Empara laboral per donar òrgans en vida

Els donants en viu d’òrgans tin­dran millor pro­tecció labo­ral. El Congrés va apro­var dime­cres la pro­po­sició de llei per con­si­de­rar aques­tes dona­ci­ons com a supòsits espe­ci­als d’inca­pa­ci­tat tem­po­ral perquè els donants puguin rebre un permís retribuït durant el temps indis­pen­sa­ble en tot el procés. La llei no ha tin­gut tanta noto­ri­e­tat perquè no ha pas­sat pel ple del Congrés, sinó que ha estat apro­vada en la comissió de Tre­ball, Inclusió i Segu­re­tat Social amb com­petència legis­la­tiva plena, amb 20 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC i Junts) i 17 en con­tra (PP i Vox). La llei, que ara salta al Senat després de ser fir­mada pel PSOE i tenir una una­ni­mi­tat en l’admissió a tràmit al maig que s’ha esvaït en l’apro­vació pel rebuig de la dreta, modi­fica l’Esta­tut dels Tre­ba­lla­dors per arti­cu­lar un permís retribuït pel temps indis­pen­sa­ble que suposa anar a ses­si­ons d’infor­mació, exàmens i infor­mes clínics, cobrint així absències fins ara no cober­tes per “situ­ació espe­cial d’inca­pa­ci­tat tem­po­ral”, i refà la llei de Segu­re­tat Social per reconèixer entre aquests casos la baixa labo­ral per donació d’òrgans i tei­xits per al tras­plan­ta­ment.

La veu emo­tiva del debat va ser la de Vicenç Vidal (Sumar): “És per sen­tir-se’n orgullós. És impor­tantíssim que la per­sona que dona en vida no es vegi per­ju­di­cada en la car­rera labo­ral. I hi afe­gim els tei­xits, que pot sem­blar una millora tècnica i banal, i no ho és. Jo mateix soc recep­tor d’una donació de tei­xit i sé el que aporta a la meva qua­li­tat de vida, així que des d’aquí vull agrair-ho a la per­sona anònima que m’ha millo­rat la vida.” Per Jordi Sal­va­dor (ERC), la llei, “justa i necessària”, vol “pro­te­gir les millors per­so­nes, les que són tan gene­ro­ses que donen una part del cos, els òrgans, perquè una altra per­sona salvi la vida o millori la seva qua­li­tat de vida”. Per Josep Maria Cer­vera (Junts), la “pràctica altru­ista salva vides” i ara “es redu­ei­xen con­di­ci­o­nants labo­rals que limi­ten o podrien limi­tar les dona­ci­ons per garan­tir els drets que l’afa­vo­rei­xin. I ser­virà perquè Cata­lu­nya con­tinuï sent refe­rent”.

A Cata­lu­nya, la majo­ria dels tras­plan­ta­ments es rea­lit­zen a par­tir d’òrgans pro­ce­dents d’un donant cadàver, però en deter­mi­na­des cir­cumstàncies es pot obte­nir l’òrgan (ronyó) o la part d’un òrgan rege­ne­ra­ble (part del fetge, per exem­ple), a par­tir d’un donant viu, sem­pre que no es posi en perill la seva vida. Alguns tras­plan­ta­ments de tei­xits també poden pro­ce­dir de donant viu, com ara la mem­brana amniòtica i els cul­tius cel·lulars, i el tras­plan­ta­ment de cèl·lules pro­ge­ni­to­res de l’hemo­po­esi (també cone­gu­des com a cèl·lules mare de la sang). Els tei­xits que poden pro­ce­dir de donant viu són la medul·la òssia, la sang perifèrica, la sang de cordó umbi­li­cal, la mem­brana amniòtica, el tei­xit ovàric i el semen per a ús autogènic per al mateix donant, les para­ti­roi­des i les calo­tes cra­ni­als. La donació en viu es du a terme entre per­so­nes fami­li­ar­ment o emo­ci­o­nal­ment rela­ci­o­na­des, i nor­mal­ment es pro­posa des de l’equip mèdic, el qual deter­mi­narà, després de valo­rar diver­sos fac­tors, un deter­mi­nat donant per al recep­tor. En el tras­plan­ta­ment renal amb ronyons pro­ce­dents de donant viu, el més comú, en el 36% dels casos, es fa entre pare­lles sen­ti­men­tals, el 25% entre ger­mans, el 19% entre pares i fills i el 13% entre per­so­nes no rela­ci­o­na­des. Els 187 donants vius renals del 2023 eren un nou rècord, amb l’alça del 5,1% i el lide­ratge esta­tal.