Zapatero burxa CiU

Després de l’entesa amb PNB i BNG, la tramitació dels comptes per al 2009 neguiteja molt poc José Luis Rodríguez Zapatero. Ahir mateix, en el debat de les esmenes de rebuig als pressupostos que va començar al Congrés, el president espanyol va deixar palès que la seva prioritat ara és una altra, la de procurar que un cop més no el deixin fora dels cenacles internacionals on es decidirà el futur econòmic mundial.

Potser això explicaria l’excés que li suposa ara argumentar si se sent dèbil o no pel fet que hagi salvat els comptes pels pèls. Una altra cosa és que Zapatero no amaga que li cou l’actitud que ha mantingut CiU contra els números de l’Estat, i que ahir es va confirmar.

“No és un problema quantitatiu”, va apuntar Zapatero en roda de premsa [Ahir es van debatre al Congrés fins a sis esmenes a la totalitat]. Tot el contrari. El president espanyol va deixar entreveure que malgrat el rebuig actual d’algunes formacions, tot és negociable en un futur. Ara bé, una mica de ràbia li fa. “Sé d’un grup que ha presentat esmena i que en realitat està desitjant votar els comptes”, va sentenciar.

Batussa Solbes-Rajoy
L’objectiu d’aquest dard enverinat no era ni el líder del PP, Mariano Rajoy, amb el qual minuts abans el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, havia mantingut una sonora batussa dialèctica, ni els portaveus d’ERC i d’ICV Joan Ridao i Joan Herrera, sobretot perquè ja fa temps que el PSOE els ha col·locat a l’agenda d’exsocis.

L’objectiu d’aquesta reflexió, sens dubte, era CiU, un grup al qual els socialistes han intentat convèncer des de fa mesos, per tots els mitjans possibles, perquè donés suport als pressupostos, des de Zapatero a tot el seu nucli dur, encapçalat per José Blanco, José Antonio Alonso i Leire Pajín. Finalment, tot i els contactes i les apel·lacions a la responsabilitat, la federació ha optat per mantenir el rebuig als comptes que ahir va defensar el portaveu adjunt Josep Sánchez Llibre.

Zapatero, indirectament, semblava que ahir volia aprofitar l’aposta que el cap de setmana passat va fer el president d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, a favor de la sociovergència a Catalunya i d’una entesa amb l’executiu socialista a Madrid per burxar en hipotètiques diferències de criteri amb els seus socis de Convergència.

Però no és aquest l’escenari. En la seva intervenció al Congrés, Sánchez Llibre es va esforçar a deixar constància davant Solbes –i en presència de Zapatero– que amb els comptes que pretén tirar endavant el govern espanyol no és ara un bon moment per a l’entesa ni per a les aproximacions. Ahir Solbes es va limitar a lamentar la posició de CiU perquè entén que les “diferències” entre el govern central i el grup català “no mereixen” el rebuig als comptes.

Buscant el model
Que l’entesa queda lluny ho va demostrar la duresa del discurs de CiU després que el vicepresident econòmic insistís un cop més que l’acord pel nou sistema de finançament ha de sorgir de la multilaterialitat i que, en tot cas, la seva prioritat ara no és dotar-los de diners, sinó aconseguir trobar el model.

De fet, l’encara inexistent model de finançament i la “gens transparent” inversió addicional de l’Estat a Catalunya que fixa l’Estatut van ser elements cabdals en els plantejaments tant de CiU com d’ERC.