Política

Miquel Noguer i Planas

Alcalde de Banyoles (Junts)

“ Treballo per Banyoles com el primer dia; no oblido l’origen”

“El rumb marcat el 2007 entenc que és el que la gent vol. Si ho féssim tan malament com diuen, les urnes ho reflectirien”

“La programació cultural és tant o més important que la programació esportiva; l’esdeveniment esportiu és més visible”

Hi ha bona entesa amb el bisbat. Hem avançat moltíssim, recordem la cessió de la Providència

Miquel Noguer (Mie­res, 1963) és alcalde de Banyo­les des del 2007. És el seu cinquè man­dat i quarta majo­ria abso­luta.

Faci balanç d’aquest any.
N’he de fer un balanç posi­tiu perquè hem seguit amb els pro­jec­tes ende­gats i, sobre­tot, de visió de com ha de ser la ciu­tat, amb inver­si­ons que s’han de fer, tot el que tenim ini­ciat, i pro­gra­mar tot el que cal­gui perquè la ciu­tat con­tinuï avançant. Una ciu­tat ha d’estar en movi­ment cons­tant perquè sem­pre hi ha neces­si­tats i millo­res. Aquesta inqui­e­tud és la mateixa que la del pri­mer dia.
Quins pro­jec­tes són els prin­ci­pals dels pròxims tres anys?
El repte prin­ci­pal de cada dia és que la ciu­tat esti­gui orde­nada i endreçada. El pro­jecte que sem­pre he tin­gut clar com a alcalde i que he pro­cu­rat en tots els governs que he pre­si­dit és tenir clar que la ciu­tat no s’atura mai, està en movi­ment. Després hi ha els pro­jec­tes des­ta­cats. Hem aca­bat el Museu Arqueològic i ja n’hem posat a lici­tació la museïtzació. L’objec­tiu d’aquest any i l’any vinent és la ubi­cació de la Col·lecció Gim­fer­rer, que ja hem dit que no situ­a­rem a Can Tar­ra­das sinó a la plaça Major. En ter­cer lloc, hi ha la nova bibli­o­teca. Hem d’anar fent les eta­pes fins a poder treure a lici­tació aquest nou equi­pa­ment, del tot neces­sari per a la ciu­tat. Amb l’Arqueològic i la bibli­o­teca, hi ha col·late­rals, com els car­rers de la Mura­lla i la Pia Almoina. A més, cal con­ti­nuar amb el dia a dia: pla d’asfal­tatge, de vore­res, de man­te­ni­ment del parc de la Draga, enllu­me­nat públic, nova neteja viària, hem ampliat l’escola bres­sol, trans­port urbà. És una millora del dia a dia, que no s’ha d’obli­dar, perquè és el pro­jecte prin­ci­pal.
Avui és un dia ventós a l’estany. L’aigua és indis­so­lu­ble de Banyo­les.
És el bé més pre­uat que tenim i és la nos­tra icona. Hi fem salut i esport. Però no podem viure ali­ens a la sequera que com a país estem pas­sant. N’hem de fer un ús res­pon­sa­ble. Hem de pre­ser­var-ho.
No s’ha pogut treure a lici­tació la ‘Tirona’. Com està la qüestió?
És impor­tant però no és impor­tant. És a dir: la Tirona és una barca de pas­seig que dona un ser­vei turístic a la ciu­tat i és una icona. El con­curs va cadu­car, va que­dar desert el nou i vam fer una pros­pec­tiva de mer­cat. Si hi ha la pos­si­bi­li­tat d’algú interes­sat a pro­var-ho sis mesos, ho farem; si no, hau­rem de pren­dre una decisió. Banyo­les pot viure sense Tirona? Evi­dent­ment. Ens agra­da­ria que con­tinués? Evi­dent­ment que sí. És un ser­vei públic d’esbarjo i recre­a­tiu. Hi estem tre­ba­llant.
Els visi­tants s’ha man­tin­gut segons les últi­mes dades
No han dis­minuït però tenen un ser­vei menys.
Es vira cap a un altre model turístic? El del ciclo­tu­risme?
El turisme de casa nos­tra és molt fami­liar i també és un turisme espor­tiu. No només el ciclo­tu­risme. Tenim molts visi­tants que venen a entre­nar-se, no només ciclis­tes, perquè l’entorn ho per­met i és agra­da­ble tant per a l’elit espor­tiva com per als que no ho són i venen per gau­dir. L’estany és un pol d’atracció i també de per­ti­nença, de visi­tants de tot tipus, de les comar­ques giro­ni­nes, molt fami­liar; és el que és. També hi ha un turisme patri­mo­nial ara menor que volem atraure, i la Col·lecció Gim­fer­rer pot ser un reclam. Els ciclis­tes i les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves es veuen més que les acti­vi­tats cul­tu­rals. Em diuen que pro­curo més per l’esport que per la cul­tura. I és fals. Tenim acti­vi­tats gai­rebé diàries, xer­ra­des, tea­tre, dansa, música…, les quals es fan a l’Audi­tori, a la Fac­to­ria. L’esport es con­cen­tra a l’estany i veus el públic, els talls de car­rers que moles­ten. Però la pro­gra­mació cul­tu­ral és tant o més impor­tant que la pro­gra­mació espor­tiva. És una ciu­tat amb més de 200 enti­tats, de tot tipus.
Es cui­den prou les enti­tats?
Pen­sem que les cui­dem prou bé. Ens hi ente­nem bé i hi tenim un con­veni. Les hem de cui­dar i mimar perquè són les que, en bona part, dina­mit­zen la ciu­tat a nivell fes­tiu i espor­tiu.
Són part de la Festa Major, a punt de començar i que ha fet un tomb els últims anys.
La Festa Major sem­pre ha estat un lli­gam molt estret entre l’ajun­ta­ment i les enti­tats. És veri­tat que en els últims sis anys amb l’empenta de les enti­tats amb la recu­pe­ració de fets històrics fes­tius de casa nos­tra han creat un pols abso­lu­ta­ment dife­rent i molt accep­tat per la ciu­ta­da­nia. Li ha donat un impuls extra­or­di­nari. És impor­tant la impli­cació que s’ha fet a les esco­les. I ho fem en col·labo­ració con­junta amb una Comissió de Fes­tes.
Esmen­tava Can Tar­ra­das. Havia de donar cabuda a la Col·lecció Gim­fer­rer. Què ha pas­sat?
Deci­dim com­prar Can Tar­ra­das per una qüestió patri­mo­nial. És un edi­fici abso­lu­ta­ment sin­gu­lar de l’arqui­tecte Noni Moner i si s’hagués ender­ro­cat l’hauríem per­dut. La família va enten­dre també que era millor que fos un equi­pa­ment públic. I s’hi van posar molt bé amb el preu i amb temps. Em pre­gun­ten si quan ho vaig com­prar sabia a què es des­ti­na­ria. No, vaig sal­var un ele­ment patri­mo­nial de la ciu­tat. Ben aviat va ser­vir, a baix, com a sala d’expo­si­ci­ons. La com­pra de Can Tar­ra­das és ante­rior a la donació Gim­fer­rer, que anirà a la plaça Major, a Can Tomàs Tei­xi­dor. Hem hagut de can­viar el pro­jecte i l’encàrrec de Can Tar­ra­das, perquè l’estudi de càrre­gues ha des­car­tat que sigui espai de “pública con­currència” i ade­quar-lo seria molt costós. El que impor­tava era sal­var l’edi­fici únic de Can Tar­ra­das.
Ca la Bru­gui també era un patri­moni sin­gu­lar dife­rent.
El mobi­li­ari era l’ele­ment patri­mo­nial de Ca la Bru­gui i així ho han pro­cu­rat els regi­dors Tubert i Con­gost. Hem fet un catàleg per pre­ser­var aques­tes boti­gues històriques. El tau­lell està guar­dat en l’estat en què estava.
Els veïns han dema­nat obrir com a espai verd els jar­dins del mones­tir. S’ha par­lat amb el bis­bat en aquest sen­tit?
Amb el bis­bat tenim i hem tin­gut bona relació. Durant el nos­tre man­dat, hem fet un con­veni per 25 anys d’ús del mones­tir i el claus­tre. Hi hem arre­glat el teu­lat jun­ta­ment amb la Dipu­tació i el bis­bat, que ens ha cedit gratuïtament la Pro­vidència; s’havia inten­tat altres vega­des i ha reei­xit ara per fer-hi la nova bibli­o­teca. A l’església de la Sagrada Família de la plaça de les Rodes, s’ha fet també una cessió d’ús als mana­ies. En aquests anys que fa que soc alcalde, hem avançat moltíssim. Podem avançar més? Sí. Hem estat dos anys sense bisbe i amb fra Octavi hem de veure’ns per par­lar només de Banyo­les. Hi tenim un diàleg con­ti­nuat i fluid. Tenint en compte la bona entesa, tot sem­bla que s’enca­mina cap a bon port.
L’opo­sició l’acusa d’impro­vi­sar i de no tenir pro­jecte de ciu­tat.
Tot­hom pot dis­cre­par, és evi­dent. Fa dis­set anys que em diuen que impro­viso i que no tinc pro­jecte de ciu­tat, però la gent ens el valora i ens ha fet con­fiança durant cinc legis­la­tu­res segui­des. El rumb mar­cat el 2007 entenc que és el que la gent vol. Si ho féssim tan mala­ment com diuen, les urnes no dona­rien aquest resul­tat. Tre­ba­llo per Banyo­les com el pri­mer dia. No oblido l’ori­gen. Soc pre­si­dent de la Dipu­tació gràcies al fet que soc alcalde de Banyo­les, i ho soc gràcies a la con­fiança dels veïns. La gent vota el que vol, el que creu que és millor per a la ciu­tat i qui la pot ges­ti­o­nar millor. Penso que em valo­ren per la gestió de la ciu­tat. Jo soc el pri­mer crític amb la nos­tra acció de govern quan els dilluns ens reu­nim. Fem molta crítica i anàlisi interna. Caure en el cofo­isme és dir que tot ho fem bé i tot segueix igual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.