CANVI CLIMÀTIC
La COP29 s’encalla en la xifra sobre finançament climàtic
Representants de petits estats insulars i alguns d’africans abandonen la sala denunciant que no se’ls escolta
La cimera, que havia d’acabar divendres, aprova un acord sobre comerç d’emissions de carboni
Un dia més tard de la clausura oficial, prevista per divendres passat, els països participants a la Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic de Bakú (Azerbaidjan) han protagonitzat aquest dissabte una altra jornada d’estira-i-arronses i de tenses negociacions.
El fantasma del col·lapse ha planat tot el dia sobre la COP29 a causa de la falta d’acord en el principal punt de la conferència: el finançament climàtic, és a dir, la suma total de diners que estan disposats a posar damunt la taula els països del Nord Global perquè els països del Sud Global abandonin els combustibles fòssils per retallar les seves emissions de CO2 i s’adaptin als efectes de la crisi climàtica. El moment més delicat s’ha produït aquest dissabte a la tarda, quan els delegats dels petits estats insulars i alguns d’africans han abandonat la sala de negociació com a mostra de rebuig a l’última proposta de la presidència tot denunciant que no se sentien escoltats.
L’enviat especial del clima de Panamà, Juan Carlos Monterrey, ha explicat que la discrepància se centra en la quantitat total que els països rics proposen mobilitzar per finançar la transició climàtica i l’adaptació als impactes inevitables de l’escalfament global. “La gran lluita és la xifra”, ha resumit.
Els països rics havien elevat l’objectiu de 250.000 milions de dòlars anuals pel 2035 que marcava l’ esborrany de la cimera, a 300.000 milions, però el G-77 –que aplega més de 130 països del Sud Global i la Xina– reclama apujar aquesta xifra als 500.000 milions de dòlars anuals pel 2030.
Al vespre, i després d’hores de confusió sobre el destí final de la cimera, la presidència ha convocat una sessió plenària per mirar d’acostar posicions entre països rics i pobres.
Amb tot, unes hores abans ha arribat un acord sobre el comerç d’emissions de carboni i la creació d’un mercat mundial regulat per complir amb els objectius de l’article 6 de l’Acord de París.
Una “estafa” d’acord
Aquest article insta els països a cooperar per reduir les seves emissions de carboni, de manera que un país pot transferir a un altre els crèdits de carboni que hagi obtingut mitjançant la reducció de les seves emissions.
Això suposa que els estats que alliberin poc C02 poden vendre drets d’emissió als que més en generen, sota la gestió de l’ONU, amb garanties de comptabilitat i registre d’intercanvi. L’acord, però, ha aixecat una onada de reaccions en contra, com la de Greenpeace, per qui els mecanismes de carboni pactats són una “estafa”, al permetre a la indústria fòssil compensar les noves emissions.