Ratifiquen l’arxivament de la querella per tortures a Via Laietana durant el franquisme

L’Audiència de Barcelona ha ratificat l’arxivament de la querella interposada per dos germans bessons, Pepus i Maribel Ferrándiz, per haver estat víctimes de tortures a la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona durant el franquisme. Es dona el cas que el jutjat d’instrucció número 3 ja va desestimar al març argumentant els fets denunciats estaven emparats per la llei d’amnistia del 1977.

Els dos bessons van ser detinguts el 1971, quan tenien 17 anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja i van estar 32 dies retinguts a la comissaria, on asseguren que van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris. L’entitat Irídia ja ha anunciat que recorrerà el sobreseïment argumentant que la gravetat dels fet requereix una resposta judicial “que compleixi els estàndards internacionals de justícia transicional”. Ha afegit que aquests estableixen que és essencial abordar els crims del passat a través de l’accés a la justícia i l’assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no repetició. Segons Irídia, cap d’aquests drets s’està respectant. Laura Medina, lletrada del cas, ha afirmat que aquesta interpretació vulnera, una vegada més, els drets de les víctimes del franquisme i contradiu el dret internacional, “que estableix que els crims de lesa humanitat no prescriuren mai, no són susceptibles d’amnistia i ja estaven penalitzats pels tractats i normes internacionals vigents en el moment en què van ser comesos”.

En la resolució, la secció segona de l’Audiència de Barcelona estableix que quan s’haurien comès els delictes “no existia en l’ordenament jurídic-penal espanyol la figura del crim contra la humanitat” i considera que la definició dels fets com a crims de lesa humanitat és “inviable”. Per tant, defensa que si no es poden considerar crims d’aquest tipus no es pot entendre que no prescriuen. En aquest sentit, afegeix que tot i que hi ha tractats internacionals que fixen la imprescriptibilitat dels delictes contra la humanitat, aquesta exigència “s’ha portat a l’ordenament jurídic amb una aplicació de futur i no és procedent atorgar-li una interpretació retroactiva”.