Manlleu busca nou impuls
En 20 anys, la segona ciutat d’Osona ha vist augmentar un 23,54% la seva població
Té els beneficis de mida i serveis d’una ciutat mitjana, però la mobilitat i la connectivitat són l’escull a superar
Té un model policial, la policia de proximitat estratègica, amb un cos destinat a emergències i proximitat
Manlleu, a la comarca d’Osona, està ubicada a la part nord de la plana de Vic. És el segon municipi més gran de la comarca després de la capital. Aquest 2024 la ciutat ha arribat als 21.348 habitants. A finals del segle XV i al començament del XVI, a la vila hi havia 40 famílies. Els moments de més creixement poblacional de Manlleu van tenir lloc al segle XVIII, els primers 50 anys del segle XIX i entre el 1960 i el 1970, amb la primera fase de la industrialització. A finals del segle XX, la població va continuar creixent, i fins al dia d’avui. Segons l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, a Manlleu el 2023 i respecte al 2003, és a dir en 20 anys, la població ha augmentat un 23,54%. La raó d’aquest creixement poblacional es troba, en part, en el fet que Manlleu atreu població nouvinguda. El 2023 un 25,01% de la població de Manlleu tenia nacionalitat estrangera, ja fos o no nascuda a Catalunya. És una xifra superior a la mitjana osonenca, que és del 17,66%, o la de Catalunya, del 17,48%. Per nacionalitats, la marroquina representa el 60% de la població no nascuda a Catalunya que viu a Manlleu, seguida de la de Ghana, amb un 10,2%, i la de Romania, amb un 7,2%.
Ciutat per viure-hi
Manlleu és una ciutat de mida mitjana, ideal per viure-hi. Entre els actius de la ciutat es troba el passeig del Ter, un riu que ha marcat físicament i econòmicament la ciutat i els seus habitants; el canal industrial, que demostra la importància que el sector industrial tèxtil va tenir per a la ciutat i la seva població; el pont sobre el Ter, de sis amples arcades i que dona la benvinguda a la ciutat per la part sud, i la plaça porticada de Fra Bernadí, on hi ha l’Ajuntament, amb una gran escalinata que la uneix amb el sector de Dalt Vila. Una plaça amb una mida lleugerament més gran que la plaça Major o del Mercadal de Vic. La ciutat de Manlleu té tres nuclis ben diferenciats: Dalt Vila, amb carrers i placetes irregulars i cases velles; Baix Vila, amb carrers rectilinis que s’estenen des del nucli primitiu fins al Ter i les indústries del sector de ponent, i l’Eixample, iniciat en el decenni 1950-60.
Manlleu, conscient que ha perdut impuls econòmic, busca ser la ciutat capdavantera que amb la industrialització va ser. Per l’alcalde, Arnau Rovira, és la ciutat del Ter, però és molt més que això. Afirma que ha estat “punta de llança amb molts temes, molts fets que després han passat al país comencen a Manlleu”, diu. Per exemple: “El primer canal industrial d’Espanya i de Catalunya és el de Manlleu. Va ser molt innovadora amb tota la revolució industrial. Hi hagué la família Regàs, que va estar involucrada en els fets del 1714 i la guerra i el Pacte dels Vigatans. Ens agrada que se’ns vegi com a referents i volem tornar a ser la ciutat referent que érem.”
Nou model policial
Manlleu va començar a aplicar en el mandat anterior, en què governaven ERC i Junts, un nou model policial: la policia de proximitat estratègica (PPE). El va desenvolupar l’ara alcalde, Arnau Rovira, quan va ser regidor de Seguretat Ciutadana per revertir la sensació d’inseguretat. La policia manlleuenca està dotada d’una unitat especialitzada, el Greip, un grup de reforç d’emergències i proximitat. En total, vuit agents, equipats amb uns vehicles i uns uniformes diferents, amb un escut d’una serp, que volten a les hores de més activitat a la ciutat. Es basa, en part, en el model de la Guàrdia Urbana de Barcelona o la policia de Santa Coloma de Gramenet. L’alcalde, Arnau Rovira, detalla: “Aquest any també hem posat en marxa la Umirc, que és la Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes.” Rovira explica: “L’any 2023 vam ser la ciutat de l’Estat espanyol més gran de 20.000 habitants amb millor percentatge per a 1.000 habitants de criminalitat.” L’alcalde creu que s’ha de “seguir apostant per la seguretat, i per això és una partida gran del pressupost municipal”. Per la cap de l’oposició de Manlleu, Eva Font (ERC), aquesta “imatge que té la PPE encara provoca més sensació d’inseguretat”, i hi afegeix que per revertir la situació “s’hauria de fer prevenció i no tanta reacció, perquè, si hi ha més pobresa o necessitat, és més fàcil que hi hagi més delinqüència. Caldria anar a buscar la gent jove que està al carrer i que ni estudia ni treballa”. Relacionat amb el cos de policia, ara fa un any van començar les obres de la nova comissaria, que fonts del consistori preveuen que estigui enllestida d’aquí a poques setmanes, i que permetran duplicar l’espai que té actualment.
Els Rentants
Un dels projectes bandera del mandat, que canviarà l’entrada de la ciutat de Manlleu pel sud, és el projecte dels Rentants. A finals d’octubre es va presentar, i tot just ara comença a caminar. És el PAU 14, que té la participació de l’Ajuntament i un promotor manlleuenc. Globalment es preveu fer un nou vial d’entrada, un espai comercial, 115 habitatges, que requereixen inversors per dur-los a terme, i una zona verda connectada amb el passeig del Ter. Tot mantenint els elements arquitectònics històrics del barri, amb la integració de la central hidroelèctrica o la xemeneia de l’antiga fàbrica de ca l’Estapé.
Una de les assignatures pendents de la ciutat és la construcció de la ronda Nord, que ha de permetre connectar el nou polígon del Pla del Mas, que es troba en fase de construcció, i treure el trànsit pesant del centre de la ciutat. Una ciutat que està connectada per carretera amb la resta del país per la C-17 o eix del Congost, que uneix Barcelona amb Ripoll; la C-25 o eix transversal, que va de Riudellots de la Selva a Cervera, o la C-37, que uneix l’Alt Camp i la Garrotxa, vorejant Manlleu. En l’àmbit ferroviari té l’R3, que va de l’Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà, i que té estació a Manlleu, però amb poques freqüències de pas, ja que és d’una sola via en bona part del traçat. I, pel que fa al transport públic amb autobús, el servei directe amb Barcelona no existeix i cal anar a Vic per trobar-lo. Un fet que implica agafar el vehicle privat, o diversos enllaços, havent d’invertir molt de temps en els desplaçaments.
