La situació que viuen els republicans té un precedent traumàtic. En el 25è congrés d’ERC, que es va celebrar el 2008 a l’Edifici Fòrum de Barcelona, es va viure un ambient tens, amb vots de càstigs encreuats i una divisió total. En la votació prèvia de president i secretari general, els partidaris de Puigcercós van aconseguir un suport del 37%; els de Carod-Rovira, del 25%; els de Reagrupament, del 23,5%, i els d’Esquerra Independentista, del 13%. Xavier Vendrell, que va perdre la vicesecretaria, va sentenciar aleshores: “No estem units, estem tocats.”

En els darrers mesos, ERC ha encadenat tres convocatòries electorals en caiguda lliure. En les municipals del 28 de maig de l’any passat, va perdre més de 300.000 vots respecte a la convocatòria anterior. En les espanyoles del 28 de juliol del 2023, la sagnia va ser de 400.000. I en les catalanes del 12 de maig passat, el descens va arribar fins als 190.000, amb l’ingredient afegit que la pèrdua de tretze escons no li va estalviar ser decisiva en la governabilitat de Catalunya.