ERC colla el PSC

Els movi­ments del PSC en aquest joc d’estratègia en què amenaça de con­ver­tir-se el debat del finançament són exa­mi­nats amb lupa des de fa set­ma­nes per totes les for­ma­ci­ons, però sobre­tot per un dels seus socis de govern, ERC. El prin­ci­pal par­tit de l’exe­cu­tiu s’hi juga molt, però els repu­bli­cans de Joan Puig­cercós també. Del grau de fer­mesa que siguin capaços de man­te­nir els soci­a­lis­tes cata­lans davant del PSOE en depèn en bona mesura que el tri­par­tit acabi la legis­la­tura, ja que és pre­ci­sa­ment l’acti­tud de José Mon­ti­lla res­pecte del govern espa­nyol el que han qüesti­o­nat els detrac­tors del pacte.

I és jus­ta­ment un dels artífexs d’aquest pacte el que fa dies que envia senyals en pre­visió d’una tar­dor moguda. Joan Puig­cercós va haver de dir ahir fins a tres vega­des que “no és una amenaça, perquè no m’agrada amenaçar”, però “si no hi ha una acti­tud clara, con­cisa i de defensa dels interes­sos de Cata­lu­nya, ens hau­rem de replan­te­jar mol­tes coses”. En una entre­vista a RAC 1, el pre­si­dent d’ERC va ser “clar i català” i, tot i que va rei­te­rar que el tri­par­tit és ara la seva aposta, no va des­car­tar la con­vo­catòria d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des.
“S’equi­vo­carà Mon­ti­lla si vota els pres­su­pos­tos de Zapa­tero”, va avi­sar al pri­mer secre­tari del PSC, que, mal­grat les ambigüitats de les últi­mes set­ma­nes, des­carta negar el suport al pre­si­dent del govern espa­nyol.

El finançament és, amb la llen­gua i el resul­tat de l’Esta­tut al TC, una de les “línies ver­me­lles” que els repu­bli­cans van mar­car al govern després del congrés que va ser­vir per triar una nova direcció. Mal­grat que les vacan­ces han allu­nyat aque­lla crisi interna en què qua­tre can­di­da­tu­res es dis­pu­ta­ven la direcció i el rumb de la for­mació, els diri­gents repu­bli­cans tenen ben pre­sent l’últim any, en què, per exem­ple, la dava­llada elec­to­ral pro­gres­siva i la pressió dels sec­tors crítics –que cen­su­ren el pacte amb els soci­a­lis­tes– van forçar Puig­cercós a dei­xar el govern per pre­pa­rar a fons la seva can­di­da­tura.

També a l’horitzó hi ha ara una cam­pa­nya interna, la del can­di­dat d’ERC a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Si no hi ha cap marxa enrere impre­vista, hi haurà com a mínim dos aspi­rants, Carod i Puig­cercós. Per arri­bar-hi en con­di­ci­ons, el pre­si­dent repu­blicà és cons­ci­ent que el dis­curs i el mis­satge que enviï a la militància –que al cap­da­vall és qui triarà el can­di­dat en unes primàries– s’ha de començar a for­jar en els pròxims mesos. Un dis­curs que ja no és sola­ment de con­sum intern, atès que el des­ti­na­tari final és l’elec­to­rat. Amb bona part de la classe política en ple des­cans esti­val, el líder repu­blicà dedica aquests dies a pre­pa­rar el nou curs. A l’avís a Mon­ti­lla s’hi ha d’afe­gir la pro­posta de con­sulta per al con­cert de la set­mana pas­sada i la cam­pa­nya que pre­para ERC amb mobi­lit­za­ci­ons per un finançament just.

Nova bila­te­ra­li­tat
Puig­cercós, que creu que la pròxima pro­posta de Zapa­tero serà inas­su­mi­ble per a l’exe­cu­tiu català, es va mos­trar par­ti­dari de con­ti­nuar nego­ci­ant al marge de l’acord a què pre­vi­si­ble­ment arri­ba­ran comu­ni­tats com Anda­lu­sia, Extre­ma­dura o Galícia, en una mena de bila­te­ra­li­tat a poste­ri­ori. En un sen­tit simi­lar es va expres­sar Carod-Rovira, pre­si­dent en fun­ci­ons aquesta set­mana, que va dema­nar als ter­ri­to­ris que volen accep­tar la pro­posta del minis­tre Sol­bes que res­pec­tin que Cata­lu­nya no ho faci.