara dotar d’usos l’antiga fàbrica Taba­ca­lera. En aquest com­plex arqui­tectònic for­mat per un edi­fici noble i sis grans magat­zems, que sumen més de 44.000 metres qua­drats, ja hi ha “coses tan­gi­bles”, segons l’alcalde, com és la pròxima implan­tació –en un dels magat­zems– de l’Escola Uni­ver­sitària de la Salut i l’Esport, un cen­tre pri­vat ads­crit a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili. També està pre­vist que s’hi tras­lladi l’ICAC (Ins­ti­tut Català d’Arque­o­lo­gia Clàssica), el con­ser­va­tori de música i –si així ho acaba de deci­dir la comissió tri­par­tida amb l’Estat i la Gene­ra­li­tat–, la bibli­o­teca pública. La Taba­ca­lera ha de ser, diuen, l’epi­cen­tre de la part baixa de la ciu­tat, i l’Ajun­ta­ment està en con­ver­ses amb l’estudi de l’engi­nyer i eco­no­mista Miquel Bar­celó (un dels artífexs del barri tec­nològic 22@ de Bar­ce­lona) per per­fi­lar la gran trans­for­mació d’aquest entorn en un hub tec­nològic.

Àrea Metro­po­li­tana

Tar­ra­gona i set ciu­tats més del seu entorn (Reus, la Canonja, Cons­tantí, Vila-seca, Salou, Cam­brils i Valls) també han ini­ciat els pas­sos per crear l’Àrea Metro­po­li­tana del Camp, amb la volun­tat de man­co­mu­nar ser­veis. Serà, un cop més, un con­junt de bones inten­ci­ons sobre el paper? Segons l’alcalde Viñuales, han “après dels errors del pas­sat” i en lloc de deci­dir-ne pri­mer la gover­nança i després el con­tin­gut, “ara s’ha fet a la inversa”. Ja s’estan for­mant els grups tècnics de les dife­rents àrees (mobi­li­tat, ener­gia, resi­dus...) per man­co­mu­nar ser­veis. I “la columna ver­te­bral” serà el tram­via: en una pri­mera fase –que es pre­veu posar a lici­tació a finals d’aquest any– tindrà catorze quilòmetres i catorze esta­ci­ons, i unirà Cam­brils, Salou i Vila-seca. En una segona fase, el tram­via enllaçarà Reus i Tar­ra­gona per Vila-seca, i també es con­nec­tarà amb l’aero­port i amb la nova estació inter­mo­dal del Camp de Tar­ra­gona, que està pre­vista en terme vila-secà. “No és que hi hagi una estació, és que segur que hi haurà una parada a prop de casa seva. En el cas de Tar­ra­gona, arri­barà fins a Sant Pere i Sant Pau, i la nos­tra idea és que fins i tot pugui con­ti­nuar més amunt”, explica l’alcalde, que hi afe­geix: “Ja hem fet avi­nent al pre­si­dent [Sal­va­dor] Illa que és el més impor­tant que pot fer la Gene­ra­li­tat al ter­ri­tori actu­al­ment.” I en aquest Camp de Tar­ra­gona hi balla un dels pro­jec­tes polèmics del país: el parc d’oci i turisme Hard Rock. Per Viñuales, “el pro­jecte ini­cial, amb qua­tre macro­ca­si­nos, no era accep­ta­ble”, però “ara s’ha reduït molt i només hi ha un casino, inte­grat a un dels hotels”. L’alcalde creu que en el parc hi tindrà més pes la ves­sant comer­cial: “Serà més com la Roca Village”, indica.

Més empadronats que mai
Mai com fins ara hi havien hagut tantes persones empadronades a Tarragona. El padró municipal en comptabilitza 144.047 i, sumades a les que hi són atretes, sobretot per les platges de sorra fina i daurada i pel ric patrimoni romà, declarat des de l’any 2000 patrimoni de la humanitat, fan de Tarragona la capital (amb el permís de Reus, i sense entrar en debats estèrils com el de la capitalitat) de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Sobretot si finalment s’aconsegueix crear l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que l’Ajuntament ha començat a encarrilar juntament amb set municipis més. També mirant al turisme, l’alcalde, Rubén Viñuales, fa una altra “aposta de ciutat”: ha demanat un parador nacional, perquè, segons ell, Tarragona és una de les tres úniques de les quinze ciutats patrimoni de la humanitat de l’Estat espanyol que no en té. “Aquest és un greuge comparatiu que no podem acceptar”, assenyala l’alcalde, que es mostra confiat que es farà realitat. On se situaria? Un dels llocs amb què s’especula és Ca l’Ardiaca, un edifici medieval a tocar de la catedral, de propietat privada, sobre el qual des de fa anys s’han estudiat diverses possibles utilitats però que també des de fa anys està pendent d’unes obres que mai no acaben de fer-se realitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.