Política

El municipi del cor del Delta

Deltebre és el municipi més extens del Delta, amb 107 Km², i el més proper a la desembocadura

Torna a governar Enlairem, que amplia una majoria absoluta, i ERC es manté a l’oposició amb 5 regidors

El repte és avançar en el pla de protecció del Delta i acabar la primera fase del passeig del carrilet

A Deltebre hi ha l’únic port fluvial de Catalunya, tocant a la desembocadura del riu, on s’ha fet nova la llotja
Amb una àmplia majoria, el govern fa gala d’haver sanejat les finances i no apujar els impostos

Envoltats de camps d’arròs, flanquejat pel mar i la desembocadura del riu, Deltebre és el municipi més gran del delta de l’Ebre, situat a l’extrem nord-oriental d’aquesta formació de terra que s’obre a mar. El poble ocupa 107 km² i inclou les illes de Gràcia i de Sant Antoni, així com el nucli de Riumar, situat a primera línia de la costa i a 11 quilòmetres del nucli urbà i de les pedanies de Jesús i Maria i la Cava. De fet, parlem d’un municipi amb una història molt curta, quan els tres nuclis es van independitzar el 1977 de Tortosa. Actualment Deltebre és el segon municipi més gran del Baix Ebre amb gairebé 12.000 habitants. El poble ha sabut conservar la seva essència tradicional i agrícola, que gira a l’entorn del cultiu de l’arròs, però també de la caça i la pesca. Cada any al Delta es cultiven prop de 150.000 tones d’aquest cereal amb el segell de producte DOP (denominació d’origen protegida). Les dues badies del Delta, la dels Alfacs i la del Fangar, concentren l’activitat aqüícola amb la producció de musclo i ostra. A Deltebre hi ha l’únic port fluvial de Catalunya, tocant a la desembocadura del riu, on s’ha fet nova la llotja i té previst un projecte d’ampliació amb 350 amarratges de barques turístiques.

Els mesos d’octubre i novembre, després de la sega de l’arròs, els camps queden inundats i milers d’aus passen en migració o s’instal·len al Delta per hivernar. A les illes de Gràcia i de Sant Antoni, dins del terme municipal, hi ha extensions de maresmes i dunes on troben refugi moltes espècies protegides per a la seva reproducció. L’auge del turisme lligat a l’observació d’aus no ha deixat de créixer i Deltebre vol aprofitar per atraure aquests visitants i els que es desplacen per fer esports aquàtics i d’aventura.

En un territori amb un entorn natural que en un 65% està cobert per camps d’arròs, el desafiament és trobar l’equilibri d’un turisme sostenible. Deltebre vol impulsar l’economia dinamitzant el sector turístic per descontextualitzar-lo de l’oferta de sol i platja. Amb el nou pla urbanístic es preveuen zones hoteleres per ampliar l’oferta del miler d’allotjaments turístics registrats o poder fer un segon càmping.

L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, destaca una “inversió històrica” al poble amb un pressupost de gairebé 28 milions d’euros. Amb una àmplia majoria, 12 dels 17 regidors del ple, el govern fa gala d’haver sanejat les finances municipals i de no apujar els impostos des que va entrar a governar el 2015. Des de l’oposició, ERC, que s’han quedat sols amb els cinc regidors que ja tenien, alerten que la bona salut de les finances respon a una elevada pressió fiscal, sobretot pel que fa als coeficients de l’IBI urbà i rústic, que són molt alts. El cap de llista d’ERC, Joan Alginet, retreu les campanyes “propagandístiques” i la poca autocrítica del govern quan es tracta de buscar consensos pel bé del poble. Amb l’únic que van de bracet és a l’hora de reclamar accions per a la defensa de la regressió del Delta, una de les emergències al territori, sobretot després de l’impacte que va tenir el temporal Glòria. Aquesta és la gran assignatura pendent perquè s’executin les actuacions que defineix el pla de protecció i frenar l’avenç del mar terra endins. Per l’alcalde, al capdavant de la formació independent Enlairem Deltebre, que havia sumat per Junts, ni la Generalitat ni l’Estat espanyol han aconseguit grans avenços en la problemàtica del Delta on el territori reclama “sense èxit” participar en les taules de treball que s’han creat. Deltebre és el municipi que té més quilòmetres costaners i un dels més interessats en el fet que s’actuï al Delta. Per ERC, el pla estratègic del Delta treu el territori de “l’oblit i la marginació” però té altres reptes pendents com ara millorar les vies de comunicació. “Volem ser un poble turístics però no hi arriba el tren”, reflexiona el líder dels republicans. El municipi ha aconseguit les últimes dècades millorar unes comunicacions deficients i s’han asfaltat carrers al llarg dels sis quilòmetres de la carretera que travessa la població. A tocar del riu, es continuen executant les obres de canalització i bombament del desguàs del Préstamo i que permetran la creació del passeig del carrilet, amb un carril cicloturista que recorrerà la façana nord i que en un futur connectarà amb Riumar i, en direcció al riu, amb Sant Jaume d’Enveja. L’objectiu és acabar aquest mandat les obres de la primera fase, que tenen un cost de 10 milions d’euros. El 2010 es va inaugurar Lo Pasador, el darrer pont abans de la desembocadura, que uneix els dos quilòmetres que separen les poblacions de Sant Jaume d’Enveja (Montsià) i Deltebre (Baix Ebre) i que es creuava amb barcasses o transbordadors.

Deltebre és un dels pobles que menys reciclen de les Terres de l’Ebre, amb un percentatge que no arriba al 40% de recollida selectiva. L’alcalde assegura que tancaran l’any amb un estudi de la brossa equilibrat i que l’any vinent es vol mirar de sufragar l’increment per la gestió a l’abocador sense haver de repercutir en el ciutadà. Fa quatre anys que Deltebre va assumir el servei de recollida de la brossa i el nou contracte preveu reforçar les campanyes per promoure la selectiva i revertir les baixes xifres de reciclatge. Fonts de l’oposició tenen clar que tard o d’hora s’apujarà la brossa perquè és un dels municipis que “pitjor” reciclen i per canviar les coses reclamen mesures per gravar els que no reciclen i bonificar els veïns que ho fan bé.

Per començar el curs s’ha ampliat l’escola bressol fins a 168 places en un municipi que guanya població. El govern municipal, que és a punt d’inaugurar la transformació de l’antiga arrossera, treballa en un altre projecte per transformar l’antic cinema Rialto en un auditori. Una obra d’1,6 milions d’euros que té una subvenció de gairebé 600.000 euros. “S’han de buscar recursos, reduir deute i les despeses que no aporten res, sense tocar servei públic”, explica l’alcalde, que defensa la tasca de gestió dels darrers dos mandats.

Nou equipament.
Recta final dels treballs per recuperar l’antiga Cambra Arrossera de la Cava de Deltebre, que es troba ubicada a una de les entrades del municipi. Es preveu enllestir els treballs el primer trimestre del 2025. La futura arrossera esdevindrà un espai per al foment de l’emprenedoria amb la ubicació de fins a nou despatxos, dos sales de reunions i una zona de cotreball. L’equipament també disposarà d’una àmplia sala diàfana per celebrar esdeveniments, un espai de museïtzació i serà seu dels consells sectorials de Dones i Joventut. “La suma de tots aquests espais ens permetrà transformar aquest edifici i convertir-lo en un equipament de creació, talent i identitat. Un espai nexe d’unió entre la dinamització econòmica i la cohesió social”, explica l’alcalde, Lluís Soler. L’actuació ha costat al voltant de 2,8 milions d’euros i està finançada en un 65% pels fons Next Generation. De fet, es tracta de la subvenció més alta, d’aquesta línia, atorgada a la demarcació de Tarragona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.