Política

Geòrgia i la transició autoritària

L’estat caucàsic celebra unes eleccions crucials el 26-O

Al cor de les tensions internes, hi ha el rumb geopolític del país: cap a la UE o cap a Rússia

Al cor de les tensions entre el govern i l’oposició hi ha el rumb geopolític del país: cap a la Unió Europea o Rússia

La llei d’agents estrangers vulnera les llibertats civils i compromet l’accés a la Unió Europea
L’oligarca Ivanishvili té un gran control sobre el govern, la judicatura, els serveis de seguretat i també l’economia

Geòrgia viu la crisi política més pro­funda en dècades. Situat al cor de l’estratègica regió del Cau­cas, aquest país de menys de qua­tre mili­ons d’habi­tants fa mesos que està sumit en un dels períodes d’ines­ta­bi­li­tat més greus des de la seva inde­pendència l’any 1991. Al poder des del 2012, el govern del par­tit Somni Georgià mos­tra símpto­mes d’esgo­ta­ment en ter­mes de popu­la­ri­tat i de legi­ti­mi­tat i pro­ta­go­nitza un dete­ri­o­ra­ment de la qua­li­tat democràtica que recorda la que va carac­te­rit­zar els finals dels períodes al poder d’Edu­ard She­vard­nadze (pre­si­dent georgià entre el 1995 i el 2003) i poste­ri­or­ment Mik­heil Saakash­vili (pre­si­dent entre el 2004 i el 2012).

Les elec­ci­ons par­la­mentàries pre­vis­tes pel 26 d’octu­bre tin­dran lloc pocs mesos després de l’onada de pro­tes­tes més mas­si­ves que el país caucàsic ha vis­cut en tres dècades. El des­en­ca­de­nant va ser la tra­mi­tació i apro­vació al maig de la cone­guda com a llei d’agents estran­gers, que imposa càrre­gues burocràtiques i finan­ce­res con­tra tota enti­tat que rebi més d’un 20% de finançament de l’exte­rior.

Les mesu­res afec­ta­ran l’acti­vi­tat de milers d’orga­nit­za­ci­ons pro­drets humans i anti­cor­rupció, però també eco­lo­gis­tes, i d’asso­ci­a­ci­ons en l’àmbit comu­ni­ca­tiu, cul­tu­ral o de les arts, que ara han de fer front a ins­pec­ci­ons intru­si­ves i a la reve­lació de dades per­so­nals, i a mul­tes ele­va­des en cas de no com­plir amb els nous reque­ri­ments impo­sats.

La llei s’emmi­ra­lla en la legis­lació apro­vada a la Fede­ració Russa l’any 2012, que va com­por­tar el tan­ca­ment de diver­ses enti­tats de sec­tors com la defensa del medi ambi­ent, o dels drets de les mino­ries i dels pobles indígenes. Pocs dies abans de la seva apro­vació, la Comissió de Venècia del Con­sell d’Europa va eme­tre una opinió en què afir­mava que la llei geor­gi­ana vul­ne­rava del dret a la lli­ber­tat d’expressió, d’asso­ci­ació, i el dret a la pri­va­ci­tat.       

Amb l’apro­vació de la llei d’agents estran­gers, les auto­ri­tats pre­te­nen res­trin­gir i reduir la capa­ci­tat d’actu­ació d’una soci­e­tat civil activa i que sovint ha estat molt crítica amb les polítiques dels últims anys del govern, que des de febrer de 2024 diri­geix el pri­mer minis­tre Irakli Kobak­hidze. La per­sona que ha mogut els fils de Somni Georgià i dels suc­ces­sius gabi­nets durant més d’una dècada és, però, una altra. Es tracta del tot­po­derós oli­garca Bid­zina Iva­nish­vili, posseïdor d’una for­tuna valo­rada en cinc mil mili­ons de dòlars, l’equi­va­lent a més d’un 20% del PIB georgià. Una riquesa que prové dels nego­cis que va fer a Rússia durant el període de pri­va­tit­za­ci­ons mas­si­ves dels anys noranta .

L’any 2012, abans de pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons i resul­tar esco­llit pri­mer minis­tre, càrrec que va osten­tar durant un any, Iva­nish­vili va anun­ciar que es dis­po­sava a ven­dre tots els seus actius a Rússia. Els seus vin­cles polítics amb les estruc­tu­res de poder rus­ses con­ti­nuen, però, aixe­cant sos­pi­tes.

El con­trol que Iva­nish­vili exer­ceix sobre els òrgans de poder és con­si­de­ra­ble, inclo­ent-hi no només el par­tit gover­nant, sinó també les ins­ti­tu­ci­ons clau de l’estat (espe­ci­al­ment el poder judi­cial i els ser­veis de segu­re­tat) i diver­sos sec­tors econòmics.

Tots els mem­bres del govern i els alts fun­ci­o­na­ris depe­nen d’ell, inclòs el pri­mer minis­tre Kobak­hidze. Després de més d’una dècada a l’ombra, a prin­ci­pis de 2024 Iva­nish­vili va anun­ciar el retorn a l’arena política pública com a pre­si­dent honorífic del par­tit Somni Georgià. L’apro­vació de la llei d’agents estran­gers a la pri­ma­vera va coin­ci­dir amb l’apro­vació d’una reforma fis­cal que va con­ver­tir Geòrgia en un paradís fis­cal tem­po­ral­ment, i que per­met a Iva­nish­vili repa­triar una part impor­tant dels seus actius actu­al­ment en bancs occi­den­tals sense haver de pagar impos­tos, a fi de blin­dar-los de les pos­si­bles san­ci­ons pels seus lli­gams amb Rússia.

Al cor de les actu­als ten­si­ons, es troba la qüestió de l’ori­en­tació geo­política del país. Després del seu res­ta­bli­ment com a estat sobirà l’any 1991, els suc­ces­sius governs geor­gi­ans han apos­tat per una crei­xent inte­gració en ins­ti­tu­ci­ons inter­go­ver­na­men­tals occi­den­tals, espe­ci­al­ment la UE. Sobre el paper, aquest ha estat també l’objec­tiu dels gabi­nets de Somni Georgià: a finals de 2023 la UE va con­ce­dir a Geòrgia l’esta­tus de can­di­dat a l’adhesió.

Allu­nya­ment de l’horitzó euro­peu

A la pràctica, però, durant els dar­rers anys el mateix govern ha anat posant impe­di­ments a aquesta inte­gració de manera cada cop més freqüent mit­jançant un incre­ment de les pràcti­ques repres­si­ves i de refor­mes legis­la­ti­ves que ame­na­cen la sepa­ració de poders, difi­cul­tant així el com­pli­ment amb els cri­te­ris d’accés que fixa la Unió.

El mateix man­te­ni­ment del mono­poli de poder econòmic i polític d’Ivaníxvili és, de fet, incom­pa­ti­ble amb la inte­gració a la UE. En aquest sen­tit, la llei d’agents estran­gers marca un abans i un després, i pot supo­sar un cop defi­ni­tiu a les aspi­ra­ci­ons d’inte­gració a canvi que Somni Georgià es man­tin­gui al poder.

Tenint en compte que, segons tots els estu­dis, més d’un 70% de la població és favo­ra­ble a la inte­gració , seria un suïcidi polític per a cap par­tit amb aspi­ra­ci­ons de govern renun­ciar-hi for­mal­ment. Tot i man­te­nir una retòrica euro­pe­ista, però, a la pràctica el gir auto­ri­tari implica un allu­nya­ment. D’ençà de l’inici de l’agressió russa a gran escala con­tra Ucraïna el febrer del 2022, el govern ha por­tat a terme una sèrie de movi­ments des­ti­nats a dis­tan­ciar el país d’Occi­dent, entre els quals hi ha la per­se­cució de gran part de l’opo­sició política.

A mit­jan agost, el par­tit Somni Georgià va publi­car un mani­fest en què dema­nava una majo­ria cons­ti­tu­ci­o­nal en les elec­ci­ons del 26-O que els per­meti il·lega­lit­zar el Movi­ment Naci­o­nal Unit, prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició, així com “els seus par­tits satèl·lit o suc­ces­sors”.

L’endu­ri­ment de la repressió també afecta la soci­e­tat civil. D’ençà de l’apro­vació de la llei d’agents estran­gers, s’han inten­si­fi­cat les pràcti­ques abu­si­ves i la per­se­cució de la dis­sidència. Des del mes d’abril, s’han repor­tat múlti­ples casos d’agres­si­ons, tru­ca­des amenaçado­res, i la van­da­lit­zació de les seus d’enti­tats i de les por­tes de les cases de domi­ci­lis d’acti­vis­tes. Uns atacs que s’han por­tat a terme amb tota impu­ni­tat, i en alguns casos enco­rat­jats per mem­bres del govern, que han tit­llat l’opo­sició d’“ene­mics del poble”, tal com va denun­ciar al setem­bre el rela­tor de drets humans de les Naci­ons Uni­des. Un dels casos més greus es va pro­duir l’11 de juny, quan l’acti­vista Zuka Berd­ze­nish­vili va ser bru­tal­ment agre­dit i va haver de ser hos­pi­ta­lit­zat.

Des d’un punt de vista ideològic, i seguint també el camí que marca Rússia, el pro­jecte d’Iva­nish­vili defensa un tan­ca­ment neo­con­ser­va­dor i una rei­vin­di­cació del rol de l’Església orto­doxa geor­gi­ana com a far moral del país. En el seu mani­fest de l’agost, Somni Georgià va plan­te­jar les elec­ci­ons del 26 d’octu­bre com “un referèndum públic entre la degra­dació moral i els valors tra­di­ci­o­nals”. El 17 de setem­bre la seva majo­ria par­la­mentària va apro­var una legis­lació que pro­hi­beix el matri­moni entre per­so­nes del mateix sexe, l’adopció per pare­lles del mateix sexe i el canvi de gènere als docu­ments d’iden­ti­tat, així com les repre­sen­ta­ci­ons de per­so­nes LGBTQ+ als mit­jans de comu­ni­cació, entre altres mesu­res. Només un dia després va ser assas­si­nada al seu pis de Tbi­lisi Kesa­ria Abra­midze , l’actriu, model i acti­vista transgènere més cone­guda del país.

El con­flicte també es dona amb la pre­si­denta del país, Salome Zou­ra­bich­vili, inde­pen­dent i amb un poder exe­cu­tiu molt limi­tat. La majo­ria par­la­mentària va ini­ciar el 7 d’octu­bre un procés d’impe­ach­ment con­tra Zou­ra­bich­vili per haver fet visi­tes d’estat sense el vis­ti­plau del govern, pel vet que aquest últim li imposa. A finals de maig, Zou­ra­bich­vili va impul­sar l’ano­me­nada Carta Geor­gi­ana, un com­promís sig­nat per 19 par­tits de l’opo­sició en forma de mesu­res de mínims per rever­tir tota la legis­lació repres­siva impul­sada per l’actual govern, i refer la sepa­ració de poders i el rumb pro­eu­ro­peu en política exte­rior en cas de poder for­mar majo­ria par­la­mentària després de les elec­ci­ons. 

El fac­tor rus

L’ombra russa es pro­jecta amb força sobre el petit país caucàsic. El prin­ci­pal motiu històric de dis­puta han estat els liti­gis ter­ri­to­ri­als d’Abkhàzia i Ossètia del Sud i la pos­si­ble entrada de Geòrgia a l’OTAN. Tbi­lisi va tren­car les rela­ci­ons amb Mos­cou després de la guerra de l’agost del 2008 i del reco­nei­xe­ment rus de la inde­pendència d’aquests ter­ri­to­ris. Des de la seva irrupció en política, la pri­o­ri­tat d’Iva­nish­vili ha estat asse­gu­rar tàcita­ment a Mos­cou que tant l’entrada a l’OTAN com a la UE esta­ven des­car­ta­des.

Des de l’inici de la guerra a gran escala a Ucraïna el 2022, el govern ha fet un tomb per acos­tar el país cap a l’esfera d’influència russa, amb l’evasió de les san­ci­ons occi­den­tals con­tra Rússia, inclòs l’àmbit tec­nològic mili­tar , i una inten­si­fi­cació de les rela­ci­ons comer­ci­als.

Somni Georgià ha arri­bat al punt d’explo­tar elec­to­ral­ment la por d’un hipotètic nou con­flicte mili­tar amb Rússia per jus­ti­fi­car el seu acos­ta­ment a Mos­cou, esta­blint paral·lelis­mes amb la situ­ació que pateix Ucraïna i pro­duint car­tells i espots elec­to­rals on es recorre a imat­ges de des­trucció pro­vo­cada per bom­bar­de­jos rus­sos. Tot ple­gat busca també reforçar la idea d’una ambigüitat estratègica de caràcter mul­ti­vec­to­rial en política exte­rior, carac­te­rit­zada per una tendència cada cop més auto­ritària, seguint el model de la veïna Azer­baid­jan, o el de països com Hon­gria, Sèrbia o Tur­quia. Un model que gua­nya atrac­tiu i que es podria veure reforçat en cas que Rússia acon­seguís impo­sar la seva volun­tat a Ucraïna per la via mili­tar, així com d’una victòria de Trump en les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als nord-ame­ri­ca­nes del 5 de novem­bre.

Les enques­tes inde­pen­dents ator­guen a Somni Georgià una esti­mació de vot del 33%, men­tre que les de mit­jans pro­go­ver­na­men­tals la situen en un 59%. Un esce­nari de pos­si­ble frau elec­to­ral plana en l’ambi­ent, així com el pos­si­ble esclat de pro­tes­tes i con­flic­ti­vi­tat civil en cas de sos­pita de frau.

El Minis­teri de l’Inte­rior va anun­ciar el 30 de setem­bre la cre­ació de “ grups ter­ri­to­ri­als ”, per “detec­tar i pre­ve­nir alte­ra­ci­ons” durant la cam­pa­nya i el dia de les elec­ci­ons.

Pel seu cantó, la pre­si­denta Zou­ra­bich­vili va anun­ciar el 8 d’octu­bre l’esta­bli­ment d’un cen­tre de moni­to­ratge elec­to­ral al palau pre­si­den­cial, rei­te­rant la idea que les elec­ci­ons del 26-O són les més cru­ci­als de la història geor­gi­ana. Els resul­tats que en sur­tin i els fets que es puguin pro­duir deter­mi­na­ran si la tran­sició auto­ritària es con­so­lida o si, per con­tra, es pot començar a rever­tir.

‘La vuitena vida (per a la Brilka)’
Autora: Nino Haratischwili
Editorial: Navona
Pàgines: 1.166
Obra fascinant de la novel·lista i dramaturga Nino Haratischwili (Tbilisi, 1983), que abasta sis generacions d’una família georgiana. La història arrenca el 1900 amb el naixement de la Stasia, la filla d’un fabricant de xocolata molt ben considerat.
‘Georgia Diary’
Autor: Thomas Goltz
Editorial: Routledge
Pàgines: 309
En un relat en primera persona, el periodista i acadèmic nord-americà Thomas Goltz explica les lluites que va haver d’afrontar Geòrgia després de la independència de l’URSS (1991), incloent-hi el conflicte d’Abkhàzia, la guerra a la veïna Txetxènia, la corrupció, el crim i les tensions polítiques.
‘La corte del zar rojo’
Autor: Simon Sebag Montefiore
Editorial: Crítica
Pàgines: 928
Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili, més conegut com a Ióssif Stalin (1878-1953), és probablement el georgià més conegut. Aquest llibre es presenta com la primera biografia del líder que va conduir l’URSS amb mà de ferro. Simon Sebag Montefiore la reconstrueix a partir d’una exhaustiva recerca als arxius del dictador.
1991
Geòrgia
es converteix en una república independent després de la implosió de l’URSS, de la qual formava part des del 1921.
5.000
milions
de dòlars (l’equivalent al 20% del PIB georgià) posseeix l’oligarca Bídzina Ivaníxvili, que controla poders clau de l’estat.
70
per cent
de la població georgiana es partidària de l’adhesió a la Unió Europea, segons una majoria d’estudis d’opinió.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia