orient mitjà
Qui és Baixar al-Assad, el president derrocat després de més de dues dècades aferrat al poder a Síria
La fugida del país del president de Síria, Baixar al-Assad, posa punt final a més de tretze anys de lluita per mantenir-se en el poder, mentre el seu país es dessagnava en una guerra civil convertida en un camp de batalla indirecte entre potències regionals i internacionals per la implicació de Rússia i l’Iran, que van prendre part a favor del règim, i de Turquia, principal aliat dels rebels islamistes.
La sortida d’Al-Assad del poder és el punt final a un règim que el mandatari ha dirigit amb mà de ferro des de la seva arribada al poder, que va heretar del seu pare, Hafez, que va governar amb gran duresa el país des del 1971 fins a la seva mort, l’any 2000.
Baixar al-Assad no esperava ser president de Síria. Va heretar el poder del seu pare arran d’una tragèdia familiar en la qual va morir el seu germà gran, Bassel.
Baixar al-Assad (Damasc, 1965) va estudiar Medicina i es va especialitzar en oftalmologia a la capital siriana. Després de finalitzar els estudis va treballar com a metge militar durant un temps. Sense aspiracions polítiques de cap mena, es va traslladar a viure a Londres (Anglaterra) per continuar amb la seva formació professional. Però l’any 1994, un tràgic accident de trànsit prop de Damasc li va canviar la vida per sempre. El seu germà gran va morir i ell es va convertir en l’hereu del règim del seu pare. Baixar al-Assad va ser cridat de tornada a Síria i va començar un període de preparació de cinc anys per eventualment assumir el lideratge del país. El moment va arribar l’any 2000 quan va morir el seu pare, Hafez al-Assad, després de gairebé tres dècades en el poder, al qual va arribar a través d’un cop d’estat.
Inicialment, la seva arribada a la presidència de Síria va ser vist amb una esperança de canvi i un possible impulsor de reformes democràtiques i oberturistes per la seva joventut, tenia 34 anys.
Però les esperances de seguida es van veure frustres. Va començar les campanyes d’arrestos d’opositors. Tot i que Baixar al-Assad no estava destinat a ocupar el poder, un cop hi va arribar s’hi va aferrar ben fort, governant amb mà de ferro, silenciant els seus adversaris i reprimint les revoltes.
Al-Assad va resistir la pressió dels carrers i va ser un dels pocs líders que van romandre en el poder després de les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab que van esclatar el 2011 i van derrocar els governs de diversos països de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, com el del president Ben Ali, a Tunísia; o el d’Hosni Mubàrak a Egipte, però a costa d’una guerra civil que ha durat més de tretze anys, que ha destruït el país, ha causat milers de morts i ha obligat milers de persones a abandonar el país com a refugiades. Des del 2010, la seva supervivència depenia dels seus aliats russos i de les milícies xiïtes iranianes, libaneses i iraquianes, que li van permetre recuperar territori dels insurgents, a cosa d’una gran devastació del territori. Formalment, va mantenir el poder amb aclaparadores “victòries electorals”, com en els últims comicis de 2021, on va obtenir el 95% dels vots. Però el seu mandat es va enfrontar a un creixent malestar social a causa de la greu crisi econòmica en la qual està submergit el país i l’escassetat de productes bàsics.
En un moment en el qual els seus principals aliats, Rússia i l’Iran, tenien l’atenció posada a Ucraïna, el primer, i a la Franja de Gaza i el Líban, el segon, les debilitats del règim de Damasc es van fer paleses i les faccions armades opositores al règim d’Al-Assad, amb el suport de grups proturcs, van llançar una ofensiva que ha fet caure el règim. En dotze dies el govern d’Al-Assad s’ha fos com un sucre. Els insurgents han avançat cap a la capital sense trobar resistència, gairebé sense disparar ni un tret. Un replegament de les forces lleials al règim d’Al-Assad inèdit d’ençà que Israel va ocupar a principi de la dècada dels anys vuitanta els Alts del Golan.