tribunals
El TC admet a tràmit el primer recurs autonòmic contra la Llei d’amnistia
Accepta per unanimitat el recurs de l’Aragó, obrint el camí per als 15 recursos restants a la Llei d’Amnistia
També avaluarà els dels membres del govern del 2017 contra la decisió del Suprem de no aplicar-los el perdó
El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit, i per unanimitat, el recurs del govern autonòmic de l’Aragó contra la Llei d’amnistia, aprovada l’estiu passat pel Congrés de Diputats. La decisió afegeix al debat intern del TC per als pròxims mesos una nova variable, tenint en compte que ja disposa i també ha admès els recursos d’alguns dels condemnats pel procés contra la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-los l’amnistia.
El ple del TC ha admès el recurs de les Corts d’Aragó, el primer dels presentats en tromba i bateria pels governs autonòmics del PP, i el socialista de Castella-La Manxa. Consderen legítim que els parlaments i governs autonòmics o regionals puguin impugnar la norma estatal, confirmant la tesi de la magistrada ponent Laura Díez (sector progressista del TC) sobre el recurs aragonès.
L’alt tribunal té en cua les impugnacions de 12 governs autonòmics del PP: Madrid, Andalusia, el País Valencià, Galícia, Aragó, Múrcia, Castella i Lleó, les Balears, Extremadura, Cantàbria i La Rioja), a banda de tres parlaments autonòmics amb domini popular, també: l’Aragó, Múrcia i Cantàbria. L’altre gobern autonòmic que l’ha presentat és el de Castella-La Manxa, presidit pel baró del PSOE Emiliano García-Page.
Les defenses de l’exvice-president Oriol Junqueras i dels consellers durant el 2017, Dolors Bassa i Raül Romeva, havien presentat ja al Tribunal Constitucional a mitjans de novembre un recurs d’empara perquè no els apliquen la llei d’amnistia. Concretament, demanen que els aixequin la inhabilitació per a exercir càrrecs públics i la condemna per malversació que el Tribunal Suprem encara els manté arran del referèndum del Primer d’Octubre de 2017, per a les quals no van ser indultats. Ara el TC ha informat que ha admès també a tràmit els recursos d’empara, en que reclamen que el Suprem es “rebel·la” contra una llei aprovada pel Congrés.
el Suprem va decidir no amnistiar els líders independentistes, perquè va acabar argumentant que havien obtingut uns beneficis personals de caràcter patrimonial amb el procés, que a la vegada, havia causat perjudici a les finances europees. Els tres implicats segueixen inhabilitats. Els recursos de Carles Puigdemont i Toni Comín contra la no aplicació de l’amnistia estan encara encallats al Suprem, que els retarda per poder així allargar el procés previ per accedir al TC, i també previ per a qualsevol enviament de la causa a Europa.