Salou, més que sol i platja
La vila de la Costa Daurada té dues vegades més segones residències que principals
L’any 2025 serà Capital de la Cultura Catalana i aspira a ser coneguda pel seu patrimoni
Un dels objectius del govern és trencar la concentració turística d’estiu i tenir feina durant tot l’any
Salou té 8 quilòmetres de costa, uns 7 dels quals són platges i cales. Platges urbanes i platges més tranquil·les; cobreixen tots els gustos. Cinc de les 10 platges més visitades del món són al llevant de l’Estat, i la segona d’aquest rànquing global és la platja de Llevant de Salou. Així ho recull un estudi realitzat per l’empresa d’enginyeria costanera Florida Panhandle i publicat per Hosteltur –el desembre del 2023. L’enginyera va cartografiar les platges més concorregudes de cada país. La platja de Llevant, coneguda com la platja d’Europa, és la més gran del municipi, amb 1.200 metres de longitud, i discorre per tot el passeig Jaume I. La seva superfície de 84.729 m² li dona un protagonisme sense rival. De fet, vagis on vagis de l’Estat espanyol, segur que si esmentes Salou moltes persones diran que hi han estat, que hi estaran o que coneixen algú que hi anirà. No sabem si del cert o és llegenda, però de sempre hem estat convençuts que per als aragonesos anar a Salou era activitat habitual durant els períodes de vacances. El 15 d’agost del 2021, 6.792 saragossans eren a Salou, segons un estudi de mobilitat de la població a partir de dades de telefonia mòbil.
Per als que no són salouencs, parlar d’aquesta ciutat és parlar de sol i platges. Les dades del 2022 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) són clares: la població resident era d’uns 29.000 habitants, mentre que la població estacional era d’unes 28.000 persones. Per població estacional, Salou se situa en el primer lloc de la comarca del Tarragonès i en el segon en el conjunt de tot Catalunya. També del 2022 són aquestes xifres: tenen 30.332 places hoteleres i 7.170 places de càmping. No parlem ja de qui s’ha fet la segona residència. L’any 2021 es comptabilitzaven 19.884 habitatges no principals davant d’11.639 principals.
Turisme i més
A l’Ajuntament mana la FUPS –Formació Unitat per Salou– de fa anys i panys. A l’inici, amb CiU –i derivades– i a la darreria, amb el PSC. En el govern estan contents del paper destacat de Salou en la indústria turística. Ara bé, no estan d’acord que el turisme el “paguin” els salouencs. Per això l’alcalde parla d’instaurar una taxa: el turista es beneficia de tots els serveis de la ciutat, és de calaix que hi col·labori. Dit això, a Salou són ambiciosos. Per això, el fet d’haver estat escollits com a Capital de la Cultura Catalana 2025 és una oportunitat que volen aprofitar. Aquesta designació la fa l’entitat Organització Capital de la Cultura Catalana des del 2004 per “contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat”. Té el suport de les institucions del país.
Posar en relleu. És una frase que es fa servir sovint, sí, però de debò que aquesta vegada és encertada. Posar en relleu vol dir posar a l’aparador totes les riqueses, més enllà del sol i platja. Per exemple, els jaciments arqueològics, com ara el poblat protohistòric de la Cella, que data d’entre inicis del segle IV i mitjans del segle III a.C. Segons els investigadors, la Cella hauria estat fundada per grecs. S’hi fan excavacions des de l’any 2010. Es pot visitar, igual que la vil·la romana de Barenys. Els salouencs tenen l’escopeta preparada pels que es pregunten què tenen per oferir. El recorregut que es pot fer va del neolític a l’actualitat. Destaquen molt les construccions, com ara la Torre Vella, feta el 1530 per ordre de l’arquebisbe de Tarragona. Es va fer com a defensa dels atacs dels pirates. Aquesta torre, avui dia, és un Museu de l’Esmalt, i en el seu dia es va afegir al costat una masia catalana, que és un centre de difusió cultural, de les arts plàstiques, de l’escultura...
Immersió arquitectònica
Fan gala, en l’àmbit arquitectònic, del modernisme i del noucentisme. El modernisme a Salou porta cognom: turístic. Diuen a l’Ajuntament: “Això ens caracteritza, és un modernisme diferent del que podia fer-se a Barcelona o el que podia veure’s a Reus. Tenim els xalets del passeig de Salou, que són espectaculars.” Asseguren tenir el primer edifici d’apartaments turístics: l’edifici Sol i Mar, de l’arquitecte Domènech Sugranyes –deixeble de Gaudí–, que és del 1925. Probablement, va ser creat per llogar apartaments als primers estiuejants que arribaven a la vila. És una construcció modernista amb solucions eclèctiques. Un altre element molt destacat és el Xalet Bonet, edificat per Ciríac Bonet l’any 1918. És obra de l’arquitecte Sugranyes també. És un exemple del modernista tardà i un dels edificis més emblemàtics de Salou. A la façana principal, un rellotge de sol amb un text de filosofia de vida: “Aprofita el temps que passa i no torna.”
No s’acaba tot al modernisme. L’arquitectura és un pes pesant, dèiem. Disposen d’obra d’Antoni Bonet –un dels creadors de la cadira BFK, més coneguda com a Butterfly, papallona, per la seva forma. Als anys seixanta del segle XX Bonet va deixar obra a la ciutat.
Salou viu, fora de temporada
Salou vol ser sostenible des d’un punt de vista mediambiental i per això ha dedicat i dedica molts esforços a cuidar la joia de la corona, la seva costa, les seves platges. Volen portar més enllà el concepte de sostenibilitat i plantegen que s’ha d’aplicar a l’economia. Economia entesa com a “guanyar diners”, sí, però quelcom més. Les temporades a Salou són bones, ho deixen prou clar les xifres, però volen tenir una economia reeixida durant tot l’any, superar l’estacionalitat estiuenca. Aquesta és la sostenibilitat econòmica que busquen. Són conscients que no és fàcil que a l’hivern hi hagi el moviment que hi ha a l’estiu, és clar. El turisme de Salou està concentrat, perquè és un model de turisme familiar, essencialment, i les famílies fan vacances en períodes concrets de l’any, en consonància amb vacances escolars. Al final, tenen entre cella i cella aconseguir la sostenibilitat laboral i social, i que els salouencs tinguin feina tot l’any. A Salou hi ha molta vida més enllà de l’estiu.
