Ni tots moros ni tots cristians

Ningú que no hagués assistit o seguit per YouTube el ple de Ripoll celebrat dilluns entendria que l’aprovació de dues mocions per condemnar l’atac a la seu d’Aliança Catalana l’octubre passat hagués generat tanta controvèrsia i crispació. I és que, a Ripoll, no tots són moros ni tots cristians, una expressió que en el sentit popular va utilitzar l’alcaldessa, Sílvia Orriols (AC), per rebatre els arguments de Dani Vilaseca (Alternativa per Ripoll-CUP), quan li retreia la utilització que feia de les ordenances com a “arma política per silenciar veus polítiques que no li agraden”. Vilaseca ho afirmava en defensa de la moció prèvia que va presentar el seu grup en favor de la democràcia, els drets fonamentals i la pluralitat política a la capital del Ripollès. Tot plegat, arran de la manifestació convocada pel casal popular La Metxa contra l’extrema dreta i per denunciar una persecució política del govern d’Orriols. El precedent era l’expedient obert a aquesta entitat i el tancament preventiu del seu local per no haver complert les ordenances municipals i també les multes que la policia local va posar a alguns ripollesos per una enganxada de cartells, amb la qual protestaven per la retirada del de la festa major perquè hi sortia una dona amb vel. “Ja entenc que La Metxa no li agradi, però engegar la maquinària repressiva contra certs col·lectius és un atac als drets fonamentals”, va dir Vilaseca. La moció es va aprovar amb els vots de tota l’oposició: Alternativa per Ripoll-CUP, ERC, el PSC, Junts i Som-hi Ripoll-Independents del Ripollès–. El mateix regidor va intentar, després, fusionar la moció d’Aliança Catalana en què es denunciava l’atac a la seva seu, les amenaces a les xarxes contra l’alcaldessa i l’exhibició d’una bandera d’Hezbol·là, amb la de condemna als atacs a la seu del partit d’Orriols, presentada per l’oposició.

L’alcaldessa, que ja en la moció precedent va recordar que, dels 90 expedients oberts per incivisme, només quatre són pel tema dels cartells, va manifestar, visiblement enfadada, que no es podia creure que la resta de grups municipals li posessin pals a les rodes a l’hora de condemnar els diversos tipus de violència que, segons ella, va rebre ella i el seu partit. Tots els portaveus, però, sí que van condemnar-les. Chantal Pérez (ERC) va dir que la moció de l’oposició era un intent de rebaixar la crispació; Enric Pérez (PSC) va remarcar que tots intentaven mitjançar per un text d’acord i Maria Soldevila (Junts) li va demanar un to menys abraonat.

Sigui com sigui, potser el problema és que, a Ripoll, tot és blanc o negre i ni tots són moros ni tots cristians.