Recosir les fractures urbanes
Sant Boi té en marxa la reclamada variant, però espera el trasllat de la caserna i la subestació elèctrica
La ciutat vol recuperar espai per a habitatge i equipaments i crear una nova façana en una de les entrades
El 60% del terme és zona natural, forestal, fluvial o agrària, i el repte és augmentar el verd a l’entorn urbà
Sant Boi és la segona ciutat més poblada del Baix Llobregat. Té a penes 6.000 habitants menys que la veïna Cornellà, de qui la separa el riu i una fisonomia que combina un centre històric ric en patrimoni, una important zona agrària i natural, un conjunt de barris obrers i un eix industrial amb una forta presència de l’activitat logística. Des de mitjans del segle passat la ciutat ha guanyat més de 73.000 habitants, a base d’onades migratòries atretes per l’activitat industrial de la zona. La ciutat agrícola va quedar totalment transformada, però no ha perdut plenament aquell pòsit. Sant Boi és el municipi amb més superfície al Parc Agrari del Baix Llobregat, dels 14 que en formen part. Hi té 873 hectàrees en total, de les quals se’n conreen 584. La carxofa és el producte més emblemàtic dels que s’hi cultiven, tot i que també s’hi fan faves, enciams, cols, tomàquets, espinacs i cebes. Tant estima la ciutat la seva carxofa que li dedica festes i trobades gastronòmiques als mesos d’hivern i intenta des de fa anys que el producte sigui reconegut amb el distintiu europeu d’indicació geogràfica protegida (IGP). El producte agrari és també protagonista de la fira de la Puríssima, que se celebra per l’anomenat pont de la Puríssima, al desembre, i és una de les més visitades de les que es fan a la comarca.
El 60% del terme municipal és zona natural, forestal, fluvial o agrària, configurant un ric patrimoni verd en ple delta del Llobregat. La muntanya de Sant Ramon és el punt més alt, coronat per una ermita que és el centre de l’aplec de primers de setembre. També l’entorn del riu és un espai habitual de passeig per als ciutadans, després que, tal com s’ha fet al llarg del curs al Baix Llobregat, s’hagi recuperat la riba com a lloc d’esbarjo. Un dels reptes ara és incrementar el verd a l’entorn urbà.
El patrimoni cultural no és menys ric. A la ciutat hi ha documentats assentaments ibèrics, però els que són evidents són els vestigis romans: les Termes de Sant Boi són els banys de propietat privada més ben conservats de tot Catalunya i es poden visitar els caps de setmana; es van localitzar el 1953 i es van obrir al públic el 1998. Hi ha altres edificis històrics, de segles posteriors, com Can Castell, Can Massallera, Can Barraquer, Can Torrets, l’església de Sant Baldiri i la Torre Benviure, que s’agrupen al centre de la ciutat. En una de les capelles de l’església de Sant Baldiri hi ha la tomba de Rafael Casanova, on cada 11 de setembre les autoritats del país fan una ofrena floral.
El creixement de Sant Boi i la creació de nous barris han acabat configurant una geografia curiosa: el centre històric es troba en un extrem del municipi, fins al punt que l’ajuntament pràcticament limita amb les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat i, des d’allà, amb el riu Llobregat i el parc fluvial i agrari. Això té una part positiva i una que no ho és tant. El centre ha quedat preservat urbanísticament i conserva l’estil arquitectònic previ a les construccions dels anys seixanta, aquella aparença de poble amb carrers de vianants, però no té la vitalitat comercial que hi ha en altres punts de la ciutat, com a la plaça de Catalunya, i en alguns racons presenta l’aparença d’un urbanisme descosit i poc cohesionat.
Un d’aquests punts és la zona que envolta l’Ateneu, que es troba davant de l’ajuntament i en una de les entrades a la ciutat. L’edifici data del 1905 i va servir durant dècades com a centre cultural i sala de ball, no només per a Sant Boi sinó per a tota la comarca. El seu declivi va començar als anys vuitanta, i als noranta va entrar en fallida. Es va subhastar i se’l va quedar una empresa del sector de la construcció, fins que el 2010 va signar un canvi de propietat amb l’Ajuntament. Ja fa 14 anys que es debat el futur de l’espai municipal, un complex de 4.500 m2al centre del municipi. El 2016 es va acordar amb entitats del municipi la construcció d’un equipament cultural amb un teatre de 800 butaques, una sala polivalent amb capacitat per a un miler de persones, un jardí on es podrien fer actes a l’aire lliure, sales per a entitats i bucs d’assaig per als grups locals. El repte era trobar finançament per als prop de deu milions d’euros que costaria un complex d’aquestes característiques, i ho continua sent, tot i que l’alcaldessa, Lluïsa Moret, assegura que el seu govern està “treballant en un projecte perquè l’Ateneu es converteixi en un punt de referència cultural, local i metropolità”. El cap de l’oposició, el republicà Jaume Sans, assenyala que l’espai va més enllà d’un simple centre cultural. “L’Ateneu té un paper de revitalitzador del centre històric”, diu, a més de suposar l’arranjament d’una de les principals entrades de la ciutat.
Una de les altres entrades de la ciutat es troba, per fi, en obres. Es tracta del punt on conflueixen les autopistes C-32 i A-2 a través de la rotonda de la Parellada. La construcció d’una variant de la carretera C-245, la B-25, unirà les dues autopistes a través d’un traçat elevat en la major part. Això comportarà la desaparició de la rotonda de la Parellada, veritable punt negre per al trànsit que vol sortir de la ciutat. Es tracta d’una obra que ja es va plantejar pels Jocs Olímpics de Barcelona i que ha topat amb múltiples entrebancs, inclosa una paralització a mig fer. Les obres, de competència estatal, es van reprendre l’any passat i, si no s’aturen de nou, facilitaran el proper estiu una mobilitat molt més fluida i la remodelació de la façana urbana quan desaparegui la rotonda de la Parellada, de grans dimensions.
Amb aquesta actuació es dona resposta a una reivindicació històrica que Sant Boi ha fet a l’Estat. N’hi ha una altra, que es remunta també a dècades i que continua encallada: la desaparició de la caserna militar Santa Eulàlia, que es dedica al manteniment de vehicles de l’exèrcit, i la subestació elèctrica adjacent, així com les línies d’alta tensió. Les dues peces ocupen 16 hectàrees al bell mig del municipi i representen una important fractura urbana. L’Ajuntament negocia d’una banda amb l’Estat i de l’altra amb Endesa i Red Eléctrica de España, propietàries de la subestació i de les torres d’alta tensió. L’objectiu és guanyar el terreny per a la ciutat i fer-hi pisos i equipaments.