Lluita per les polítiques socials
Montornès del Vallès ha estat i continua sent ciutat d’arribada i d’arrelament de gent treballadora
És un important pol industrial d’empreses com Repsol, el centre logístic d’El Corte Inglés i Cobega
Entre els reptes a assolir, hi ha el projecte d’habitatges socials i el nou sistema de recollida de residus
Montornès del Vallès, com moltes ciutats vallesanes, gaudeix d’un emplaçament privilegiat rodejat de natura i, a més, està situat a prop de Barcelona, amb una gran capacitat d’atracció d’indústries i empreses. S’estén per la vall baixa del riu Mogent, prop de la confluència amb el Congost, a tocar pel sud-est amb la serralada Litoral. Limita amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes per l’est, amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles al sud, i amb Montmeló a l’oest. Al nord, el municipi toca amb Granollers en un petit tram, a l’esquerra del Congost. És una ciutat de 16.752 habitants, de mida mitjana, que té un nucli urbà central, el raval de Montornès Nord, el veïnat de Can Parellada i urbanitzacions com el barri del Castell, Can Comes, Can Bosquerons, Can Bosquerons de Baix i Can Coll. En clau d’infraestructures, per dins de Montornès passa la carretera local BV-5001 de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès, que travessa el nucli urbà. I a l’extrem nord hi ha l’enllaç amb l’autopista AP-7 i molt a prop de la carretera de Granollers al Masnou, que passa per Vilanova del Vallès.
Pol d’atracció de treballadors
El gran creixement urbà i poblacional de Montornès es va dur a terme a partir de la segona meitat del segle XX, quan van passar dels 1.200 habitants el 1930, i, després que Vallromanes se’n separés, va arribar a superar els 10.000 habitants el 1975. La gran força de Montornès van ser i són els seus habitants, que, des de molts indrets de l’Estat, van anar a buscar-hi un lloc de treball i un projecte de vida. Per tradició, l’economia de Montornès havia estat lligada a l’agricultura, però la industrialització la va relegar a ser una activitat testimonial. Així, al municipi es poden trobar deu polígons industrials, com el de Can Bosquerons de Baix, el Congost, el Raiguer, Masferrer, Can Parellada i Mogent, etc. A Montornès, hi ha 434 empreses, el 10% de les quals es dediquen al sector de la construcció; el 23%, a la indústria, i el 66%, al sector de serveis. Moltes estan dedicades a l’emmagatzematge i el transport, com el centre logístic d’El Corte Inglés; al sector químic, com Henkel Ibèrica, Alp i Ausonia; al metal·lúrgic i de transformats metàl·lics, com Bundy, i a l’alimentari, com Nabisco Iberia, entre moltes altres. L’any 2004, als terrenys de Can Fenosa es va fer una planta embotelladora de Coca-cola, una de les més grans d’Europa. Des del 2015 també dona cabuda a l’Escola d’Hoteleria del Vallès Oriental arran d’un conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de Montornès.
Habitatge social
Montornès del Vallès té un important dèficit d’habitatge social. Ara, però, disposa d’un projecte de construcció d’habitatges accessibles a punt de començar les obres. S’ha de fer al carrer Vallromanes, i seran 40 habitatges en règim de lloguer social. El promou l’Ajuntament i hi ha invertit 175.000 euros, però tenen una subvenció europea d’un milió d’euros. La resta del finançament serà a través d’un conveni de cessió del terreny per 75 anys, prorrogable a 15 més, a una entitat que agrupa totes les cooperatives de la construcció de Catalunya. Aquest estiu s’han fet els canvis necessaris en el projecte constructiu, arran de les reticències i l’oposició que havia generat el projecte entre els veïns del barri de la Bòbila, i s’ha aconseguit que el govern i gairebé tots els grups de l’oposició municipal –tret del PP, que es va abstenir– hi votessin a favor.
El consistori montornesenc té també el repte de construir un centre de dia per a gent gran i una residència. El centre de dia, que s’ha de fer al barri del Castell-Can Comas, ha d’ocupar una superfície de gairebé mil metres quadrats. El projecte en principi també incloïa una residència amb capacitat per a 100 usuaris i es va presentar a la convocatòria d’ajuts europeus, però es va descartar. És per això que l’alcalde de Montornès, José Antonio Montero, ha decidit tirar endavant part del projecte, el del centre de dia, sense llançar la tovallola amb la residència, és a dir, anar a dues velocitats. El centre de dia suposarà una inversió de 4,5 milions, i es finançarà amb els recursos obtinguts per la venda d’una parcel·la de sòl municipal industrial i una subvenció d’un milió d’euros de la Diputació de Barcelona. L’equipament donarà cabuda a espais per a serveis complementaris, com el menjador social per a la gent gran, que actualment es presta al Casal de la Gent Gran Nord. També s’hi habilitarà un espai polivalent, una cuina que donarà servei a tot l’equipament i dependències per al Servei d’Atenció a l’Entorn Domiciliari (SAED).
El tercer projecte important al municipi a executar a curt termini és el canvi del sistema de recollida de residus. Es vol passar al sistema de contenidors tancats, com ha fet la veïna Montmeló. Ara, segons les darreres dades de l’Idescat, al municipi el 2023 la taxa de recollida selectiva era del 41,5%, lluny del 55% que marca Europa per al 2025 i del 60% per al 2030. És per això que els contenidors del rebuig, orgànica i envasos estaran tancats i s’obriran amb una targeta. L’equip de govern i el PSC, a l’oposició, coincideixen que cal implantar-ho, encara que amb matisos, atès que els socialistes consideren que el canvi de model de recollida es fa tard. Tot aquest canvi va relacionat amb els impostos i les taxes per al 2025, aprovades en el ple de novembre. Així, l’IBI pujarà un 3% i la taxa de residus augmentarà entre un 18% i un 34%, depenent de les persones que visquin als habitatges, i de si és un habitatge unifamiliar o plurifamiliar.
Montornès del Vallès és un municipi amb una tendència de vot clara cap a les esquerres, és a dir, des del 1979 sempre hi ha hagut alternança entre governs del PSUC, el PSC, IC, ICV-EUiA i Montornès en Comú, ja sigui arran de governs en solitari o amb l’ajuda d’altres forces. Des del 2011, José Antonio Montero –primer, a ICV-EUiA, i, a partir del 2019, a Montornès en Comú– governa la ciutat. Ha tingut etapes de govern en majoria i d’altres, com actualment, en minoria, circumstància que l’obliga a practicar l’art de fer política per arribar a acords en qüestions importants.
