La victòria de Turquia en l’ofensiva siriana

Un senyor penjant una bandera turca a la ciutadella d’Alep va ser una de les imatges virals del passat 2 de desembre, quan els grups gihadistes dirigits per l’Organisme d’Alliberament del Llevant, abans Front del Nusra, exfilial d’Al-Qaida– i la SNA –l’exèrcit nacional sirià, amb el suport de Turquia– van arribar a la segona ciutat més gran del país. Ahir al vespre, Fatih, un dels barris d’Istanbul on viuen més refugiats sirians, es va omplir de banderes de l’oposició siriana i celebracions: “Estic molt contenta. Síria ha estat alliberada. No sabem què passarà ara, però hi tornarem, si Déu vol”, deia la Reem, que viu a Turquia sota l’estatut de protecció temporal.

Turquia és la gran potència beneficiada de la caiguda del règim de Baixar al-Assad, coincideixen els experts. El suport directe dels turcs a les faccions gihadistes és tema de debat, tot i que hi ha analistes que remarquen que va ser Turquia qui va donar llum verda a l’inici de l’ofensiva. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, portava des del 2022 intentant normalitzar les relacions amb el president sirià, sense una resposta positiva. “A mitjans d’octubre, Turquia va rebutjar l’ofensiva, ja que Ankara estava centrada en els esforços diplomàtics per comunicar-se amb Damasc”, detalla Ömer Özkizilcik, analista turc de la fàbrica d’idees Atlantic Council i expert en política internacional.

Un dels principals interessos de Turquia és el retorn dels refugiats sirians, una qüestió molt present en la política local i tema central de les darreres eleccions generals. Tot i que Turquia ja ha dut a terme campanyes de deportació forçada dels refugiats sota el precepte de “retorns voluntaris”, el nou escenari podria provocar un èxode massiu dels sirians que viuen a Turquia. El Halit viu a Gaziantep i l’Amal, a Istanbul, tots dos són d’Alep i van emigrar durant la guerra civil. Encara que de moment no han començat a preparar-se, tenen clar que d’aquí a uns mesos intentaran tornar a Síria.

A Manbij, al nord de Síria, les batalles continuen. És una ciutat multiètnica amb presència kurda i és on les SNA continuen atacant en diferents fronts les SDF –les Forces Democràtiques Sirianes, l’aliança de grups liderats pels kurds amb el suport dels Estats Units–. L’altre gran interès de Turquia recau en l’ocupació de l’àrea kurda del nord de Síria, on ja ha començat l’evacuació en algunes zones, i en la debilitació dels kurds a Turquia. El mitjà turc Turkey Recap denuncia que la situació humanitària és desesperant per les temperatures sota zero i la falta de preparació de les autoritats kurdes.

“Ara hi ha una nova realitat política i diplomàtica a Síria. Síria pertany a tots els sirians, amb les seves ètnies, sectes i elements religiosos”, publicava ahir en un comunicat Erdogan. Falta veure com els interessos de les potències condicionaran la nova Síria, començant pels EUA. Ankara s’acosta a Washington, aliat dels kurds, aprofitant la nova presidència de Donald Trump. Busquen un distanciament dels americans amb els kurds, així com mitigar el poder que pot tenir a la regió l’eix Israel, els EUA i els Emirats Àrabs Units.