L’Assemblea General aprova per aclaparadora majoria demanar aixecar embargament dels EUA a Cuba

L’Assem­blea Gene­ral de l’ONU ha apro­vat aquest dime­cres, un any més i per majo­ria acla­pa­ra­dora (187 vots a favor, 2 en con­tra –EUA i Israel– i 1 abs­tenció –Moldàvia–) una reso­lució sense efec­tes vin­cu­lants con­tra les san­ci­ons d’Estats a Units a Cuba, que es pro­lon­guen ja 62 anys i han supo­sat un dur cop a l’eco­no­mia de l’illa.

“El pre­si­dent (dels Estats Units) Joseph Biden, amb sor­pre­nent mime­tisme, ha dei­xat intacte el règim coer­ci­tiu del seu pre­de­ces­sor (Donald Trump) i l’ha apli­cat cons­ci­ent de les seves con­seqüències devas­ta­do­res”, ha afir­mat el minis­tre cubà d’Exte­ri­ors, Bruno Rodríguez Par­ri­lla, des de l’estrada de Naci­ons Uni­des just abans de la votació.

La reso­lució que es pre­senta amb peri­o­di­ci­tat anual, es rea­firma en “la igual­tat sobi­rana dels Estats, la no-inter­venció i no-ingerència en assump­tes interns, i la lli­ber­tat de comerç i nave­gació inter­na­ci­o­nals”.

En el seu dis­curs davant l’assem­blea gene­ral, Rodríguez Par­ri­lla ha defi­nit les san­ci­ons con­tra Cuba com a “mesu­res inhu­ma­nes” i “pròpies d’una guerra econòmica extrema” amb les quals els EUA bus­quen llançar un adver­ti­ment a “tota nació que s’atre­veixi a defen­sar amb fer­mesa la seva sobi­ra­nia i cons­truir el seu propi futur”.

“Let Cuba live in peace”, “dei­xeu a Cuba viure en pau”, va dir el res­pon­sa­ble d’Exte­ri­ors cubà com­bi­nant anglès i espa­nyol sota la mirada impertèrrita de l’únic repre­sen­tant de la dele­gació esta­tu­ni­denca a la sala.

D’altra banda, si ahir les mos­tres de suport més con­tun­dents a la causa cubana van arri­bar per part de Rússia, de mem­bres del Movi­ment de Països No Ali­ne­ats o de la Comu­ni­tat d’Estats Lla­ti­no­a­me­ri­cans i Del Carib (CELAC), avui l’Iran va ser qui es va pro­nun­ciar amb major vehemència con­tra els EUA.

El marge de suport expe­ri­men­tat per Cuba en aquesta ocasió és idèntic a l’obtin­gut el curs pas­sat, però amb l’abs­tenció lla­vors d’Ucraïna.

La reso­lució ha estat acom­pa­nyada enguany per un informe molt crític i deta­llat de la secre­ta­ria gene­ral de l’ONU.

Aquest docu­ment, que ha estat con­fec­ci­o­nat durant tot aquest any, inclou res­pos­tes con­tun­dents con­tra el blo­queig dels EUA a Cuba per part de més de 180 països i 35 ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals, entre elles UNI­CEF, el Pro­grama Mun­dial d’Ali­ments de l’ONU, el Pro­grama de les Naci­ons Uni­des per al Desen­vo­lu­pa­ment o l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut.

Was­hing­ton va decre­tar les pri­me­res san­ci­ons con­tra Cuba en 1959, poc després del tri­omf de la revo­lució a l’illa, però el pri­mer gran bloc de mesu­res va arri­bar en 1962, durant la pre­sidència de John F. Ken­nedy (1961-1963). Des de lla­vors s’han ampliat i inten­si­fi­cat en diver­ses oca­si­ons.

Cuba sofreix escas­se­tat d’ali­ments, medi­ci­nes i com­bus­ti­ble; pro­lon­ga­des apa­ga­des diàries; inflació galo­pant; dola­rit­zació crei­xent i dete­ri­o­ració de ser­veis esta­tals com l’edu­cació i la sani­tat.