Política

política

Casa Macià: objectiu 2026

Les entitats que vetllen per la memòria de l’expresident preveuen tenir museïtzat l’espai pel centenari dels Fets de Prats de Molló

Ja tenen els 130.000 euros per rehabilitar l’edifici, i confien a obtenir els altres 250.000 que caldran per completar la intervenció

El 4 de novembre del 1926, la gendarmeria francesa irrompia a Vil·la Denise, a Prats de Molló, i detenia el coronel i dirigent d’Estat Català a l’exili, Francesc Macià, i tot el seu estat major, que des d’allà havien començat a preparar una acció militar per creuar la frontera i mirar de derrocar la dictadura de Primo de Rivera per alliberar Catalunya. Macià i els seus col·laboradors serien jutjats i condemnats a París a penes més aviat lleus, fet que li permetria prosseguir la croada política des de l’exili, i pocs anys després, el 1931, desembocaria en la seva tornada a Catalunya per fundar ERC, guanyar les eleccions, proclamar la República i esdevenir el primer president de la Generalitat contemporània. D’aquí a dos anys es complirà un segle d’aquell episodi a la Catalunya del Nord conegut com els Fets de Prats de Molló, i aquesta és la fita en el calendari que s’han fixat les associacions que vetllen per la seva memòria per tenir a punt la recuperació com a museu d’aquell històric edifici, ja batejat com a Casa Macià. “És un element patrimonial de memòria que ens sembla imprescindible per explicar la història del país”, assenyala l’exconseller i diputat a l’exili Lluís Puig, un dels grans artífexs del projecte de recuperació.

I és que, després de romandre 90 anys en l’oblit, la casa, que de fet Macià tot just havia llogat al seu dia a través d’un intermediari de Perpinyà per evitar aixecar sospites, en la segona meitat de la dècada passada va reflotar l’interès al sud en saber-se que els hereus dels últims propietaris l’havien posat a la venda i no trobaven comprador. La notícia activaria catalanistes de les dues bandes de la frontera, i a través de la Cambra de Comerç de Barcelona, llavors presidida per Joan Canadell, l’estiu del 2021 buscarien mecenes interessats a adquirir-la a fi de rescatar-la pel seu innegable interès històric. Finalment va ser l’empresari Jaume Aragall qui en faria la compra i en cediria l’ús per 30 anys a dues entitats. I és que, a més de l’Associació Casa Macià creada a Prats de Molló, i presidida pel professor d’història Jep Bonet, en paral·lel, amb seu a Molló i amb l’objectiu de treballar igualment per obtenir ajuts de les administracions del sud, es va crear una segona entitat, Amics de la Casa Macià, presidida per Carme Forcadell i formada per històrics de la política catalana com l’exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, l’exconsellera balear Fanny Tur i l’actual president d’Estat Català, Pep Andreu.

Ja en possessió d’ús, la doble entitat va començar el 2022 la seva particular campanya per restaurar la casa, amb l’organització en diversos pobles de la contrada d’aplecs de cultura i de jornades d’estudi sobre història que aquest cap de setmana precisament han arribat ja a la tercera edició. Superat el pas de l’equador, així, el projecte va raonablement bé. I és que a principis d’enguany va rebre una bona empenta gràcies a la concessió de diversos ajuts per a la rehabilitació de l’edifici. D’una banda, del Consell Interdepartamental dels Pirineus Orientals; de l’altra, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona. Sumats tots, cobriran el cost complet de l’obra, pressupostada en uns 130.000 euros, després que el projecte ja fos redactat de manera desinteressada per l’arquitecte Carles Fochs. Els treballs han de consistir en la construcció de rampes d’accés a la casa, sanitaris accessibles per a tothom, intervencions a les parets i les finestres de dues de les sales principals a fi que tinguin més llum, la restauració de la casa de fusta que hi ha a l’entrada i l’adequació de l’àmplia àrea enjardinada que envolta l’edifici. Un grup de voluntaris ja es van dedicar fa un temps a buidar la casa i hi van quedant també per mantenir net el jardí d’heures i males herbes.

És clar que això serà només la primera fase, que es començarà a executar en paral·lel a la preparació de la segona, la museïtzació de l’espai, per a la qual tot just ara es posa fil a l’agulla i que es calcula que serà més cara, ja que podria arribar als 250.000 euros. En concret, es vol adequar la part baixa de la casa, des del soterrani i el semisoterrani, per on la gendarmeria va entrar a detenir Macià, on podria començar la visita, fins a l’entresol, on hi ha les dues sales principals, a més d’una tercera al primer pis, l’accés al qual requerirà la construcció d’un ascensor exterior. Tot plegat es completarà amb els elements digitals i audiovisuals propis d’un museu modern. Amb el projecte de museïtzació a punt, a finals d’any o principis del vinent, les dues associacions volen aspirar a una convocatòria d’ajuts europea amb què confien a sufragar dues terceres parts de l’obra. Per a l’altre terç els caldrà recórrer al centenar de socis que ja tenen –que paguen una quota de 40 euros, 25 els jubilats– i endegar noves campanyes de donatius.

“L’objectiu és que, com a màxim, el 4 de novembre del 2026 pugui estar inaugurada la casa, o s’inauguri aquell mateix dia”, resumeix Puig, que explica que a partir de llavors la idea és fitxar un responsable perquè funcioni com a museu, ja sigui de manera permanent o amb visites concertades. “Encara ni ens ho hem plantejat. Quan estiguem enllestint la museïtzació ens tocarà aclarir-ho”, indica l’exconseller. La intenció, acaba, és que l’espai es pugui integrar en una mena de ruta pels escenaris més destacats de la vida de l’expresident, en què també hi ha la seva Vilanova i la Geltrú natal; l’Espai Macià, ja operatiu a les Borges Blanques, on es va criar, i la Casa Vallmanya d’Alcarràs –que era de la família de la seva esposa, Eugènia Lamarca–, on va passar temporades i que també està pendent de ser adquirida i restaurada per l’administració pública. “Seria un itinerari que podria donar solemnitat a Macià”, justifica Puig, que conclou: “És un personatge que no podem menystenir de cap manera; no ens podem permetre que aquestes coses quedin en l’oblit.”

III Jornades d’Història
Les entitats que vetllen per la Casa Macià han organitzat aquest cap de setmana a Prats de Molló les III Jornades d’Història i Debat Nacional per reivindicar la figura de l’expresident i d’altres que han marcat la història del país, com són, amb motiu del seu bicentenari, “constructors de mentalitats” com Josep Anselm Clavé, Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall i Àngel Guimerà, a qui glossaran com a ponents Josep-Lluís Carod-Rovira, Manuel Pérez, Jaume Montés, Lluís Duran i Anna Costal. Ahir es van presentar diverses comunicacions sobre la vida de Macià i els Fets de Prats de Molló, així com el llibre de les jornades del 2023, dedicades a l’associacionisme cultural i nacional als Països Catalans fins al 1939.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.