Pressupostos provisionals

Uns pressupostos marcats per les incerteses de la crisi, amb les limitacions que imposa la llei d’estabilitat i elaborats a partir d’un model de finançament que hauria d’haver passat a millor vida fa gairebé quatre mesos. Seria excessiu fer una sentència de telefilm del tipus qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, però el fet objectiu és que el mateix conseller Antoni Castells va haver d’admetre ahir, en presentar els comptes del govern per a l’any vinent, que ja està barrinant quina serà la “tècnica més apropiada” per reformar-los quan aconsegueixi tancar el nou sistema de finançament. I, per a quan l’efemèride? Doncs, segons Castells, el govern no preveu altra hipòtesi que l’entrada en vigor del nou model el 2009, entre altres raons perquè ningú li ha dit el contrari. Curiosament, mentre Castells parlava, el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, apuntava des de Madrid que les converses podrien continuar els primers mesos de l’any vinent.

“No m’ho han dit això, al contrari”, va assegurar el conseller quan se li va plantejar la possibilitat que la negociació del nou model continuï després dels raïms de cap d’any. Castells va sustentar les seves paraules en el fet que des del govern espanyol se li ha transmès el “compromís total” per tenir l’acord aprovat i en vigor el 2009, així com en la constatació que ningú de l’executiu de Zapatero – “amb noms i cognoms”– havia manifestat una altra possibilitat públicament.

Terminis ajustats
Però a Madrid la cosa no es veu ben bé igual. Mentre Castells compareixia a la plaça de Sant Jaume, des del ministeri d’Economia Ocaña advertia que si bé la voluntat del govern espanyol és tenir el nou sistema en vigor el 2009, això situa l’executiu espanyol en uns “terminis molt ajustats”. És a dir, que l’acord, que l’Estatut fixava com a molt tard per al 9 d’agost passat, s’haurà d’acabar tancant a finals de 2008 o en els primers mesos del 2009. As time goes by, que diria Humphrey Bogart si negociés el finançament al cafè d’en Rick al ritme d’un piano.

El que sí que va confirmar el secretari d’Estat d’Hisenda en la seva roda de premsa és que, tal com ahir avançava l’AVUI, a finals de novembre el vicepresident Pedro Solbes presentarà un nou document on es concretaran “els elements de la reforma i les discrepàncies existents entre les comunitats autònomes”.

Sense optimisme
El conseller tampoc va desplegar ahir precisament un festival d’optimisme sobre la marxa de les converses. Tot just va deixar entreveure els indicis suficients per evitar la imatge de negociacions aturades, però sense atiar més expectatives que les absolutament imprescindibles: “Hi ha contactes. Parlem sovint. No hem retrocedit. Si alguna cosa hi ha hagut és una aproximació de posicions”. Però, amb tot plegat “no n’hi ha prou” per ser optimista fins al punt d’assegurar que l’acord està a prop. Equilibris mil·limètrics.

Crítiques de l’oposició
El que sí que va apuntar Castells és que un cop es tanqui l’acord, abordarà les modificacions pressupostàries que calgui per incorporar la previsió d’ingressos del nou model, possiblement, a través d’un crèdit extraordinari.

Tot plegat, un escenari massa incert a parer del líder de l’oposició, Artur Mas. El president de CiU va assegurar que el tripartit ha negociat amb el govern espanyol en una situació de “feblesa” i “obediència cega” al PSOE. Mas, que ahir impartia una xerrada a la Fundació Caixa Galícia de Vigo, va acusar el govern de José Montilla d’optar per “no incomodar el PSOE” en comptes de negociar durament amb el govern socialista.

A banda de Mas, també el PP va pronunciar-se de manera crítica sobre el projecte que el govern va aprovar en la reunió d’ahir. Els conservadors van reclamar el retorn dels pressupostos i l’elaboració d’uns comptes “realistes” perquè, a parer d’aquesta formació, el projecte presentat pel conseller Castells no dóna resposta a les “autèntiques necessitats” dels catalans actualment.