Una guerra de xifres

Dilluns, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per llegir una declaració institucional. Ho va fer a les nou de la nit i amb un to ben diferent del que havia fet servir al matí, quan s’havia passejat per televisions i emissores de ràdio amb un missatge ple de retrets al govern espanyol. I just l’endemà que alguns veïns de Paiporta desfermessin la seva ira contra el rei, el president espanyol i ell mateix, amb el llançament de fang i una sorollosa escridassada. De fet, mentre el president començava a llegir el guió que duia preparat, els crits de “Mazón, dimissió!” retrunyien a la sala de premsa, talment com si es tractés d’un fil musical incontenible. El president de la Generalitat ha dut una gestió pèssima del desastre de la dana, amb hores interminables de silenci institucional, un retard injustificable en la comunicació a la ciutadania i una incapacitat manifesta per coordinar els dispositius de rescat. La gestió ha estat tan penosa que fins i el líder del seu partit, Alberto Núnez Feijóo, ha acabat demanant a l’Estat que l’aparti i assumeixi directament la gestió de la crisi.

Mazón necessitava, doncs, prendre la iniciativa; encara més quan el Consell de Ministres acabava d’aprovar la declaració de zona catastròfica, que obria la porta a més ajudes per a l’autonomia. El president de la Generalitat, doncs, va posar a treballar els tècnics de totes les conselleries per enllestir un document, unes propostes i una xifra abans que ho fes el govern espanyol. No importava massa que no s’haguessin acabat les tasques de rescat, ni tampoc que no s’hagués restablert la normalitat, dues condicions imprescindibles per avaluar amb una certa precisió els danys i les necessitats derivades de la catàstrofe. Tampoc semblava preocupar-li massa què hi tenien a dir els ajuntaments afectats, les entitats que han treballat a primera línia o el govern de l’Estat, i si era necessari donar una imatge d’unitat o de coordinació. Carlos Mazón necessitava demostrar tot el lideratge que no ha havia tingut en sis dies de crisi, i va tirar pel dret amb una compareixença en què no va admetre les preguntes dels periodistes.

En la seva declaració, Mazón va anunciar que es tractava de 136 “mesures que serviran per reconstruir, rellançar i pal·liar els efectes de la dana”, i va deixar anar la xifra 31.402 milions d’euros, una quantitat que “podrà ser ampliada si així es requereix segons com vagin avançant les necessitats”, tal com es pot llegir en el document, que es pot trobar al web de la Generalitat Valenciana. En la introducció del pla hi trobem algunes afirmacions sorprenents, com ara que sense “una resposta ràpida i organitzada, el procés de reconstrucció pot ser desordenat i endarrerit”; un acudit de mal gust si tenim en compte la gestió que ha dut a terme el govern Mazón. També s’hi subratlla la necessitat de “preparar la regió per a futurs esdeveniments climàtics”; una referència sorprenent en boca d’un govern que ha fet bandera del negacionisme climàtic. No hi ha, però, cap dada sobre la zona afectada, ni cap avaluació que permeti entendre les quantitats que es reclamen. La Cambra de Comerç de València, per exemple, ha destacat que la població afectada per la dana supera els 845.000 habitants, un 31,8% de la província de València, i que a l’àrea afectada s’hi concentren 54.289 empreses i més de 4.000 establiments comercials. Res d’això apareix en el document, ni tampoc les persones que han perdut la casa o les seves pertinences, apareix en el document del govern valencià.

Però anem a les mesures. Totes són extraordinàriament genèriques, i, en bona part dels casos, van acompanyades d’una xifra que sembla posada a la babalà, sense una feina rigorosa al darrere. Només de començar, per exemple, des l’àrea de Presidència es proposa “un pla d’ajudes a esportistes afectats per la dana i que podran no treballar ni competir a alt rendiment”; una mesura que es quantifica en 15 milions d’euros. En altres propostes, en canvi, hi ha un nivell de precisió extrem, difícilment creïble, com ara quan la Conselleria de Justícia i Interior xifra en 2.182.309,90 euros la reparació i renovació de les seus judicials afectades pel temporal. La Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, en canvi, reclama mesures telegràfiques i presenta quantitats arrodonides sense cap justificació al darrere, com ara quan quantifica en 5.000 milions d’euros la “reconstrucció de les naus afectades”, sense especificar de quina quantitat es parla ni d’on surt la xifra. Algunes de les mesures no són inversions, sinó bonificacions fiscals, en alguns casos quantificades (com ara quan es proposa la del rebut elèctric a les famílies afectades per un període d’un any, una mesura que es xifra en 22,8 milions d’euros) i en d’altres no. En el document no s’aclareix d’on sortiran els 31.402 milions d’euros, una xifra similar a la de tot el pressupost del govern valencià per a aquest any, però en la compareixença davant els mitjans, Mazón va aclarir que la Generalitat es comprometia a aportar 200 milions més.

En qualsevol cas, hores després que es donés a conèixer el “Pla de recuperació de la zona afectada per la dana”, Pedro Sánchez va anunciar el seu propi pla de xoc; bàsicament centrat en el País Valencià, però també aplicable a Castella-la Manxa i Andalusia. El president espanyol va intentar eludir el xoc polític, i, si de cas, va burxar en la ferida del Partit Popular i es va referir als “discursos diferents” de Feijóo i Mazón. Sánchez no va entrar a valorar el pla de la Generalitat Valenciana, però no va voler desaprofitar l’oportunitat per recordar les seves urgències parlamentàries, i va reivindicar que els pressupostos que té pendents d’aprovar “avui són encara més necessaris que ahir”. En tot cas, la xifra oferta pel govern espanyol no té res a veure amb la que li havia reclamat el govern valencià algunes hores abans. Els dos executius, que després d’alguns dies de treva s’han embrancat en una batalla soterrada pel relat, semblen entrar ara en una guerra de xifres.