El Suprem veu l’1-O igual que si el Govern hagués pagat amb diner públic les bodes dels seus fills

El Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos presentats per Fiscalia i Advocacia de l’Estat, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, confirmant que no els amnistiarà pel delicte de malversació pel qual també els va condemnar. La Sala Penal del Suprem ha rebutjat els recursos de súplica dels afectats amb el vot particular discrepant d’una de les magistrades. El Suprem es reafirma en què els líders de l’1-O van malversar diners públics amb un benefici personal de caràcter patrimonial, una imputació –aquesta del benefici personal– molt discutida pels juristes i negada per la mateixa fiscalia i advocacia estatals i sense la qual l’alt tribunal hauria tingut difícil negar-los l’amnistia com està fent.

Els afectats encara poden presentar al Suprem un incident de nul·litat abans de demanar empara al Tribunal Constitucional en la seva demanda que se’ls apliqui l’amnistia perquè la seva actuació està inclosa en els supòsits que contempla la llei aprovada al Congrés dels Diputats. Els magistrats del Suprem, Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Andrés Palomo venen a justificar la seva decisió perquè els exmembres del Govern es van “enriquir personalment” des del moment que no van pagar de la seva butxaca les despeses del referèndum sinó que les van finançar amb pressupost públic. I, utilitzant un exemple estrafolari, recorden que, si un funcionari paga amb diners públics la boda del seu fill en compte de fer-ho de la seva butxaca, s’està enriquint de l’erari públic. Amb un exemple encara més sibil·lí, consideren que el Govern va fer com un alcalde que contracta un grup musical pel seu míting de campanya i el paga amb diners de l’Ajuntament. Aquest batlle, conclouen, també s’ha enriquit amb diner públic perquè s’ha estalviat pagar de la seva butxaca el concert.

Per contra, la magistrada Ana Ferrer rebutja l’argumentari de la resta de magistrats i els recorda “l’inequívoc propòsit legislatiu d’amnistiar l’aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums que van tenir lloc a Catalunya els anys 2014 i 2017 i, amb caràcter general, totes les despeses assumides per l’erari públic sempre que busquessin fer realitat el que el legislador denomina ‘el procés independentista català’”. La magistrada els retreu que l’exemple que posen “poc té a veure amb el cas que ens ocupa” i els acusa de moure’s en el terreny de la “ficció jurídica” perquè el suposat enriquiment personal dels membres del govern català “no es va produir”, “és una entelèquia” i conclou que «no podem apreciar altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític il·legal“ perquè, recorda, cada conseller va pagar amb el pressupost de la seva conselleria les despeses que li corresponien en els referèndums.