“El govern de Santa Susanna és únicament l’alcalde”

No, no se’n pot fer, com a mínim de forma directa. Hem intentat fer política de forma constructiva i fent aportacions al govern a través de mocions i argumentant tots i cadascun dels nostres vots. Som una oposició tranquil·la i amable, però no avancem. Parlar del govern de Santa Susanna és parlar d’en Joan Campolier, únicament i exclusivament. Un govern concentrat en una única figura que ho controla tot i on tot, fins a la més petita decisió, ha de passar per les seves mans. Els seus mateixos regidors no tenen ni poder de decisió ni facultat d’execució. Funcionen com si fossin treballadors d’una empresa i assisteixen a les reunions com un pur tràmit. Malgrat que hem intentat de totes totes fer una oposició positiva, l’alcalde té aquesta necessitat d’imposar-se al rival, de vèncer’l en cadascun dels enfrontaments, i en més d’una ocasió, malgrat tombar-nos la proposta, després l’aplica com si fos pròpia. Viu immers en la paranoia que qualsevol vot contrari és un vot contra la seva persona, quan en realitat es tracta d’una mera discordança política. Tot ho personalitza i l’ofèn, i arriba a faltar al respecte. Fa d’oposició a l’oposició.

Nosaltres ens centrem en tres grans àmbits: la gestió econòmica, l’aplicació del desenvolupament urbanístic i la forma de governar. En aquest darrer cas crec que ja he deixat clar el perquè. Patim una forma de governar arcaica, basada en el retorn de favors i els capritxos de l’alcalde, com ara voler una marina seca o un cicle de turisme eqüestre que ha costat 2 milions… Tot amb l’únic objectiu que de Santa Susanna se’n parli arreu, malgrat que continuem tenint els recursos per a una població de 3.500 habitants tot i que durant la temporada turística tripliquem la població.

Santa Susanna arrossegava un deute de 18 milions des de l’època Rajoy, que ara és de 7,5 milions, i que va obligar a periodificar-ne el seu retorn a uns 2 milions d’euros cada any. Durant tot aquest temps s’ha obligat a un major control de la despesa i a reduir moltíssim les grans inversions. La regla de la despesa ha impedit gastar més d’allò pressupostat i, per tant, el romanent cada any s’ha anat acumulant.

Des de l’oposició reclamàvem que el romanent s’utilitzés per anar reduint el deute, però en comptes d’això s’ha destinat a aquests capritxos dels quals parlava abans i ha provocat que també es paguin interessos que superen l’1,5 milions anuals. No estem gens d’acord amb aquesta línia d’inversions que converteixen l’Ajuntament en una mera empresa turística on totes les accions estan més o menys vinculades a aquest únic sector. Aquesta situació ha provocat una pujada d’impostos alarmant i ha generat una dependència excessiva de les subvencions.

S’està treballant en un nou planejament urbanístic des de fa molts anys, i en el qual els grups de l’oposició no hem participat gens, perquè no ens han deixat. Les aprovacions s’han fet a través de punts d’urgència en plens extraordinaris, i la cosa més sonada es que va portar l’aprovació definitiva l’últim dia del mandat passat a les dotze del migdia! Aquest planejament no és tan necessari per al creixement del municipi com per cobrir les pífies urbanístiques que s’han anat fent. Per exemple, la zona hotelera necessita una quantitat enorme de zona verda perquè quan era el moment es va cedir als hotelers perquè hi construïssin, i el nou pla urbanístic ha de preveure per força un gran parc que ho compensi. Això també es llegeix com la necessitat de millorar el producte que es vol donar a un sector que vol créixer fins a les 20.000 places hoteleres. Ho fa en detriment de la zona agrícola, perquè el planejament dibuixa en aquest espai altres usos, com ara camps de futbol o pistes de tennis. L’espai agrícola del pla de la Torre, amb la zona comercial, ja està del tot reduït, i el pla de Balasc, que l’ha enfrontat amb els pagesos, pot estar amenaçat. Campolier fa bandera que no es reduirà la zona agrícola, però oblida que fins avui ja s’han perdut 13 hectàrees perquè en la primera etapa com a alcalde,  abans de ser inhabilitat,  ja hi va haver importants modificacions urbanístiques en aquest sentit.

Nosaltres creiem que sí. Hem fet constants propostes de protecció de la zona agrícola, com ara que hi dediqués la meitat dels recursos que dedica a la zona hotelera. Ell sempre recorda que ja hi ha una protecció general de la zona amb el pla director costaner, però no diu que és del 2005, quan ja s’havien fet les primeres modificacions que van canviar els usos de terrenys a comercials i residencials. La zona agrícola que ens queda està protegida, sí, però també ho estava la zona de la riera cap al parc natural i bé que es va inventar una excepció sobre els usos que l’han acabat afectant. Això ens preocupa perquè es podria repetir. Escoltant Unió de Pagesos, que s’ho han mirat tot amb lupa, sembla clar que hi podria haver una escletxa legal a partir de la qual la zona agrícola pogués patir. Pèrdua de zona agrícola a Santa Susanna n’hi ha hagut. Pèrdua de zona agrícola des del 2005, no, perquè estava blindada per la Generalitat. No és cap secret que l’alcalde té al cap des de fa molts anys una marina seca a la platja i ara a això s’hi ajunta la massificació de la platja de les Dunes, amb un seguit d’actuacions que ell en diu naturalització.

Santa Susanna ja existia abans dels hotels, amb una economia bàsicament agrícola, però és cert que en els últims cinquanta anys el seu motor ha estat el turisme. Podria haver estat una altra cosa? Certament, perquè es va modelar el poble cap al turisme perquè l’alcalde es dedicava al turisme. No crec que sense els hotels no seríem res, seríem una altra cosa ben diferent. El cert, però, és que el sector aporta molts ingressos a l’Ajuntament, però també reclama moltes despeses i condiciona el pressupost municipal.

És aquesta necessitat que hi ha des de l’Ajuntament per crear producte, perquè quan més posicionat te trobes en el mercat, més hi has d’invertir perquè jugues en una lliga on hi ha destinacions més grans i amb més recursos que tu. L’objectiu prioritari és omplir les places hoteleres que ofereixes i hi has d’invertir constantment. Diners que es podrien dirigir a altres necessitats del municipi. A més, ens trobem que quan hi ha un esdeveniment internacional, els principals perjudicats són els mateixos veïns i veïnes que durant uns dies no poden fer ús de determinats equipaments perquè els tenen segrestats la gent que ve a fer les competicions. I cada cop se n’hi van afegint més al calendari. Donar visibilitat al sector turístic està bé, però no crec que hagi de ser la principal prioritat de l’Ajuntament. La resta de poblacions sí que hi col·laboren amb tots els sectors econòmics, però no fan de promotors, ni hi destinen la major part del pressupost.

Portem massa anys denunciant-ho i fent propostes per canviar-ho. El mandat passat vam posar sobre la taula un canvi de sistema i aplicar el porta a porta. Sempre ens hem trobat amb una negativa. Aquest any 2025 s’acaba el contracte amb el concessionari actual i obliga a avançar, però com que ha estat l’oposició la que ho va plantejar sospitem que el porta a porta quedarà aparcat. No hi ha hagut intenció de millorar des de l’Ajuntament, i estem donant un servei a un sector, l’hoteler, que per definició no és sostenible. Estem a la cua de reciclatge, però al capdavant de tones de residus que es recullen. El gran productor no recicla i cal aplicar un sistema de penalització a aquells que no ho facin bé. No sabem què passarà amb la nova concessió del servei, perquè tampoc tindrem informació fins a l’últim moment, en la línia dels fets consumats a què ens té acostumats.

No hauria de ser habitual, però a Santa Susanna és un clàssic. No disposem d’un espai cedit per fer les reunions de grup municipal. No tenim accés a la documentació que demanem. Aquest any ha fet desaparèixer les comissions informatives prèvies al ple i tot allò que passa al poble es penja abans a les xarxes socials que no pas arriba a les nostres mans. No tenim accés als expedients i ens envien allò que prèviament ha passat per un filtre. No tenim accés al registre. No ens contesten les preguntes i ens les deriven al ple següent, que és cada dos mesos, i quan aquest arriba les tornen a passar a l’altre.

L’alcalde ha estat portat permanentment a judici durant el seu llarg mandat i encara continua a l’Ajuntament. Va ser inhabilitat i va tornar a la política activa. Si la sentència acaba sent condemnatòria crec que allò més lògic seria fer un govern de concentració pel que resta de mandat i afrontar unes noves eleccions el 2027 normals, lluny de personalismes.

Va ser una persona jove que va entomar amb moltes ganes la feinada que representava ser alcalde. Té molta iniciativa i ambició per afrontar tota mena de reptes, i haver posat Santa Susanna al mapa. Malauradament, crec que aquest sentit inicial de servir el poble s’ha transformat en una manera molt personalista de governar, on s’adjudica tot el que s’ha fet, com si sense ell el poble no hagués pogut tirar endavant. Se li ha de reconèixer que té do de gents, però no és menys cert que basa la seva política en el repartiment de favors. Són molts anys per prometre moltes coses i per ajudar molta gent i per obrir les portes del despatx a tothom qui va a demanar alguna cosa. Una manera que ja no és la que toca i que hauria de quedar definitivament en el passat, perquè el que queda clar és que el pitjor que li ha pogut passar a Santa Susanna és haver perpetuat les majories absolutes.