Política

política

Junts posa ordre en el partit

L’executiva envia als militants les tres ponències per al congrés del partit que n’actualitzaran l’estratègia i l’estructura

S’aposta per esdevenir el referent independentista i mantenir la tensió amb el PSOE, tot i estar oberts a col·laborar-hi

Entre les propostes, la creació d’una agència d’immigració i la supressió de l’impost de successions

Junts encara el dar­rer tram per al congrés extra­or­di­nari del par­tit que se cele­brarà a Cale­lla del 25 al 27 d’octu­bre, un con­clave que ser­virà per posar ordre en l’estratègia, el full de ruta i l’estruc­tura per afron­tar la nova etapa oberta després del pacte entre ERC i el PSC que ha por­tat el soci­a­lista Sal­va­dor Illa a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Els con­gres­sos són moments de movi­ments interns pro­funds. Els jun­tai­res en són cons­ci­ents, però afron­ten la cita fent pinya al vol­tant de Car­les Puig­de­mont –pre­vi­si­ble­ment tor­narà a la pre­sidència de la for­mació– i amb volun­tat d’ento­mar el debat amb la màxima uni­tat pos­si­ble, en con­trast amb la guerra pública que s’està vivint entre les dife­rents can­di­da­tu­res que es pre­sen­ten al futur congrés d’Esquerra.

Després que l’exe­cu­tiva naci­o­nal les validés, Junts ha enviat aquesta set­mana a la militància les tres ponències del congrés: l’estratègica, la de model de país i l’orga­nit­za­tiva, que són els fona­ments sobre els quals vol assen­tar el par­tit en el nou cicle. Un cicle en què la for­mació aspira a ser el pal de paller de l’inde­pen­den­tisme a Cata­lu­nya i, a Madrid, man­te­nir la con­fron­tació amb el PSOE.

Hereu del cor­rent inde­pen­den­tista

La ponència estratègica porta per títol Espe­rança i alter­na­tiva: la represa de l’inde­pen­den­tisme i el bon govern i ha estat coor­di­nada per la dipu­tada i por­ta­veu al Par­la­ment Mònica Sales. El text marca el rumb a seguir en la “nova etapa” ence­tada a Cata­lu­nya després de més d’una dècada de majo­ries inde­pen­den­tis­tes a la Gene­ra­li­tat. En aquest con­text, es posa èmfasi en el fet que cal obrir una “etapa de represa”, en què es recons­tru­eixi el malmès movi­ment inde­pen­den­tista, bo i reco­nei­xent, a mode d’autocrítica, que “aquests dar­rers anys hem per­dut de vista per què és útil la inde­pendència” i “hem aban­do­nat la peda­go­gia en moments en què expli­car-nos és la clau de tot ple­gat”.

Mirant al futur, segons el docu­ment, Junts hau­ria de con­ver­tir-se en l’aglu­ti­na­dor, en el pal de paller per a la “cons­trucció d’una alter­na­tiva política clara amb men­ta­li­tat d’estat i des­a­com­ple­xa­da­ment inde­pen­den­tista” en opo­sició a la “decadència actual”, en referència als soci­a­lis­tes. “Junts per Cata­lu­nya vol esde­ve­nir el par­tit hereu d’aquest gran cor­rent que repre­senta l’inde­pen­den­tisme cívic i polític, des de l’apor­tació dels diver­sos espais ideològics que l’inte­gren”, rebla. Per fer-ho, s’aposta per “refer la uni­tat inde­pen­den­tista i rebai­xar “les hos­ti­li­tats” amb les altres for­ces. Igual­ment, se sug­ge­reix la cre­ació d’una “enti­tat parai­gua civil” que inte­gri tots els agents que tre­ba­llen per la inde­pendència del país i que “pro­mogués l’estudi i debat en pro­fun­di­tat dels pro­ble­mes i rep­tes prin­ci­pals de la soci­e­tat cata­lana a través d’un obser­va­tori de pen­sa­ment que tre­ballés amb els millors experts del país i inter­na­ci­o­nals”. Junts, es diu, s’hi adhe­ri­ria.

Pel que fa a Madrid, la ponència opta per la “con­fron­tació” i “man­te­nir la tensió” amb el govern del PSOE, però no hi rebutja la nego­ci­ació, tot i que adver­teix que la for­mació “no rega­larà els seus vots per man­te­nir un govern a Madrid del signe que sigui a canvi de res”. “Els pac­tes han de vin­cu­lar les dues parts i, si es tren­quen uni­la­te­ral­ment o s’incom­plei­xen de manera rei­te­rada, l’única sor­tida lògica és plan­tar-se i tor­nar a començar”, s’adver­teix.

Agència d’immi­gració, clau

Sota el títol El país que volem, la ponència ideològica, coor­di­nada pel dipu­tat Sal­va­dor Vergés, vol posar al dia la idea i el desen­vo­lu­pa­ment del model de país pel qual aposta Junts. El text s’estruc­tura al vol­tant de sis eixos: el demogràfic i la immi­gració; l’emergència climàtica i la digi­ta­lit­zació; els drets soci­als i cul­tu­rals; l’eco­no­mia i el conei­xe­ment; la gestió de l’admi­nis­tració i la segu­re­tat, i, per aca­bar, la pro­jecció a l’exte­rior.

Al llarg de les 155 pla­nes, són mol­tes les pro­pos­tes que s’hi des­gra­nen. I és en l’apar­tat d’immi­gració on es pre­veu la cre­ació d’una agència cata­lana. Par­tint de la base que “el pro­blema no és la immi­gració, sinó la falta d’eines per ges­ti­o­nar-la”, aquest ens de nova cre­ació està supe­di­tat al com­pli­ment per part del PSOE del traspàs inte­gral com­promès de les com­petències en aquesta matèria. L’agència s’ocu­pa­ria de la fixació de quo­tes i les con­di­ci­ons d’arri­bada, així com la posada en marxa de polítiques d’inte­gració que tin­guin la llen­gua cata­lana com a eix ver­te­bra­dor. “Aquesta agència també ha d’esde­ve­nir la peça clau de suport i coor­di­nació amb el món local, a més d’esde­ve­nir la fines­treta única en relació amb la gestió de la immi­gració, tant pel que fa a les per­so­nes nou­vin­gu­des com per les empre­ses que volen con­trac­tar-les”, sosté la ponència. I també reclama “tre­ba­llar acti­va­ment a curt ter­mini” per “intro­duir el requi­sit del conei­xe­ment del català” per a la ciu­ta­da­nia.

Quant a fis­ca­li­tat, l’equip redac­tor recu­pera la vella rei­vin­di­cació de l’espai con­ver­gent de supri­mir l’impost de suc­ces­si­ons perquè “és injust, sobre­tot, amb la classe baixa i mit­jana”. Igual­ment, plan­teja “boni­fi­car” l’impost de soci­e­tats en aquells casos en què es rein­ver­tei­xin els bene­fi­cis, així com revi­sar l’impost d’acti­vi­tats econòmiques. L’aposta és per “una fis­ca­li­tat justa i que pri­o­ritzi la rein­versió dels bene­fi­cis”, es remarca.

En habi­tatge, l’aposta depèn d’endreçar el “caos” legis­la­tiu exis­tent i mobi­lit­zar sòl per a la cons­trucció de pisos, així com afa­vo­rir el llo­guer, però també “rede­fi­nir el con­cepte de gran teni­dor, en con­sonància amb els estàndards euro­peus”.

Pel que fa a l’aero­port, en la ponència s’exposa que, “a banda del debat de la ter­cera pista del Prat, cal una mirada de con­junt i enten­dre els aero­ports de Reus, de Girona i del Prat com un tot”. En aquest sen­tit, es reclama el traspàs de la gestió dels aeròdroms i s’aposta per la con­nexió entre si per “crear una xarxa aero­portuària inte­grada, inter­con­nec­tada i espe­ci­a­lit­zada”.

Evi­tar el vot de càstig

Pro­pos­tes, rumb, però també posar al dia l’estruc­tura. La ponència orga­nit­za­tiva, coor­di­nada per la dipu­tada i por­ta­veu adjunta Jean­nine Abe­lla, intro­du­eix algu­nes nove­tats com ara la votació dels dife­rents càrrecs en bloc, és a dir en llis­tes tan­ca­des que estalviïn pos­si­bles vots de càstig. En aquest congrés, doncs, no es repe­ti­ran situ­a­ci­ons com les del cele­brat a Arge­lers el 4 de juny del 2022, quan David Tor­rents, pro­per a Laura Borràs, no va obte­nir el 50% neces­sari.

La for­mació també supri­meix l’exigència de ser mili­tant sis mesos abans de poder-se pre­sen­tar a qual­se­vol càrrec, amb la qual cosa es vol pro­pi­ciar una ober­tura de la cúpula amb altres for­ma­ci­ons com podrien ser Demòcra­tes de Cata­lu­nya. En la votació, però, sols hi podran par­ti­ci­par aquells que eren afi­li­ats fins al 26 d’agost, quan es va tan­car el cens, en un sufragi, això sí, obert a tots els mili­tants i no només als dele­gats pre­sents en el congrés.

La nova direcció, que es votarà a Cale­lla i que con­for­marà l’exe­cu­tiva naci­o­nal, inclourà un pre­si­dent, un màxim de qua­tre vice­pre­si­dents, un secre­tari gene­ral, un secre­tari d’orga­nit­zació, un secre­tari de finan­ces i un màxim de 25 vocals. També s’esco­lli­ran, entre d’altres, el pre­si­dent del con­sell naci­o­nal, de la comissió de garan­ties, del defen­sor del mili­tant i les exe­cu­ti­ves de les dife­rents vegue­ries. Una altra de les nove­tats és la pos­si­ble cre­ació d’una fun­dació vin­cu­lada a Junts, que nodreixi el cor­pus ideològic del par­tit, tal com fan l’Irla d’ERC i la Cam­pa­lans del PSC. I, en tota la nova estruc­tura, amb Puig­de­mont com a pos­si­ble pre­si­dent i Jordi Turull que vol repe­tir com a secre­tari gene­ral, la incògnita és on aca­barà encai­xant Borràs, l’actual pre­si­denta.

Envi­a­des les tres ponències als afi­li­ats, s’ini­cia ara el període perquè s’hi puguin pre­sen­tar esme­nes, que s’aca­barà el 15 d’octu­bre.

25
d’octubre.
És el dia en què començarà el congrés de Junts, que se celebrarà a Calella i es prolongarà fins al dia 27.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia