Política

política

El govern espanyol pressiona el Parlament Europeu perquè hi permeti l’ús del català

El ministre Albares recorda en una reunió amb la presidenta Metsola que l’afer afecta “la identitat nacional espanyola”

Es compromet a mirar de convèncer el PP, ara en contra, perquè doni suport a la petició

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha traslladat aquest matí a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que farà “tots els esforços possibles a les seves mans” perquè els eurodiputats espanyols “siguin del partit que siguin” donin suport a l’ús del català, el basc i el gallec a l’Eurocambra. “Estic disposat a parlar amb qui faci falta”, ha afirmat a la sortida en una atenció als mitjans, recollida per l’ACN. Albares ha argumentat a Metsola que per al govern espanyol no és una qüestió política, sinó “d’identitat nacional espanyola”, i ha subratllat que és una realitat que es viu “amb plena normalitat” al Congrés dels Diputats i al Senat, tot i que en aquesta cambra el PP encara impedeix que s’hi pugui parlar amb normalitat les tres llengües cooficials.

“Tinc la mà estesa -a tots els eurodiputats espanyols, inclòs el PP, i també als seus companys europeus- perquè el que és la nostra identitat nacional estigui també reflectit aquí, a l’Eurocambra”, ha reiterat el ministre, que no entén per què hi ha d’haver confrontació política “per una cosa que està recollida en la Constitució”. “No és una victòria d’uns espanyols sobre uns altres”, ha asseverat, per la qual cosa “espera” que en el moment en què la proposta arribi a votació a la mesa de la cambra europea “totes les famílies polítiques” s’hi mostrin a favor. I és que l’ús de les tres llengües hauria de ser votat en una mesa, si bé per a això la presidenta hauria d’incloure-ho en l’ordre del dia. Des del PP, això sí, sempre han advertit que el seu vot serà contrari, perquè emmarquen l’afer en un acord entre el PSOE i Junts, i recorden que les tres llengües no són oficials en el conjunt de l’Estat, i que això desperta “sensibilitat” en altres llengües minoritàries a la UE.

Albares, en tot cas, ha recordat avui que l’Estat té acords administratius amb altres institucions europees com el Consell de la UE o el Comitè de les Regions perquè es pugui parlar, si se sol·licita prèviament, alguna de les tres llengües. “Hem de tancar aquesta excepcionalitat amb el Parlament Europeu”, ha defensat.

El ministre va reactivar la batalla pel català a l’Eurocambra en enviar al setembre una carta a la presidenta Metsola per sol·licitar que les tres llengües cooficials a l’Estat es puguin fer servir als plens, i li demanava “abordar personalment” la petició amb ella, una reunió que es va ajornar ara fa un mes arran de la crisi per la dana al País Valencià. Arran de la petició, Metsola va demanar a l’octubre un informe al grup de treball de Llengües dels Ciutadans, format per cinc vicepresidents de diversos colors polítics, presidit pel liberal eslovac Renew Martin Hojsík i del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López, sobre la viabilitat de l’ús del català, el basc i el gallec a la cambra. El grup va derivar la petició als serveis tècnics, que estan analitzant les implicacions econòmiques i logístiques de l’ús de les tres llengües cooficials. Preguntat avui, Albares ha afirmat que no ha discutit amb Metsola ni els terminis ni l’informe que els serveis tècnics de la cambra estan preparant. “Hi ha ja un grup de treball, això és sobirania del Parlament Europeu, la qüestió ja està sobre la taula i tindrà un tràmit normal”, s’ha limitat a afirmar. El grup s’ha de reunir el proper 10 de desembre, però no està confirmat que ja disposi de l’informe, i per tant ara no està previst que es discuteixi.

Precisament Metsola es va reunir amb el president Salvador Illa ara fa dues setmanes, i arran d’allò fonts del govern han afirmat a l’ACN que tenen “bones sensacions”, si bé es mostren prudents i eviten pronosticar quan es pot desencallar. El conseller d’Acció Exterior, Jaume Duch, ja ha advertit en diverses ocasions que la decisió del Parlament Europeu encara pot trigar mesos.

Vies paral·leles

En tot cas, que el català es pugui parlar a l’eurocambra no vol dir que sigui oficial a la Unió Europea, fet que depèn del consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27 estats. En aquest sentit, Albares s’ha limitat a subratllar avui que mantindran els esforços “el temps que calgui i fins a aconseguir-ho”. El govern espanyol es va comprometre a defensar-ho després de l’acord de l’agost del 2023 entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés Francina Armengol, que també va implicar l’oficialitat a la cambra baixa. La qüestió al Consell de la UE, tanmateix, està encallada des de la primavera, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per última vegada en un Consell d’Afers Generals. Després d’algunes reunions infructuoses entre final de l’any passat i principi d’aquest, l’Estat espanyol es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat -es va calcular que uns 132 milions- i va presentar un memoràndum per evitar que l’oficialitat del català, el basc i el gallec produís un “efecte crida” d’altres llengües minoritàries, dos dels factors que més pesen en les reticències que hi han mostrat diversos estats, com Finlàndia o Suècia.

L’actual presidència hongaresa no ha posat la qüestió sobre la taula, i fonts del govern espanyol admeten a l’ACN que tampoc s’han posat en contacte amb la delegació polonesa, que ostentarà la presidència rotatòria del Consell el primer semestre del 2025, adduint que el seu compromís continua sent “total” i que ja ho tornaran a plantejar “quan es cregui oportú”. “No és un assumpte d’una presidència o l’altra”, ha insistit en tot cas Albares. Altres fonts assenyalen que caldria que l’Estat espanyol demanés un nou informe per part dels serveis jurídics del Consell que permetés esvair tots els dubtes, com consideren necessari alguns estats, si bé de moment encara no ho ha fet, per la qual cosa el procediment es manté congelat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.