Política

Estat francès

El govern de Barnier, hipotecat

El pressupost de l’any que ve arriba a l’Assemblea amb una retallada de 60.000 milions d’euros

La dreta i els macronistes presenten esmenes a les pujades d’impostos tot i ser a l’executiu

La ultradreta manté l’interrogant sobre si hi donarà suport i l’esquerra està en contra d’abaixar despesa

Les mesures han posat en alerta diversos sectors socials i han esquerdat el bloc del primer ministre

El pres­su­post francès del 2025 es comença a dis­cu­tir en comissió de l’Assem­blea demà i en el ple dilluns que ve, amb una reta­llada de 60.000 mili­ons d’euros. Tota una sac­se­jada, que si el nou govern de Mic­hel Bar­nier no vol qua­li­fi­car d’aus­te­ri­tat perquè la des­pesa aug­menta lleu­ge­ra­ment a ritme cons­tant, repre­senta estrènyer-se el cin­turó de tal manera que no és clar que s’aca­bin apro­vant amb nor­ma­li­tat i no s’hagi de tor­nar a recórrer al decret llei. O que l’amenaça d’una moció de cen­sura no acabi pros­pe­rant de veri­tat i l’opció de cir­cumstàncies esco­llida pel pre­si­dent Emma­nuel Macron de Bar­nier no passi l’hivern. Un reflex de la ines­ta­ble situ­ació del país després d’unes elec­ci­ons legis­la­ti­ves a l’estiu que no només no han resolt les coses sinó que les han empit­jo­rat.

Els encar­re­gats de dur a terme aquest pres­su­post tan enve­ri­nat, després que el dèficit de França es pre­vegi aquest 2024 dis­pa­rat fins al 6,1%, són els dos joves minis­tres d’Eco­no­mia, Antoine Armand (39 anys), i d’Hisenda, Lau­rent Saint-Mar­tin (39 anys), subs­ti­tuts del tot­po­derós Bruno Le Maire, que havia ocu­pat aques­tes dues fun­ci­ons els últims set anys des de l’arri­bada al poder de Macron.

En una com­pa­rei­xença a la impo­nent seu del minis­teri a Bercy, sobre el riu Sena, tots dos van des­gra­nar dijous pas­sat davant de gai­rebé 200 peri­o­dis­tes d’arreu del món i abans del Con­sell de Minis­tres del ves­pre els números d’aquests comp­tes per a l’any que ve, que ja han fet posar dem­peus dife­rents sec­tors soci­als.

Tots dos, Armand i Saint-Lau­rent, són fidels macro­nis­tes després d’haver estat dipu­tats, mal­grat que ara la seva funció sigui prac­ti­car reta­lla­des i apu­jar impos­tos, a la inversa de la política expan­siva que havia man­tin­gut fins ara el seu pre­si­dent men­tre abai­xava la fis­ca­li­tat.

“L’eco­no­mia fran­cesa resis­teix, però el nos­tre deute públic és colos­sal”, adme­tia el més jove i pot­ser no tan enèrgic Armand. “No veure-ho, no dir-ho, no reconèixer-ho, seria cínic i fatal”, hi afe­gia tot recor­dant que el deute ha d’arri­bar a finals d’any als 3,3 bili­ons d’euros, és a dir, a prop de l’113%. A con­ti­nu­ació, el més deci­dit Saint-Mar­tin rein­ci­dia jus­ti­fi­cant les impo­pu­lars mesu­res. ”Si no fem res, el dèficit pujarà el 2025 al vol­tant del 7% i els nos­tres comp­tes se n’ani­ran en orris”, aler­tava aquest últim tot asse­gu­rant que aquest pres­su­post “no és pas una cla­te­llada fis­cal ni cap cura d’aus­te­ri­tat”.

En con­cret, dels 60.000 mili­ons d’euros d’estalvi, 40.000 mili­ons pro­vin­dran de reta­lla­des en la des­pesa de l’Estat i 20.000 mili­ons, de puja­des d’impos­tos, segons el govern.

Per­cep­ci­ons diver­gents

L’Alt Con­sell de les Finan­ces Públi­ques con­si­dera, per con­tra, que es tracta d’un 70% en pujada d’impos­tos i un 30% de reta­llada de des­pe­ses, perquè, en els seus càlculs, no només es posa en marxa una con­tri­bució espe­cial a les mul­ti­na­ci­o­nals en els pròxims dos anys i als més rics en els pròxims tres, sinó que també durant tres anys se suspèn la bai­xada de les cotit­za­ci­ons soci­als del valor afe­git de les empre­ses, s’endu­reix la pena­lit­zació als vehi­cles més con­ta­mi­nants i s’apuja la taxa dels bit­llets d’avió. A més, es retira l’escut energètic a les llars que s’ha apli­cat durant el període d’inflació.

D’altra banda, aquest con­sell de finan­ces con­si­dera que és bas­tant aleatòria la dis­mi­nució de des­pe­ses quan es con­fia que pro­vin­dran de la Segu­re­tat Social i les admi­nis­tra­ci­ons locals. La seva con­clusió és que tots aquests càlculs con­ti­nuen sent “opti­mis­tes” i que la pre­visió no deixa de ser “fràgil” perquè el dèficit es redu­eixi el 2025 al 5% tal com es pretén. A tot això, s’hi ha d’afe­gir que s’ajorna la reva­lo­ració de les pen­si­ons del gener al juliol que ve.

Tota una sèrie de mesu­res que han posat en guàrdia no només l’opo­sició d’esquer­res i la ultra­dreta de Marine Le Pen, que de moment aguanta el govern Bar­nier opo­sant-se fa dues set­ma­nes a la moció de cen­sura del Nou Front Popu­lar, sinó que també esquerda el bloc ja en si mateix pre­cari dels macro­nis­tes i la dreta d’on pro­ce­deix Bar­nier.

De les gai­rebé 2.000 esme­nes al pro­jecte de llei pre­sen­ta­des, la mei­tat més o menys cor­res­po­nen al mateix bloc gover­na­men­tal. La dreta dels Repu­bli­cans, per exem­ple, està en con­tra de la pujada de la taxa de l’elec­tri­ci­tat i dels vehi­cles més con­ta­mi­nants i vol alleu­ge­rir les herències. Els macro­nis­tes i par­tits afins cen­su­ren l’impost espe­cial a les mul­ti­na­ci­o­nals i volen reduir a un any la con­tri­bució dels més rics. La ultra­dreta sobre­tot vol man­te­nir la pro­tecció dels preus energètics. En canvi, la coa­lició d’esquer­res es troba molt còmoda amb aquests nous impos­tos, encara que volen que siguin per­ma­nents i no tem­po­rals i en dema­nen més per no haver de recórrer a les reta­lla­des públi­ques.

El resul­tat és un Bar­nier que apa­reix més, en qüestió econòmica, com un tecnòcrata que no pas com un polític de dre­tes en aquesta coha­bi­tació difícil de defi­nir amb el pre­si­dent Macron. I tot i una forta vaga que ja s’anun­cia en l’ense­nya­ment per la reta­llada de 2.000 llocs de tre­ball. Si, final­ment, el govern apa­reix ideològica­ment situat més que mai a la dreta, és per la presència com a minis­tre de l’Inte­rior de Bruno Retai­lleau, que diu allò sobre la immi­gració que Le Pen espera per no fer-los caure.

40.000
milions
d’euros hi ha pressupostats en reducció de despeses i 20.000 milions en pujada d’impostos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia