tunísia
Kais Said guanya les presidencials amb un 89,2% dels vots, segons els sondejos
Les eleccions convocades pel president que va fer el que molts consideren un cop d’Estat registren una participació del 27,67%
Els sondejos de l’empresa privada Sigma Conseil han donat una aclaparadora victòria amb el 89,2% dels vots al president tunisià, Kais Said, en les eleccions celebrades aquest diumenge, segons ha informat Efe, que cita els mitjans oficials del país.
L’exdiputat empresonat, Ayachi Zammel, es quedaria en el 6,9% dels sufragis i en tercer lloc el líder panarabista del Moviment del Poble, Zuhair Magzhaui, amb el 3,9%, l’equip del qual ha qüestionat, en declaracions a Efe, els resultats “que serveixen per falsificar el procés”.
Desenes de simpatitzants han celebrat amb banderes al centre de Tunis la reelecció del president en espera que la instància electoral (ISIE) anunciï dilluns els resultats provisionals ja que continua l’escrutini. L’Associació Tunisiana per a la Integritat i la Democràcia de les Eleccions (ATIDE) ha assegurat aquest diumenge haver registrat “una sèrie d’irregularitats i males pràctiques de diversos graus” en l’escrutini.
La participació en les presidencials ha caigut fins al 27,7% per sota del 48,98% registrat en la primera volta dels comicis de 2019 i només el 6% dels joves entre 18 i 35 anys ha votat, segons l’ISIE. Més de 9,7 milions, d’una població de 12 milions, estaven cridats a votar en les terceres presidencials que celebra el país des de l’anomenada Primavera Àrab quan es va iniciar un procés de transició democràtica, que l’oposició considera avui en perill.
L’oposició, que es va manifestar divendres passat al centre de la capital, no ha demanat de manera unànime el boicot com en anteriors sufragis convocats per Said, malgrat denunciar falta de transparència i legitimitat.
El partit islamista, Ennahda, la primera formació opositora del Parlament dissolt per Said quan va fer el que molts opositors consideren un cop d’Estat, va proposar l’opció als seus militants de decidir lliurement entre boicot o opositors.
Els familiars dels dissidents detinguts apostaven per donar suport a l’exdiputat Zammel, l’únic que s’ha compromès a alliberar-los, i suspendre la Constitució de 2022, aprovada en referèndum amb un 70% d’abstenció i que va posar fi al sistema parlamentari de la transició i en va consolidar un d’ultrapresidencialista.