El Parlament aprova la llei de l'Oficina Antifrau de Catalunya amb els vots del tripartit
El Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei de creació de l'Oficina Antifrau amb els vots favorables del tripartit i Ciutadans i amb l'oposició de CiU i PPC.
La principal crítica de l'oposició és el xoc competencial que diuen que hi ha entre l'oficina i la Sindicatura de Comptes i la de Greuges. No obstant això, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha manifestat que l'oficina "neix amb la missió d'ocupar les escletxes que no estan cobertes ni pels òrgans del poder judicial ni per les institucions de control existents". El conseller també ha ressaltat que hi haurà "tolerància zero per les pràctiques fraudulentes".
L'OAC estarà adscrita al Parlament i s'encarregarà de prevenir i investigar possibles casos d'ús o destinació il·legal de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular d'aquests fons.
El projecte de llei de l'Oficina Antifrau va ser portat al Consultiu fa quatre anys per CiU i el PP perquè consideraven que és innecessària. De fet, els dos grups parlamentaris ja han anunciat que votaran en contra, i Ciutadans s'abstindrà.
Dictàmens del Consultiu
Després d'un dictamen el juliol del 2006 en què es recollien algunes recomanacions, el projecte va ser modificat, però els partits de l'oposició van tornar a portar-lo al Consultiu perquè consideraven que la futura oficina podia vulnerar l'autonomia local i universitària i envair competències de la Fiscalia Anticorrupció, la Sindicatura de Comptes o la Sindicatura de Greuges.
En un segon dictamen, del 5 d'agost del 2008, el Consultiu va considerar que les modificacions introduïdes fan que l'OAC sigui plenament constitucional, tot i que admet que poden sorgir alguns problemes quan porti a la pràctica algunes de les seves investigacions.
El director serà nomenat pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts, i el seu mandat serà de nou anys. Abans de les votacions finals, es presentaran i debatran 76 esmenes.
La figura del vicepresident
El Parlament de Catalunya debat la també polèmica llei de la presidència de la Generalitat, que té com a objectiu regular el nomenament, les responsabilitats i el cessament del president del govern. A més, manté el càrrec de conseller primer i regula, per primera vegada, la figura del vicepresident, que en l'actualitat és Josep-Lluís Carod-Rovira.