El Congrés idea la via de no admetre la moció de Junts

Una originalitat no hauria de tenir precedent, però les profunditats del Congrés són inescrutables i no hi ha millor espeleòleg que un lletrat. El toc d’atenció de Carles Puigdemont al president Pedro Sánchez des de Brussel·les aterrat al Congrés i l’única certesa és que la gruta porta a la inadmissió. La mesa del Congrés dirimirà dimarts si la proposta instant a una qüestió de confiança, iniciativa que la Constitució reserva al president del govern, pot ser tramitada per un partit –Junts– i a través d’una proposició no de llei (PNL). El debat jurídic està servit i els lletrats han trobat un precedent del 2013 en què un text del PSOE va ser vetat amb l’argument de ser “una moció de censura encoberta” quan el redactat era similar al que presenta ara Junts. La Moncloa, a més, rebutja l’exigència. “La qüestió de confiança és una prerrogativa del president del govern i no hi ha ni intenció ni necessitat de fer-la. Sobretot perquè el president disposa del suport de la majoria dels ciutadans, com va quedar demostrat en el pacte d’investidura”, va advertir ahir la ministra portaveu Pilar Alegría.

El dubte jurídic que obre la iniciativa registrada dilluns per la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, és si la PNL usurpa la funció al president tot i ser, en el fons, una instància pública que no és vinculant per al govern, i si subverteix la figura de la moció de censura recollida en l’article 113 de la Constitució. Fonts parlamentàries recorden que, després d’una la investidura, la Constitució reserva al president l’instrument de la qüestió de confiança i concedeix als grups polítics l’eina de la moció de censura. Si el precedent del 2013 acaba sent vàlid i es conclou que Junts pretén camuflar una censura –per a la qual no té prou diputats: és indispensable tenir almenys 35 diputats dels 350– disfressant-la com a PNL sobre la moció de confiança, els lletrats tenen aquí una escletxa per vetar-la. I el defecte invocat seria tant el fons de la proposta com el subjecte proposant.

La decisió d’admissió a tràmit o de vet, en tot cas, és política i de la mesa del Congrés, on el PSOE i Sumar tenen majoria de 5 a 4 gràcies als 3 del PSOE (entre ells, la presidenta, Francina Armengol) i els 2 de Sumar, davant dels 4 del PP. Si finalment la PNL fos admesa a tràmit, el debat instant Sánchez a una moció de confiança no arribaria al ple fins al mes de febrer. Si es debatés i s’aprovés el text de Junts, hauria de ser Sánchez qui es donés per al·ludit i després presentés ell una qüestió de confiança, un supòsit que, d’acord amb l’article 114 de la Constitució, si es perd comporta la dimissió del govern. “Sánchez no és de fiar. Per descomptat que no. El PP ho sap des de fa temps. Si Junts se n’adona ara, benvinguts a aquest costat del mur”, lloaa Miguel Tellado (PP) sense dir si votarà el text de Junts. Pepa Millán (Vox), però, hi veu un “joc d’artifici”. Per Gerardo Pisarello (Comuns-Sumar), “la prioritat és cuidar la majoria d’investidura”.