Solbes ultima la segona proposta

La segona serà la bona? El vicepresident segon del govern espanyol, Pedro Solbes, així ho espera. I amb aquesta intenció, el ministeri d’Economia ja ultima una segona proposta de model de finançament per fer-la pública a finals del mes de novembre. El projecte sorgeix d’una nova ronda de contactes bilaterals amb tots els territoris que l’equip del vicepresident va encetar “de forma discreta” el setembre passat i que ara transcendeix després del fracàs dels primers contactes.

El desig de Solbes és que el nou document pugui acabar sent el definitiu: el que tots els territoris sotmesos a la llei de finançament de règim comú (LOFCA) acabin fent seu. Sobretot després de la mala rebuda que va tenir el primer esbós presentat pel vicepresident econòmic el juliol passat.

Incomplir l’Estatut
Alguns dels més crítics, sense dubte, van ser els negociadors del govern català, que van denunciar l’absoluta desconnexió del document estatal respecte al sistema de finançament que traça l’Estatut. En general, però, el projecte de reforma del finançament no va agradar a gairebé cap dels territoris implicats. El que més va irritar els consellers autonòmics va ser la manca de concreció del primer projecte. Ja no és que Solbes amagués les xifres del sistema –amb l’argument de diners és el darrer que es discuteix–, sinó que ni tan sols perfilava com serà el model.

El nou document, segons han apuntat fonts coneixedores dels treballs, inclourà sobre quins pilars s’establiran els mecanismes d’anivellament dels serveis que l’Estat considera bàsics i que han de ser garantits a tots els territoris. La discussió és si s’han d’encabir més matèries a banda d’educació, sanitat i serveis socials, i, per tant, en quin percentatge del total de recursos de les administracions públiques s’ha de situar el llindar de solidaritat.

D’aquell primer esbós de juliol es va arribar a dir que l’executiu de Zapatero no només s’havia oblidat d’escriure’n la lletra sinó que, a més, la música de fons grinyolava. Més tard, en una compareixença al Senat, Solbes admetia el fort rebuig que havia provocat el document inicial i anunciava que estava disposat a renegociar-lo amb tothom.

La data de novembre coincidirà amb el compromís que enmig de l’agost va adquirir la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, amb el cap de files d’ICV, Joan Saura, per impedir que la formació ecosocialista forcés la compareixença del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per tal que expliqués per què no s’havia complert la data del 9 d’agost per tancar el nou model de finançament. De la Vega, per parar el cop, va prometre a Saura que al cap de tres mesos –el 20 de novembre– hi hauria un acord definitiu del model.

L’escassa consistència d’aquell pacte es demostra ara. Al cap i a la fi, quan Solbes presenti el segon paper, encara
s’haurà de recórrer molt camí fins a la reforma de la LOFCA, que requereix el vistiplau multilateral. Que hi hagi nou document, doncs, no garanteix res. Perquè Solbes ja ha dit que pot ser que la discussió s’allargui més enllà del desembre, quan els comptes per al 2009 hauran estat beneïts pel Congrés. El que sí que afegeix és que el model entrarà en vigor, amb caràcter retroactiu, amb data de l’1 de gener del 2009.