Set anys de cants anhelant la llibertat

Ni la pandèmia, ni la pluja en forma de dana o no, ni el fred, ni la coincidència amb altres reivindicacions ni els períodes de vacances han fet defallir el col·lectiu Cants de Llibertat de Terrassa, que dia sí i dia també desplega des de fa set anys el seu repertori de cançons populars i d’autor i algunes amb lletres adaptades per reclamar la llibertat plena de tots els represaliats, presos i exiliats pel procés d’independència. Com un clau, i gairebé sempre a l’atri de l’ajuntament del raval de Montserrat, a quarts de vuit del vespre fan sentir les seves veus, ja siguin vint, quaranta o centenars de persones, sense preguntar-se afiliació política, recollint l’esperit amb què van néixer les reivindicacions multitudinàries als carrers per reclamar la sobirania del poble català. Celebren com victòries cada alliberament, cada indult i cada procés judicial aturat o amnistiat, com el que van anunciar dijous del David, un jove terrassenc que era en la manifestació de la plaça d’Urquinaona el 18 d’octubre del 2019 i per al qual demanaven sis anys de presó per desordres públics i per atemptat contra l’autoritat.

Això passava dijous, coincidint amb el dia exacte del setè aniversari de la constitució formal de Cants de Llibertat, el 14 de novembre del 2017. Es va produir setze dies després, recollint el testimoni de Música per la Llibertat, creada l’1 de novembre per l’impuls d’Anna Ortega i la seva flauta travessera, que es va plantar a la plaça de la Vila de Sant Fruitós de Bages per interpretar El cant dels ocells per demanar la llibertat dels presos polítics. Va anunciar que ho reivindicaria cada dia i l’efecte crida va fer la resta. Un grup de músics terrassencs afiliats a l’ANC i docents hi van participar i van plantejar replicar la fórmula a la cocapital vallesana, iniciativa que ha reeixit i que ha perdurat al llarg de set anys, mentre que en altres indrets només s’ha mantingut en format setmanal o mensual, explica Albert Grau, un dels impulsors.

Amb el temps, cada cop hi han anat participant menys músics, però els cants han perdurat. Oriol Cabré i Quim Ballbé, dues ànimes més dels Cants de Llibertat, hi afegeixen que s’ha convertit en “l’àgora d’Ègara”, en què recullen altres reivindicacions, permeten llegir manifestos i intervenir a qui ho desitgi i participen en actes de suport quan els ho demanen. “S’ha format un caliu, s’han mantingut unes brases enceses de reivindicació de llibertat, democràcia i independència”, rebla al seu costat Francesc Gómez. Tant li fa que amb el temps els que hi perseverin siguin persones de 60 anys en amunt, perquè aquí “ha quedat la brasa”, que serveix perquè en ocasions especials s’hi afegeixi més gent de col·lectius de joves represaliats, dels CDR o de la Coordinadora Antirepressiva de Terrassa la Traca, per posar-ne alguns exemples, hi afegeix Gómez. “Si ho féssim només setmanalment, aquesta brasa s’hauria apagat”, assevera Gómez.

Des dels Cants de Llibertat recorden que a la ciutat hi ha una desena de casos de represaliats per haver participat en protestes a Urquinaona per l’empresonament del president Quim Torra o de Pablo Hasél, o per les manifestacions de la vaga general d’octubre del 2017, per als quals tenen una caixa de solidaritat per poder pagar els advocats, a més d’haver-hi el president del Parlament, Josep Rull, amb un indult parcial, condicionat i reversible, i l’exconseller Lluís Puig encara a l’exili. “Només ens plantejarem i discutirem parar quan tothom hagi tornat a casa en llibertat, encara que no tinguem la independència”, coincideixen Cabré i Ballbé.

En set anys de concentracions diàries i lectura de manifestos, s’ha convertit en part del paisatge urbà de Terrassa. I han viscut de tot. Des d’arrencades d’estelades, crits de ¡Viva España! i peticions per cantar el seu himne, que davant l’obvietat de no tenir lletra van preferir marxar amb la cua entre les cames. La pandèmia no els va aturar i van fer els cants per la plataforma Zoom. Si el raval de Montserrat és ple o s’hi fan altres actes, es desplacen a la Torre del Palau o a la plaça Vella, i han fet sortides a les presons, a Lleida, Parets del Vallès i tres a la Catalunya del Nord (el 19 de febrer i els dies 18 i 19 de setembre del 2022 i l’abril d’enguany), pels retrobaments de Rull i Puig o per fer-hi actuacions i visites, entre d’altres, a la Vajol, Prats de Molló i a la ruta de l’exili de Pesillà de la Ribera. També han col·laborat amb la rehabilitació de la Maternitat d’Elna i per acollir els Caminants per la Llibertat que venien des de Flandes. D’aquí, en sorgeix una amistat amb els alcaldes dels municipis, que en dues ocasions han visitat Terrassa convidats pels Cants de Llibertat coincidint amb la Fira Modernista i, fins i tot, van ser rebuts per l’alcalde Jordi Ballart, que no és independentista.

Diumenge faran uns cants especials amb la presència dels pares de nois represaliats. Esperen que Pablo Hasél els enviï una carta per llegir, hi haurà músics de Terrassa i Músics per la Llibertat, es passaran vídeos dels exiliats i, a més, hi assistirà el mateix Rull. L’acte començarà a dos quarts de vuit al raval de Montserrat, on hi haurà el repertori ampliat i no hi faltarà la Cançó dels indignats, l’adaptació al català del musical Els miserables, i que ja s’ha convertit en tot un clàssic.