Política

orient mitjà

Qui és Baixar al-Assad, el president derrocat després de més de dues dècades aferrat al poder a Síria

La fugida del país del pre­si­dent de Síria, Bai­xar al-Assad, posa punt final a més de tretze anys de lluita per man­te­nir-se en el poder, men­tre el seu país es des­sag­nava en una guerra civil con­ver­tida en un camp de bata­lla indi­recte entre potències regi­o­nals i inter­na­ci­o­nals per la impli­cació de Rússia i l’Iran, que van pren­dre part a favor del règim, i de Tur­quia, prin­ci­pal aliat dels rebels isla­mis­tes.

La sor­tida d’Al-Assad del poder és el punt final a un règim que el man­da­tari ha diri­git amb mà de ferro des de la seva arri­bada al poder, que va here­tar del seu pare, Hafez, que va gover­nar amb gran duresa el país des del 1971 fins a la seva mort, l’any 2000.

Bai­xar al-Assad no espe­rava ser pre­si­dent de Síria. Va here­tar el poder del seu pare arran d’una tragèdia fami­liar en la qual va morir el seu germà gran, Bas­sel.

Bai­xar al-Assad (Damasc, 1965) va estu­diar Medi­cina i es va espe­ci­a­lit­zar en oftal­mo­lo­gia a la capi­tal siri­ana. Després de fina­lit­zar els estu­dis va tre­ba­llar com a metge mili­tar durant un temps. Sense aspi­ra­ci­ons polítiques de cap mena, es va tras­lla­dar a viure a Lon­dres (Angla­terra) per con­ti­nuar amb la seva for­mació pro­fes­si­o­nal. Però l’any 1994, un tràgic acci­dent de trànsit prop de Damasc li va can­viar la vida per sem­pre. El seu germà gran va morir i ell es va con­ver­tir en l’hereu del règim del seu pare. Bai­xar al-Assad va ser cri­dat de tor­nada a Síria i va començar un període de pre­pa­ració de cinc anys per even­tu­al­ment assu­mir el lide­ratge del país. El moment va arri­bar l’any 2000 quan va morir el seu pare, Hafez al-Assad, després de gai­rebé tres dècades en el poder, al qual va arri­bar a través d’un cop d’estat.

Ini­ci­al­ment, la seva arri­bada a la pre­sidència de Síria va ser vist amb una espe­rança de canvi i un pos­si­ble impul­sor de refor­mes democràtiques i ober­tu­ris­tes per la seva joven­tut, tenia 34 anys.

Però les espe­ran­ces de seguida es van veure frus­tres. Va començar les cam­pa­nyes d’arres­tos d’opo­si­tors. Tot i que Bai­xar al-Assad no estava des­ti­nat a ocu­par el poder, un cop hi va arri­bar s’hi va afer­rar ben fort, gover­nant amb mà de ferro, silen­ci­ant els seus adver­sa­ris i repri­mint les revol­tes.

Al-Assad va resis­tir la pressió dels car­rers i va ser un dels pocs líders que van roman­dre en el poder després de les revol­tes de l’ano­me­nada Pri­ma­vera Àrab que van escla­tar el 2011 i van der­ro­car els governs de diver­sos països de l’Ori­ent Mitjà i el nord d’Àfrica, com el del pre­si­dent Ben Ali, a Tunísia; o el d’Hosni Mubàrak a Egipte, però a costa d’una guerra civil que ha durat més de tretze anys, que ha des­truït el país, ha cau­sat milers de morts i ha obli­gat milers de per­so­nes a aban­do­nar el país com a refu­gi­a­des. Des del 2010, la seva super­vivència depe­nia dels seus ali­ats rus­sos i de les milícies xiïtes ira­ni­a­nes, liba­ne­ses i ira­quia­nes, que li van per­me­tre recu­pe­rar ter­ri­tori dels insur­gents, a cosa d’una gran devas­tació del ter­ri­tori. For­mal­ment, va man­te­nir el poder amb acla­pa­ra­do­res “victòries elec­to­rals”, com en els últims comi­cis de 2021, on va obte­nir el 95% dels vots. Però el seu man­dat es va enfron­tar a un crei­xent males­tar social a causa de la greu crisi econòmica en la qual està sub­mer­git el país i l’escas­se­tat de pro­duc­tes bàsics.

En un moment en el qual els seus prin­ci­pals ali­ats, Rússia i l’Iran, tenien l’atenció posada a Ucraïna, el pri­mer, i a la Franja de Gaza i el Líban, el segon, les debi­li­tats del règim de Damasc es van fer pale­ses i les fac­ci­ons arma­des opo­si­to­res al règim d’Al-Assad, amb el suport de grups pro­turcs, van llançar una ofen­siva que ha fet caure el règim. En dotze dies el govern d’Al-Assad s’ha fos com un sucre. Els insur­gents han avançat cap a la capi­tal sense tro­bar resistència, gai­rebé sense dis­pa­rar ni un tret. Un reple­ga­ment de les for­ces lle­ials al règim d’Al-Assad inèdit d’ençà que Israel va ocu­par a prin­cipi de la dècada dels anys vui­tanta els Alts del Golan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia