La ultradreta marca l’agenda

Els mis­sat­ges de la ultra­dreta s’impo­sen cada cop amb més força al cor de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. I la migració, una de les qüesti­ons més refe­ren­ci­a­des entre els ultra­con­ser­va­dors, va tor­nar a ocu­par la pri­mera línia del debat polític a Brus­sel·les. En la cimera cele­brada dijous a la capi­tal belga, els líders i caps d’estat de la UE van deba­tre l’ober­tura de nous cen­tres de depor­tació fora les fron­te­res comu­nitàries, un tema tabú fins fa poc. Les opi­ni­ons sobre com abor­dar la migració con­ti­nuen divi­di­des, però el sol fet de posar el debat sobre la taula i mar­car l’agenda ja és una gran victòria política per a la ultra­dreta.

La set­mana ja s’entre­veia moguda a Brus­sel·les, sobre­tot després que la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, pre­sentés una carta dilluns en què, entre una llista de mesu­res per con­tro­lar la migració, plan­te­java obrir cen­tres de retorn en països ter­cers. La popu­lar ale­ma­nya men­ci­o­nava l’acord entre Itàlia i Albània com a exem­ple, una posició que va donar ales a la pri­mera minis­tra ita­li­ana, Gior­gia Meloni.

Empesa per les parau­les de Von der Leyen, la líder del país transalpí va impul­sar el mateix dijous –jun­ta­ment amb Dina­marca i els Països Bai­xos– una tro­bada paral·lela a la cimera per deba­tre l’endu­ri­ment de les polítiques migratòries. En total hi van assis­tir onze estats, entre els quals Hon­gria, Polònia i Àustria. Però l’assis­tenta més relle­vant va ser la de la mateixa Ursula von der Leyen, que va dei­xar una imatge enor­me­ment simbòlica i que posa de mani­fest el gir encara més a la dreta de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari.

Igual­ment relle­vants van ser les con­clu­si­ons acor­da­des pels Vint-i-set, prova que a Brus­sel·les s’ha obert una altra caixa dels trons. Les dades publi­ca­des aquesta set­mana per Fron­tex, que cer­ti­fi­ca­ven una cai­guda del 42% en el nom­bre d’entra­des il·legals a la Unió durant els nou pri­mers mesos d’aquest any, no sem­blen sufi­ci­ents. Calen noves solu­ci­ons, segons els estats.

En el redac­tat final deri­vat de la cimera, els països defen­sen estu­diar “noves fórmu­les” per pre­ve­nir les entra­des irre­gu­lars d’acord amb la llei comu­nitària i inter­na­ci­o­nal. En la mateixa línia, dema­nen a la CE que pre­senti una pro­posta “urgent” per agi­li­tar els retorns, i encara més sabent que l’última pro­po­sició data del 2018 i està para­lit­zada al Par­la­ment Euro­peu per manca d’acord. En aquest sen­tit, Von der Leyen ja va pro­me­tre, en la roda de premsa poste­rior a la reunió, que la seva intenció és com­plir amb aquesta demanda.

Els estats, a més, fan una crida a empren­dre “acci­ons deter­mi­na­des a tots els nivells” per “faci­li­tar, incre­men­tar i acce­le­rar” les depor­ta­ci­ons, emprant “totes les polítiques i els ins­tru­ments comu­ni­ta­ris relle­vants”. Sobre aquest punt, Von der Leyen va dir que la Unió ha de garan­tir la pro­tecció dels migrants que ho neces­si­ten, però subrat­llant que això també es pot garan­tir en “països ter­cers segurs”.

Al mateix temps, remar­quen la importància d’apli­car el pacte de migració i asil i ava­len de manera implícita la polèmica anul·lació del dret d’asil que vol apli­car Polònia en res­posta a la “ins­tru­men­ta­lit­zació” de les per­so­nes migrants amb objec­tius polítics que prac­ti­quen Rússia i Bie­lorússia. “Les situ­a­ci­ons excep­ci­o­nals reque­rei­xen mesu­res apro­pi­a­des”, asse­nya­len.

I tot i que la solució dels cen­tres de depor­tació no es men­ci­ona explícita­ment en les con­clu­si­ons, els Vint-i-set donen a enten­dre que es valo­rarà. En el comu­ni­cat, es limi­ten a dir que “pre­nen nota” de la carta de Von der Leyen, en què es feia referència a aquesta pos­si­bi­li­tat.

La divisió entre els estats, però, és evi­dent. Des del bàndol dels que pre­fe­rei­xen endu­rir la política migratòria, la pri­mera minis­tra danesa, la soci­al­demòcrata Mette Fre­de­rik­sen, va aler­tar que “no es pot per­me­tre l’entrada de tanta gent a la Unió”. “Hi ha per­so­nes vivint a la UE que no hi hau­rien de ser; els hem de retor­nar ràpida­ment, perquè alguns come­ten delic­tes”, mani­fes­tava.

L’altre front és el que inclou països com Irlanda, Bèlgica o l’Estat espa­nyol, con­tra­ris a fórmu­les com els cen­tres de depor­tació. “Són models molt cars i poc efec­tius”, va asse­nya­lar el pri­mer minis­tre belga, Ale­xan­der de Croo.

I enmig de la dis­cussió, figu­res com el can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz, nave­guen entre dues aigües. El soci­al­demòcrata va asse­gu­rar que els cen­tres de depor­tació “no són la solució per a un país tan gran com Ale­ma­nya”, on “l’any pas­sat van arri­bar 30.000 migrants irre­gu­lars”. No obs­tant això, també cal recor­dar que ell mateix va subs­criure una carta, jun­ta­ment amb setze països més, en què dema­na­ven a Von der Leyen endu­rir la política de depor­ta­ci­ons.