“El govern s’ha allunyat molt de la política del dia a dia”

El funcionament de l’Ajuntament és més complicat del que es pensa. Però, vaja, els límits ens els posem nosaltres.

O per canviar maneres de fer, perquè sempre s’ha fet d’una forma determinada i sembla que no hi hagi cap altra opció. A vegades, és la voluntat i la insistència i picar altres portes el que et fa enfocar els assumptes de maneres diferents. A força de seguir un mateix camí, sembla que no n’hi hagi cap d’altre. S’ha de ser inquiet, creatiu.

Veiem un continuisme que els està perjudicant. De fet, en les eleccions, va guanyar el canvi, perquè ells [ERC] van perdre vots, els socialistes pràcticament es van mantenir i les noves forces que vam entrar, tant nosaltres com la CUP, vam obtenir bons resultats.

La gent veu que l’alcalde fa molts anys que hi és. No podem negar que hi ha hagut uns anys molt bons i que s’ha fet molt bona feina, però és important també saber fer un canvi i deixar passar noves generacions, noves idees. El govern s’ha allunyat molt de la política del dia a dia. Tenen projectes molt generals, globals. Fins i tot, van fer una presentació de “quin Llinars volem el 2035?”; s’apoderen d’un futur que potser no és seu i tracen les línies que volen.

Les seves línies mestres passen, majoritàriament, per tenir un pla urbanístic molt industrial, poc natural, de poc verd i, sobretot, per remodelar el castell Nou, que és un patrimoni molt important per al poble, però que està hipotecant les necessitats reals del ciutadà. Cal una mirada més des a baix, escoltar els veïns. Llinars no és net, per exemple; la neteja que es fa és insuficient. Moltes vegades, els polítics perdem de vista qui ens ha portat fins a la política. Hem d’estar atents a què diu el poble. Hi afegiria també que nosaltres mateixos sovint ens assabentem d’allò que passa pels mitjans de comunicació i les xarxes socials. No tenim fil directe amb l’equip de govern.

L’estem convertint en un Llinars industrial. I els polígons que s’estan fent els ocupa gent de fora de Llinars, majoritàriament. Renunciem als nostres camps, al nostre verd, perquè gent de fora se’n pugui aprofitar. Compte, que també està bé donar llocs de treball, no només a la gent de Llinars, però el cas és que, fa poc, una companya em deia que estava treballant en una empresa en què era l’única de Llinars, de 40 treballadors. Potser es podria fer algun tipus d’acord per a les contractacions, com té l’Ajuntament de la Roca amb la Roca Village.

Hi ha una aposta industrial, per un Llinars que creix urbanísticament, també en habitatges. Amb aquest creixement de població, les escoles estan desbordades, per exemple. Tenim pràcticament els mateixos serveis que quan érem la meitat, 5.000 habitants. Cal invertir en serveis en general. El creixement fa que el poble es vagi ofegant. A més a més, i això ens preocupa molt, es perd l’essència de poble que ens dona el comerç local. Creixem i no potenciem el comerç local, quan ara és el moment, ja que augmenten els possibles clients. No hi ha una política clara i, de fet, molts locals comercials s’estan convertint en habitatges. Al final, Llinars no té un centre com molts altres pobles. No se n’ha tingut cura. I si ara perdem el comerç, estem promovent que Llinars sigui un poble dormitori. Sí, s’hi faran moltes festes, que ens tindran entretinguts, però hi ha moltes necessitats i, al final, sortiran a la superfície.

Demanaríem al govern que faci propostes concretes, escoltant la gent, i que dotin el poble de Llinars dels serveis i els equipaments que reclama i que reclamarà, perquè amb aquest creixement que estem tenint no ens hem de quedar amb el que necessitem avui, sinó que cal pensar en què necessitarem demà, que és aquí mateix.