AZERBAIDJAN
Acord per augmentar el finançament climàtic als països en desenvolupament
Els països rics es comprometen a pagar 300.000 milions de dòlars anuals per ajudar-los a retallar emissions
Tensió i confusió en la jornada de pròrroga de la cimera
Un dia més tard de la clausura oficial, prevista per divendres passat, i després de moments crítics i caòtics en el tram final de la negociació, els països participants a la Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic de Bakú (Azerbaidjan) han acordat aquest diumenge de matinada que els països rics paguin 300.000 milions de dòlars anuals (287.000 milions d’euros) als països en desenvolupament per ajudar-los a finançar l’acció climàtica.
Aquest era el principal punt de la conferència: el finançament climàtic, és a dir, la suma total de diners que els països del Nord Global estaven disposats a posar damunt la taula perquè els països del Sud Global abandonin els combustibles fòssils per retallar les seves emissions de CO2 i s’adaptin als efectes de la crisi climàtica.
En un plenari interromput en diverses ocasions per ultimar els detalls del text a negociar, els prop de 200 països reunits a la cimera han segellat finalment l’acord de la nova meta de finançament climàtic, que substituirà l’anterior, establerta en 100.000 milions de dòlars anuals. Els negociadors han passat les dues darreres setmanes discutint a Bakú els detalls d’aquest objectiu, que fixa la suma d’1,3 bilions de dòlars anuals per al 2035, si bé d’aquesta quantitat només 300.000 milions s’hauran de proveir a través d’ajudes i mobilització de fons privats amb suport públic.
L’acord tardà ha esvaït finalment el fantasma del col·lapse que ha planat tot el dissabte sobre la COP29. El moment més complicat s’ha produït a la tarda, quan els delegats dels petits estats insulars i alguns d’africans han abandonat la sala de negociació com a mostra de rebuig a l’última proposta de la presidència tot denunciant que no se sentien escoltats.
“La gran lluita és la xifra”, havia resumit l’enviat especial del clima de Panamà, Juan Carlos Monterrey. Els països rics havien elevat l’objectiu de 250.000 milions de dòlars anuals pel 2035 que marcava l’ esborrany de la cimera, a 300.000 milions, però el G-77 –que aplega més de 130 països del Sud Global i la Xina– reclamava apujar aquesta xifra als 500.000 milions de dòlars anuals per al 2030.
Al vespre, i després d’hores de confusió sobre el destí final de la cimera, la presidència ha convocat una sessió plenària per mirar d’acostar posicions entre països rics i pobres.
Mercat d’emissions
Amb tot, unes hores abans ha arribat un acord sobre el comerç d’emissions de carboni i la creació d’un mercat mundial regulat per complir amb els objectius de l’article 6 de l’Acord de París.
Aquest article insta els països a cooperar per reduir les seves emissions de carboni, de manera que un país pot transferir a un altre els crèdits de carboni que hagi obtingut mitjançant la reducció de les seves emissions.
Això suposa que els estats que alliberin poc C02 poden vendre drets d’emissió als que més en generen, sota la gestió de l’ONU, amb garanties de comptabilitat i registre d’intercanvi. L’acord, però, ha aixecat una onada de reaccions en contra, com la de Greenpeace, per qui els mecanismes de carboni pactats són una “estafa”, al permetre a la indústria fòssil compensar les noves emissions.