El PSC, en el punt de mira

El 20 de desem­bre farà un any que diver­sos diri­gents del PSC es van aple­gar als des­pat­xos del grup al Congrés per brin­dar perquè el govern de Rodríguez Zapa­tero havia acon­se­guit aixe­car el veto als pres­su­pos­tos al Senat i apro­var-los a la cam­bra baixa sense ensurts. No és clar que ara hi hagi brin­dis, però res no fa pen­sar a hores d’ara que la pel·lícula no es tor­narà a repe­tir i que el veto d’ERC que dimarts va pros­pe­rar al Senat no s’aixe­carà al Congrés la set­mana que ve. Tot ple­gat torna a situar els 25 dipu­tats del PSC al Congrés en el punt de mira, ara més que mai, ja que el compte enrere per al ter­cer incom­pli­ment del pacte del finançament fa dies que ha començat i la música que arriba des de veus auto­rit­za­des de l’Estat no és agra­da­ble.

Zapa­tero es va com­pro­me­tre amb José Mon­ti­lla que hi hau­ria un acord abans de final d’any, de manera que el nou model pogués entrar en vigor l’1 de gener. Si fos així, l’Estat només hau­ria fet tard qua­tre mesos res­pecte del que fixa l’Esta­tut en finançament, però és que si hem de fer cas de les últi­mes decla­ra­ci­ons del minis­tre Sol­bes, res no con­vida a ser opti­mis­tes ni a pen­sar que ens men­ja­rem el raïm amb nou finançament. El tram final de l’any vindrà mar­cat per les nego­ci­a­ci­ons in extre­mis entre governs i la pressió dels par­tits, cons­ci­ents que tots hi poden per­dre. Ahir tant CiU com els socis del PSC al tri­par­tit van situar l’acti­tud dels soci­a­lis­tes cata­lans i del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l’ull de l’huracà i els van recla­mar nova­ment que facin ser­vir els 25 dipu­tats a Madrid per acon­se­guir un bon acord abans del 31 de desem­bre. Un bon acord no és per a ERC i ICV-EUiA un acord polític que deixi per més enda­vant el con­tin­gut, sinó que van exi­gir que l’1 de gener el nou model es posi en marxa.

El por­ta­veu par­la­men­tari de CiU, Oriol Pujol, va dema­nar que la uni­tat cobe­jada de les for­ces cata­la­nes sigui “real” en totes les cam­bres, “a través del vot i de manera coor­di­nada”. La por­ta­veu d’ERC, Anna Simó, va avi­sar que “a les mans del PSC hi ha fer ser­vir totes les eines que con­si­de­rin opor­tu­nes, de manera que si voten a favor dels pres­su­pos­tos sigui perquè hi hagi un bon acord”. Els repu­bli­cans no tenen intenció que la res­pon­sa­bi­li­tat d’un mal acord recai­gui sobre ells. I el coor­di­na­dor d’EUiA, Jordi Mira­lles, va apel·lar a la “res­pon­sa­bi­li­tat” del PSC perquè es com­pleixi l’Esta­tut. Però aquesta vegada el PSC no ha optat per l’estratègia de l’ambigüitat –com va fer a l’estiu– i, abans del seguit de com­pa­rei­xen­ces al faris­tol del Par­la­ment, el secre­tari d’orga­nit­zació del PSC, José Zara­goza, ja havia dei­xat clar que el vot als comp­tes de Zapa­tero serà favo­ra­ble. “Els pres­su­pos­tos són bons per a Cata­lu­nya”, va dir en una entre­vista a RAC 1, en què va des­vin­cu­lar-los del finançament. Es va mos­trar con­vençut que hi haurà acord i va argu­men­tar que si no n’hi ha ja és perquè el govern català no accepta “qual­se­vol acord”.

La pressió con­ti­nuarà la set­mana que ve, en què exac­ta­ment el mateix dia que es vota­ran els pres­su­pos­tos a Madrid, el Par­la­ment debatrà una moció de CiU en què, a l’espera que se’n negociïn esme­nes amb el tri­par­tit, s’insta els par­tits a votar el mateix aquí i allà. L’objec­tiu torna a ser posar en evidència el PSC, qüesti­o­nar el lide­ratge de Mon­ti­lla i fer aflo­rar les con­tra­dic­ci­ons entre els par­tits que donen suport al govern. De moment, aquests ja tre­ba­llen per neu­tra­lit­zar la fede­ració naci­o­na­lista i que s’aprovi un docu­ment assu­mi­ble per tots els grups.