La 'contraconvenció' del llibertari Ron Paul
El congressista està en contra de la guerra i a favor dels matrimonis gais
A Saint Paul i Minneapolis se les coneix com les ciutats bessones, i com a tals cadascuna havia de tenir la seva pròpia convenció. L’oficial, la que ha d’escollir John McCain com a candidat republicà, se celebra a Saint Paul, la ciutat més petita, que sovint queda eclipsada per la seva germana gran, Minneapolis. I és aquí on un altre republicà i excandidat a la presidència, Ron Paul, va celebrar ahir la seva contraconvenció. Com que els republicans li van prohibir intervenir a la convenció oficial perquè no dóna suport a McCain, Paul va tirar pel dret i va celebrar una trobada paral·lela a la qual s’esperaven més de 10.000 assistents.
L’ideari d’aquest congressista republicà de Texas passa per limitar el poder i l’intervencionisme del govern dels Estats Units. Aposta per la llibertat de mercat, per menys impostos i per eliminar agències com la CIA. Proposa combatre el terrorisme amb més llibertats i no més lleis, i es presenta als seus seguidors com l’únic candidat que defensa la Constitució. També advoca perquè els EUA no intervinguin militarment en tercers països i està a favor de les unions gais i la legalització de les drogues.
Precedent del 1988
Representa l’ala més llibertària del republicanisme i als seus seguidors no els fa res que no tingui opcions a la presidència. Però els republicans sí que estan preocupats. Temen que els seguidors de Paul votin el 4 de novembre per Bob Barr, el candidat a la presidència del Partit Llibertari, amb qui comparteix moltes de les seves idees. Paul, metge de formació i autor del bestseller Revolució. Un manifest, ja es va presentar el 1988, sense èxit, com a candidat independent. Aquest cop, però, per assegurar-se un lloc en els debats televisats, ho va fer pel Partit Republicà.
Paul és un candidat incòmode per als republicans. La campanya de McCain ha estat negociant per guanyar-se el seu suport i, sobretot, el dels seus seguidors, la majoria joves i votants primerencs que llueixen samarretes amb el lema Revolució. “És el candidat que porto esperant tota la vida”, diu Will Marcht, que, malgrat el to èpic de les seves paraules, només té 21 anys. Ell es va unir ahir a votants vinguts de Nova York, Florida, Texas o Califòrnia per participar en la contraconvenció. “El sistema actual no funciona i Ron Paul ho diu en veu alta. No a la sanitat, no a les ajudes socials; el govern fora dels nostres assumptes”, afirma aquest jove estudiant. Paul es va guanyar el sobrenom de Doctor No perquè al Congrés ha votat en contra de gairebé totes les posicions del president George W. Bush.
Grant Joel, pancarta en mà, també era entre els assistents a la convenció llibertària de Ron Paul. “El que més m’agrada d’ell és que no utilitza el seu carisma per guanyar-se els votants ni ensucra el seu missatge per quedar bé”. Zack Resc es defineix com un “llibertari independent” que diu que “respecta” Paul per “defensar les idees en què creu”. I, certament, aquestes són poc convencionals per a un republicà de Texas. Va ser l’únic republicà al Congrés que va votar en contra de la intervenció militar a l’Iraq, amb la qual és molt crític; també es va oposar a la llei patriòtica i, en alguna ocasió, ha afirmat que l’11-S el van provocar els EUA amb les seves posicions agressives al Pròxim Orient. Atreu sobretot joves electors i s’hi dirigeix amb les seves mateixes eines, les noves tecnologies i concerts de grups musicals. Té un canal propi a YouTube que només és superat pel del demòcrata Barack Obama. En privat, alguns conservadors i prominents republicans li han donat suport, ja que el veuen com l’home que pot retornar el Partit Republicà als seus orígens.
