“És un drama, la C-17 està completament col·lapsada”

Vam saber cap­tar les pri­o­ri­tats de la gent; la segu­re­tat és molt impor­tant per al man­lle­uenc. Vaig ser el regi­dor de Segu­re­tat aquests últims qua­tre anys. Vam ser atre­vits amb la imple­men­tació d’un nou model poli­cial. Estic molt agraït a la con­se­llera Núria Par­lon perquè quan era alcal­dessa de Santa Coloma de Gra­me­net ens va rebre, vam veure el seu model poli­cial i bona part és el que tenim aquí a Man­lleu.

Tres ele­ments: segu­re­tat, crei­xe­ment econòmic i auto­es­tima, que van molt lli­gats. L’auto­es­tima del man­lle­uenc després de 20 anys ens ha que­dat molt tocada. Per exem­ple, teníem molt oci, un lloc on tot­hom venia els dis­sab­tes al ves­pre, i això s’ha anat apa­gant. Volem tor­nar a ser la ciu­tat que havia sigut, una versió millo­rada i posada al dia, i des del punt de vista indus­trial també.

Si ens posem al 2023, el pro­grama elec­to­ral nos­tre i el dels soci­a­lis­tes s’assem­blen bas­tant, i som les dues for­ces que hem cres­cut. ERC va obte­nir un càstig impor­tant. Vaig inten­tar un tri­par­tit, un gran pacte de ciu­tat, però no va ser pos­si­ble; m’hau­ria agra­dat molt.

Va bé i n’estem satis­fets. Hem fet coses que no havíem pen­sat mai, hem pogut apro­var orde­nan­ces i pres­su­pos­tos en una sola sessió. Com també polítiques en l’àmbit del crei­xe­ment econòmic i del desen­vo­lu­pa­ment urbanístic.

Un sec­tor nou, els Ren­tants, que donarà una nova entrada pel sud a la ciu­tat. Estem des­en­ca­llant el polígon i el seu accés, espe­rem que pro­pe­ra­ment s’adju­di­qui de forma defi­ni­tiva el pri­mer tram de la ronda Nord. Es podrà fer perquè vam acon­se­guir una nomi­na­tiva per part de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, a cost zero, de gai­rebé mig milió d’euros, i jun­ta­ment amb la venda de par­cel·les del polígon ha permès crear aquest enllaç que l’ante­rior regi­do­ria d’Urba­nisme no va pre­veure, i si el va pre­veure va equi­vo­car-se amb les xifres.

Can­vi­a­rem la fiso­no­mia de l’entrada sud, trau­rem el trànsit pesant de la ciu­tat, perquè també hem apro­vat la fase 1 de la zona de bai­xes emis­si­ons. Tre­ba­llem en una zona d’un alt nivell urbanístic. El pro­mo­tor està bus­cant inver­sors pels habi­tat­ges que hi han d’anar. Són 115 habi­tat­ges, i una petita part d’habi­tatge públic.

Uns trenta habi­tat­ges, 30 i escaig, si els fem petits. No és el nos­tre model d’habi­tatge públic, fer aques­tes grans con­cen­tra­ci­ons. Hem de veure com ho fem, perquè en una ciu­tat petita té un impacte molt gran. Vam renun­ciar a un ajut pre­ci­sa­ment per això.

Sense comp­tar els pisos, perquè estem bus­cant inver­sors, en deu o onze mesos ha d’estar l’obra aca­bada. Ara estan en fase d’ender­roc. Veient el boom immo­bi­li­ari de la comarca, hi ha una opor­tu­ni­tat de crei­xe­ment i de repo­si­ci­o­na­ment de Man­lleu que tenim ganes d’apro­fi­tar, perquè la gent jove que vul­gui crear família difícil­ment podrà afron­tar els preus de Vic. Tenim una ciu­tat per­fecta per a les famílies, començant amb el dia­mant en brut que és el pas­seig del Ter.

És un pres­su­post molt afec­tat pel pla de sane­ja­ment que tenim. Busca l’equi­li­bri i l’eficiència econòmica de l’Ajun­ta­ment pre­ser­vant l’essència; la festa major té una par­tida gene­rosa i el Ser­pent també. La ciu­tat en els últims 20 anys ha fet una política indus­trial molt dolenta o pràcti­ca­ment nul·la. Neces­si­tem crei­xe­ment econòmic per fer avançar. Altres ciu­tats d’Osona no depe­nen tant de l’IBI com Man­lleu. Tenim un IAE molt petit, no tenim grans empre­ses que tenen d’altres.

Aquest any hem bai­xat fins al 46%, i el 2025 arri­ba­rem al 39%.

Man­lleu va pas­sar molts anys sense POUM, és el sim­bo­lisme d’aquesta parada econòmica de la ciu­tat. És el millor d’entre els pos­si­bles però hi ha aspec­tes a millo­rar. Estem tre­ba­llant amb modi­fi­ca­ci­ons del POUM. Volem ser l’admi­nis­tració del sí, no ens volem enro­car en qüesti­ons burocràtiques.

Li cal pro­moció nova d’habi­tatge i reha­bi­li­tació del que tenim, sobre­tot al nucli antic. Man­lleu té un dèficit des de fa molts anys, per exem­ple a Qua­tre Vents o en uni­fa­mi­liar, no tenim zona resi­den­cial.

Estem en con­tacte amb ens supra­mu­ni­ci­pals per fer-lo. És una rei­vin­di­cació històrica, i cal un estudi de mobi­li­tat i con­nec­ti­vi­tat de la ciu­tat. En cam­pa­nya tots els grups vam coin­ci­dir que és un pro­jecte que la ciu­tat no pot lide­rar per si sola, perquè estem par­lant d’un pres­su­post d’entre 15 i 20 mili­ons d’euros.

És un drama, la C-17 està com­ple­ta­ment col·lap­sada. L’R3 de roda­lies és molt impor­tant, no només per al trans­port de per­so­nes sinó també de mer­ca­de­ries. Man­lleu és l’únic punt d’Osona amb una recta de pràcti­ca­ment un quilòmetre on podríem emplaçar una estació de mer­ca­de­ries. És un pro­jecte estratègic per a la comarca, que trau­ria trànsit de cami­ons a d’altres vies. Ens sen­tim molt mal­trac­tats en qüesti­ons de mobi­li­tat tant des de l’Estat espa­nyol, pel tren, com des de la Gene­ra­li­tat. Man­lleu, una ciu­tat de 21.500 habi­tants, no té ni un bus directe a Bar­ce­lona, i això no pot ser, s’ha de trac­tar com el que és, una ciu­tat de pri­mera.

Man­lleu sem­pre ha estat ciu­tat d’aco­llida. Som una terra amb un entorn molt indus­trial pro­cliu que la gent es pugui desen­vo­lu­par. Man­lleu és un lloc on hi cap tot­hom que hi ve a tre­ba­llar i a créixer. Però tin­drem tolerància zero, tant amb la gent estran­gera com naci­o­nal, amb la mul­ti­rein­cidència.

Aques­tes dades són tram­po­ses. Hauríem d’entrar a des­gra­nar-les. Estem par­lant d’uns valors abso­luts que són bai­xos i que per­cen­tu­al­ment pugen. I també hem de veure la tipo­lo­gia de delicte; furts o cibe­res­ta­fes, que dis­tor­si­o­nen molt les estadísti­ques del minis­teri. El que ens pre­o­cupa són els roba­to­ris amb força a cases, i hi estem tre­ba­llant amb el nou model de poli­cia de pro­xi­mi­tat estratègica (PPE). El 2022 teníem unes dades molt dolen­tes, i en els dar­rers dos anys hi ha hagut una millora impor­tant.