Estat francès
Renascuda de les cendres
La catedral de Notre-Dame té acabada la seva restauració després de l’incendi que en va destruir el sostre fa cinc anys i mig
S’inaugura el cap de setmana que ve, però Macron no ha aconseguit que vingui el papa Francesc, que sí que anirà a Còrsega
L’Estat francès és una república laica, però ahir el president, Emmanuel Macron, s’elevava lleugerament per sobre de l’arquebisbe de París, Laurent Ulrich, per donar les gràcies, dins de la resplendent catedral de Notre-Dame, a uns 1.300 dels 2.000 treballadors que han participat en la seva restauració els últims cinc anys. Ho feia des d’una petita tarima col·locada expressament –no des de l’altar– enmig de la nau de pedres lluentes reconstruïdes després del tràgic incendi el 15 d’abril del 2019 a la icònica fletxa de la teulada que va fer enfonsar el sostre. I just vuit dies abans que s’inauguri una rejovenida catedral gòtica, en un senyal d’orgull per a un president que s’agafa a aquests esdeveniments per fer amainar la tempesta política sobre el seu govern.
“El xoc de la reobertura serà, ho vull creure així, tan fort com el de l’incendi”, desitjava Macron des d’aquesta tarima. “Però, jo crec, un xoc d’esperança”, hi afegia, abans de qualificar tots aquests artesans que han participat en la restauració d’“alquimistes” que han transformat “el carbó en art”. El president ha fet de la reconstrucció de Notre-Dame un dels principals objectius dels seus dos mandats i ha aconseguit complir els terminis promesos.
Primer el general Jean-Louis Georgelin i, des de l’any passat per la mort d’aquest, Philippe Jost han dirigit des de l’Elisi, i d’acord amb l’arquebisbat, aquesta ambiciosa restauració amb l’objectiu de ser al màxim de fidels a l’origen del segle XII de la catedral, però també de les successives remodelacions, en especial la de l’arquitecte Eugène Viollet-le-Duc en la segona meitat del segle XIX, que va fer aixecar la fletxa fins als 96 metres. Per això, s’han extret mil metres cúbics de pedra especial, se n’han netejat 42.000 metres quadrats i s’han tallat a mà més de 2.000 roures per reconstruir l’armadura de fusta del sostre i la fletxa. Una bona part dels 2.000 treballadors eren artesans que han restaurat pintures murals, vitralls i estàtues, medievals, barroques i neoclàssics. De moment, s’han gastat 700 milions d’euros dels 843 rebuts en donacions, des d’algunes de les majors multinacionals franceses fins a particulars d’arreu del món. La resta servirà per restaurar façanes i teulades d’aquí a l’any 2030.
La gran inauguració es farà dissabte que ve, amb un discurs previ de Macron des del pati de la catedral i l’acte litúrgic a l’interior presidit per l’arquebisbe. L’endemà al matí, hi haurà la primera gran missa i, a partir de llavors, el temple quedarà obert al públic. En la inauguració, es preveu l’assistència d’autoritats d’altres països i artistes internacionals. Però no la del papa Francesc, convidat expressament però que prefereix assistir el 15 de desembre a una trobada de bisbes a la ciutat corsa d’Aiacciu sobre religiositat popular al Mediterrani. Una contrarietat per a Macron, que, tot i així, es desplaçarà el 15 a Còrsega.
Entre altres polèmiques sobre la restauració, hi ha l’encàrrec de nous vitralls a artistes contemporanis per substituir els de Viollet-le-Duc, una cosa encara per decidir. Però el que sí que tira endavant són set noves tapisseries per a les capelles amb personatges de l’Antic Testament, tres de les quals encarregades al mallorquí Miquel Barceló.