La política d’esterilitzacions forçades al Perú durant el govern d’Alberto Fujimori (1990-2000), de la qual van ser víctimes més de 300.000 dones, va ser una forma de violència dirigida “particularment contra dones indígenes, rurals i desfavorides” que podria ser considerat delicte de lesa humanitat, segons ha dictaminat aquest dimecres un comitè d’experts de l’ONU.

“L’esterilització forçada generalitzada o sistemàtica podria constituir un crim de lesa humanitat segons l’estatut de Roma”, ha assenyalat el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, que ha expressat la seva preocupació per la llei promulgada pel Perú que impedeix la persecució d’aquesta mena de crims greus si van ser comesos abans de 2002.

La conclusió del grup de 23 experts (22 dones i un home) ha estat adoptada després de revisar una denúncia presentada per cinc víctimes que van ser esterilitzades forçosament entre 1996 i 1997, com a part de les polítiques de natalitat desenvolupades pel govern peruà, de les quals també van ser víctimes 25.000 homes.

“Les víctimes van descriure un patró consistent de coerció, pressió o engany per a sotmetre’s a esterilitzacions en clíniques sense la infraestructura adequada o personal capacitat”, va afirmar la membre del comitè Leticia Bonifaz.

Bonifaz va agregar que els procediments es van realitzar sense el consentiment de les víctimes, algunes d’elles incapaces de comprendre del tot la naturalesa de les operacions a les quals eren sotmeses.

El comitè va subratllar que el Perú no va complir amb la seva obligació d’investigar degudament aquestes violacions ni de compensar adequadament a les víctimes, per la qual cosa va fer una crida urgent a l’Estat perquè acceleri o ampliï les seves perquisicions, proporcionant compensació financera i suport psicològic.

Encara que també va haver-hi homes víctimes de les esterilitzacions, el comitè va interpretar que aquesta campanya va ser especialment violenta amb les dones, per la diferent naturalesa de les intervencions i els riscos quirúrgics associats. “Van ser part d’un atac sistemàtic i generalitzat contra dones rurals d’origen pagès o indígena, i la política va resultar en l’anul·lació i substitució de la seva autonomia reproductiva”, va denunciar Bonifaz.